ESCALDES-ENGORDANY
Desestimat el recurs de Robert per la declaració del ‘cas Pujol’
L’exdirector de RTVA va considerar vulnerats els seus drets fonamentals
El Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat el recurs d’empara presentada per l’exdirector de RTVA, Francesc Robert, que va considerar vulnerats els seus drets fonamentals, concretament, l’article 10 de la Constitució del dret a la jurisdicció, per la declaració que va realitzar davant del jutge espanyol José de la Mata en el marc de l’anomenat cas Pujol.
Robert va ser citat a comparèixer com a testimoni en el marc del procés de l’Audiència Nacional d’Espanya contra Jordi Pujol Ferrusola i Mercè Gironès Riera, imputats en un presumpte cas de blanqueig de diners. La batlle de la Secció d’Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia va citar Robert en execució d’una comissió rogatòria internacional (CRI) emesa per l’Audiència Nacional. Robert va declarar a la Batllia el passat 5 de febrer davant del jutge De la Mata, i la seva compareixença va ser enregistrada en vídeo sota secret de sumari. No obstant, el secret de sumari es va aixecar uns dies després. Per això, Robert va interposar davant de la Batllia un incident de nul·litat d’actuacions contra l’execució de la CRI, és a dir, demanava que s’anul·lés la seva declaració. La batlle instructora ho va desestimar i l’exdirector de RTVA va recórrer al Constitucional.
Segons consta en l’aute del TC, Robert va argumentar en el recurs «que no havia tingut coneixement de la decisió de la justícia per la qual havia estat citat a declarar i que ignorava, per consegüent, que el secret de sumari, en el marc del qual havia declarat, podia ser aixecat ulteriorment».
Dos raons més per demanar la nul·litat d’actuacions era «que va ser interrogat a la Batllia d’Andorra per un jutge espanyol en presència de la batlle quan era únicament la batlle qui tenia la potestat de fer-li preguntes» i «que la filmació de la seva declaració es va fer de manera preestablerta sense una autorització expressa per part seva».
En el recurs presentat per l’exdirector de RTVA també s’assegura «que el desenvolupament de l’interrogatori es va dur a terme en un ambient d’intimidació, ja que el recurrent es va trobar tot sol davant set persones i una càmera, cosa que és contrària al principi de bona fe processal». Per contra, el TC considera que «de les actuacions es desprèn que la declaració va ser duta a terme amb el respecte dels drets vinculats a la qualitat de testimoni i previstos per la llei i que cap dret fonamental ha estat vulnerat.
Robert va ser citat a comparèixer com a testimoni en el marc del procés de l’Audiència Nacional d’Espanya contra Jordi Pujol Ferrusola i Mercè Gironès Riera, imputats en un presumpte cas de blanqueig de diners. La batlle de la Secció d’Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia va citar Robert en execució d’una comissió rogatòria internacional (CRI) emesa per l’Audiència Nacional. Robert va declarar a la Batllia el passat 5 de febrer davant del jutge De la Mata, i la seva compareixença va ser enregistrada en vídeo sota secret de sumari. No obstant, el secret de sumari es va aixecar uns dies després. Per això, Robert va interposar davant de la Batllia un incident de nul·litat d’actuacions contra l’execució de la CRI, és a dir, demanava que s’anul·lés la seva declaració. La batlle instructora ho va desestimar i l’exdirector de RTVA va recórrer al Constitucional.
Segons consta en l’aute del TC, Robert va argumentar en el recurs «que no havia tingut coneixement de la decisió de la justícia per la qual havia estat citat a declarar i que ignorava, per consegüent, que el secret de sumari, en el marc del qual havia declarat, podia ser aixecat ulteriorment».
Dos raons més per demanar la nul·litat d’actuacions era «que va ser interrogat a la Batllia d’Andorra per un jutge espanyol en presència de la batlle quan era únicament la batlle qui tenia la potestat de fer-li preguntes» i «que la filmació de la seva declaració es va fer de manera preestablerta sense una autorització expressa per part seva».
En el recurs presentat per l’exdirector de RTVA també s’assegura «que el desenvolupament de l’interrogatori es va dur a terme en un ambient d’intimidació, ja que el recurrent es va trobar tot sol davant set persones i una càmera, cosa que és contrària al principi de bona fe processal». Per contra, el TC considera que «de les actuacions es desprèn que la declaració va ser duta a terme amb el respecte dels drets vinculats a la qualitat de testimoni i previstos per la llei i que cap dret fonamental ha estat vulnerat.