ANDORRA LA VELLA
El pollet s’independitza
La parella de trencalossos ha post un ou que ha prosperat i la petita au ja ha volat del niu
No és fàcil que prosperi un poll de trencalòs. Per què? El Pla d’Actuacions per a la Conservació del Trencalòs al Principat d’Andorra (PACT) intenta esbrinar-ho, tot i que no és fàcil ja que conflueixen molts factors. El PACT es va posar en marxa l’any 1999 per fomentar la recuperació de la població pirinenca de l’espècie, l’única viable de tot el continent europeu. De fet, les rapinyaires pirinenques són les que estan repoblant llocs com els Alps o les serralades andaluses. L’any 2003 es va establir una parella de trencalossos i, des d’aleshores, han prosperat un total de cinc polls, l’últim del qual nascut el passat 25 de febrer. El trencalòs marxa de casa aviat: l’au va volar del niu el dia de Sant Joan.
El trencalòs (Gypaetus barbatus) és «una espècie molt protegida» i «els naixements han de garantir la continuïtat de l’espècie», va subratllar ahir el director de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marc Rossell. Des que es va iniciar el programa, s’han constatat, gràcies a la monitorització de la nidificació amb microcàmeres, cinc eclosions d’ou amb èxit, és a dir, cinc pollets que han crescut i volat del niu (els anys 2004, 2006, 2008, 2011 i el del 2016).
Després de saltar del niu, cap als tres mesos d’edat, «els polls encara sobrevolen la zona de nidificació durant tres mesos més fins que emprenen un vol erràtic pels Pirineus», segons va explicar el coordinador del PACT, Àngel Bonada.
En tota la serralada pirinenca es calcula que hi ha entre 130 i 140 parelles de trencalòs, de les quals una s’ha establert permanentment a Andorra. Amb tot, l’equip que segueix les aus, ha comprovat que els membres de la parella han anat canviant durant aquests anys.
Un trencalòs arriba a la maduresa sexual als 8 anys, i comença a reproduir-se als 9-10 anys. Després, pot estar reproduint-se durant 15 anys, el període fèrtil, «i cada any nidificarà i intentarà tenir un poll», va puntualitzar Bonada. «Un trencalòs, en estat salvatge, pot viure entre 25 i 30 anys», va afegir. Un trencalòs adult està a dalt de tot de la cadena tròfica, és un necròfag, un rapinyaire, i no hi ha depredadors que l’ataquin. Per a un poll, però, és més difícil tirar endavant: els corbs, els ducs i altres rapinyaires se’ls mengen i, a més, si eclosionen dos ous, un d’ells morirà, és el que s’anomena «caïnisme».
El PACT serveix per donar un cop de mà a la reproducció del trencalòs, sempre amb sistemes no invasius, com facilitar-los llana per impermeabilitzar els nius o habilitar un punt d’alimentació suplementari. «En vam instal·lar un l’any 2004 i va ser el primer any que vam tenir una nidificació amb èxit», va aclarir el coordinador del programa.
A la nova pàgina web del PACT (www.pactandorra.org) hi ha un vídeo resum amb el procés de nidificació, la posta d’ou, l’eclosió i l’evolució del poll. L’audiovisual mostra com la parella prepara el niu durant la tardor, i posa dos ous al gener: un el 8 de gener i un altre el dia 16. Un dels ous va eclosionar el 25 de febrer, que és el pollet que es va enlairar el 24 de juny. De l’altre ou no se’n coneix el destí, però com ja va explicar Bonada, dos ous no poden reeixir en un mateix niu.
El PACT és un conveni firmat l’any 1999 entre l‘Associació per a la Defensa de la Natura (ADN) i el Govern.
El trencalòs (Gypaetus barbatus) és «una espècie molt protegida» i «els naixements han de garantir la continuïtat de l’espècie», va subratllar ahir el director de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marc Rossell. Des que es va iniciar el programa, s’han constatat, gràcies a la monitorització de la nidificació amb microcàmeres, cinc eclosions d’ou amb èxit, és a dir, cinc pollets que han crescut i volat del niu (els anys 2004, 2006, 2008, 2011 i el del 2016).
Després de saltar del niu, cap als tres mesos d’edat, «els polls encara sobrevolen la zona de nidificació durant tres mesos més fins que emprenen un vol erràtic pels Pirineus», segons va explicar el coordinador del PACT, Àngel Bonada.
En tota la serralada pirinenca es calcula que hi ha entre 130 i 140 parelles de trencalòs, de les quals una s’ha establert permanentment a Andorra. Amb tot, l’equip que segueix les aus, ha comprovat que els membres de la parella han anat canviant durant aquests anys.
Un trencalòs arriba a la maduresa sexual als 8 anys, i comença a reproduir-se als 9-10 anys. Després, pot estar reproduint-se durant 15 anys, el període fèrtil, «i cada any nidificarà i intentarà tenir un poll», va puntualitzar Bonada. «Un trencalòs, en estat salvatge, pot viure entre 25 i 30 anys», va afegir. Un trencalòs adult està a dalt de tot de la cadena tròfica, és un necròfag, un rapinyaire, i no hi ha depredadors que l’ataquin. Per a un poll, però, és més difícil tirar endavant: els corbs, els ducs i altres rapinyaires se’ls mengen i, a més, si eclosionen dos ous, un d’ells morirà, és el que s’anomena «caïnisme».
El PACT serveix per donar un cop de mà a la reproducció del trencalòs, sempre amb sistemes no invasius, com facilitar-los llana per impermeabilitzar els nius o habilitar un punt d’alimentació suplementari. «En vam instal·lar un l’any 2004 i va ser el primer any que vam tenir una nidificació amb èxit», va aclarir el coordinador del programa.
A la nova pàgina web del PACT (www.pactandorra.org) hi ha un vídeo resum amb el procés de nidificació, la posta d’ou, l’eclosió i l’evolució del poll. L’audiovisual mostra com la parella prepara el niu durant la tardor, i posa dos ous al gener: un el 8 de gener i un altre el dia 16. Un dels ous va eclosionar el 25 de febrer, que és el pollet que es va enlairar el 24 de juny. De l’altre ou no se’n coneix el destí, però com ja va explicar Bonada, dos ous no poden reeixir en un mateix niu.
El PACT és un conveni firmat l’any 1999 entre l‘Associació per a la Defensa de la Natura (ADN) i el Govern.