ANDORRA LA VELLA
El Superior avala l’extradició d’un resident condemnat a França
El lletrat de l’home portarà el cas al Constitucional en considerar vulnerat el dret a la defensa del client
El Tribunal Superior de Justícia va notificar ahir el vistiplau a una petició d’extradició per part de l’Estat francès, on un home resident a Andorra va ser condemnat a quatre mesos de presó per no pagar la pensió del fill. El lletrat de l’afectat, en desacord amb el dictamen, durà el cas davant dels magistrats del Constitucional; considera vulnerat el dret a la legítima defensa del seu representat, que en cap moment va ser advertit del procés judicial en el seu perjudici que es desenvolupava al país veí.
El passat mes de juny, i declinant-se en favor dels arguments desglossats per la defensa, el Tribunal de Corts desestimava una ordre d’extradició arribada des de França contra un dels seus ciutadans resident al Principat. Els jutges de la primera instància donaven així la raó –obviant els seus homòlegs gals– a un home que, sense saber-ho, va ser penat al país d’origen a quatre mesos de privació de la llibertat així com a la satisfacció d’una multa administrativa de més de 4.000 euros per haver deixat de pagar la dispesa alimentària del seu fill.
El susdit va assabentar-se de la denúncia de la seva antiga parella el mateix dia en què era detingut pels agents de la policia andorrana com a resultat de l’ordre d’extradició arribada des de França; fins aleshores no va tenir constància del procés judicial que s’havia desenvolupat contra la seva persona. Aquest desconeixement portava l’enjudiciat a demanar empara al Principat: considerava vulnerats el seu dret a la legítima defensa com a l’assistència tècnica d’un lletrat, arguments que Corts va ratificar.
Tot discrepant de la decisió dels jutges i perseguint col·laborar amb la justícia francesa, el ministeri públic presentava un recurs d’apel·lació enfront del Superior, que ahir va revocar el veredicte amb què es denagava l’extradició i va emetre un aute per ordenar novament la captura i trasllat a França del penat per abandó de menors.
El cas no es va veure clausurat amb la sentència del Superior. El lletrat de l’home, qui assegura desconèixer el parador del seu client, va mostrar-se decidit a dur el procés davant del Tribunal Constitucional per la «clara vulneració dels drets fonamentals» del seu defensat, jutjat i penat sense haver-se vist possibilitat del dret ineludible a la representació lletrada.
Finalment, el Tribunal Superior va ratificar la condemna a una dona acusada de furtar a una gran superfície comercial del país, donant la raó a la petició del ministeri fiscal.
El passat mes de juny, i declinant-se en favor dels arguments desglossats per la defensa, el Tribunal de Corts desestimava una ordre d’extradició arribada des de França contra un dels seus ciutadans resident al Principat. Els jutges de la primera instància donaven així la raó –obviant els seus homòlegs gals– a un home que, sense saber-ho, va ser penat al país d’origen a quatre mesos de privació de la llibertat així com a la satisfacció d’una multa administrativa de més de 4.000 euros per haver deixat de pagar la dispesa alimentària del seu fill.
El susdit va assabentar-se de la denúncia de la seva antiga parella el mateix dia en què era detingut pels agents de la policia andorrana com a resultat de l’ordre d’extradició arribada des de França; fins aleshores no va tenir constància del procés judicial que s’havia desenvolupat contra la seva persona. Aquest desconeixement portava l’enjudiciat a demanar empara al Principat: considerava vulnerats el seu dret a la legítima defensa com a l’assistència tècnica d’un lletrat, arguments que Corts va ratificar.
Tot discrepant de la decisió dels jutges i perseguint col·laborar amb la justícia francesa, el ministeri públic presentava un recurs d’apel·lació enfront del Superior, que ahir va revocar el veredicte amb què es denagava l’extradició i va emetre un aute per ordenar novament la captura i trasllat a França del penat per abandó de menors.
El cas no es va veure clausurat amb la sentència del Superior. El lletrat de l’home, qui assegura desconèixer el parador del seu client, va mostrar-se decidit a dur el procés davant del Tribunal Constitucional per la «clara vulneració dels drets fonamentals» del seu defensat, jutjat i penat sense haver-se vist possibilitat del dret ineludible a la representació lletrada.
Finalment, el Tribunal Superior va ratificar la condemna a una dona acusada de furtar a una gran superfície comercial del país, donant la raó a la petició del ministeri fiscal.