La inexistència d’empreses que es dediquin a l’estudi de les audiències a nivell andorrà porta a la Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns (Sdadv) a cercar una via alternativa per tal de poder mesurar quina és la música que més s’escolta la societat andorrana i, d’aquesta manera, poder fer un repartiment proporcional i just dels ingressos provinents de les taxes que sectors com bars o els mateixos òrgans comunals han d’abonar a l’entitat de gestió en concepte de dret de propietat intel·lectual.
 

L’Sdadv està valorant en l’actualitat diversos partners tecnològics estrangers per tal de determinar quina d’aquestes empreses –a falta d’un negoci local dedicat a aquest sector–, els ha de facilitar dades sobre els interessos musicals d’Andorra. Un cop seleccionat el qui serà proveïdor d’aquestes xifres, es procedirà a la instal·lació d’una desena d’aparells amb què es calibrarà aproximadament quines són les emissores radiofòniques de major èxit als establiments i llocs públics del país, així com els músics més escoltats. 
 

L’obtenció d’aquesta informació, entre altres aspectes, ha de permetre a la societat gestora dels impostos i sancions concernents al dret de propietat intel·lectual fer els deguts percentatges que, posteriorment, haurà d’abonar als autors, distribuïdors o tinents del dret de les creacions la quantitat proporcional que els pertoca de les taxes cobrades als  organitzadors de concerts, restaurants o qualsevol espai en què es faci ús d’aquestes creacions.

 

Instal·lació en espais clau/ Les deu eines de mesura que es repartiran pel Principat seran col·locades en espais clau. Així, es triaran llocs públics on la freqüència d’usuaris, visitants o clients sigui important; llocs en què  sigui representativa la presència d’andorrans i residents.
 

La intenció, a causa de l’elevada inversió inicial que comporta l’adquisició–ja sigui a través de lloguer o d’una compra– d’aquesta mena de baròmetres, és començar per instal·lar-ne només una desena. A mitjà termini, per contra, la voluntat és ampliar el nombre d’aquests aparells d’anàlisi d’audiència per tal que els resultats siguin el més fidel possibles i prou representatius dels gustos i consums de la població d’Andorra.

 

Cap a un ‘Royalty’ just/ Amb tot, i una vegada aquest partner tecnològic que encara s’ha de triar tingui unes estadístiques prou simbòliques i ajustades a la realitat del país pel que fa, generalment parlant, a gustos musicals, l’Sdadv podrà procedir a dividir proporcionalment els ingressos obtinguts per les taxes imposades per reproducció de creacions culturals de caràcter melòdic. 
 

Un fotografia detallada de les audiències tocants al sector radiofònic permetrà a la societat exercir el seu paper de pont entre els tributaris i els propietaris de la creació i traslladar a aquest darrers les quantitats del 2,8% dels ingressos mensuals que han de pagar aquells qui fan servir la música com a component principal i el 2% de les altres emissores, per exemple.
 

Els royalties provindran de les tarifes que s’imposaran a entitats tant públiques com privades en funció dels metres quadrats en què facin les difusions dels continguts musicals. És a dir, si el que més s’escolta a les deu superfícies més freqüentades d’Andorra és una artista nord-americana, serà aquesta qui rebi la major part del pastís resultant dels impostos abonats pels diferents sectors, uns sectors que, d’altra banda, han manifestat obertament el seu descontent pel que consideren unes tarifes exagerades.