VAL D'ISÈRE
Ferran Teixidó, encara més líder
Ferran Teixidó finalitza novè a Val d’Isère i treu avantatge als seus principals rivals a la general
Continua al capdavant. Ferran Teixidó segueix mantenint la regularitat mostrada des d’inici de temporada, que el manté en el lideratge després de disputar-se les tres primeres proves del calendari de les curses verticals de les Skyrunner World Series. A Val d’Isère, a la Kilòmetre Vertical Face de Bellevarde, va concloure a la novena posició i agafa distàncies respecte els principals contrincants de cara al títol mundial.
La prova tenia un recorregut de 2,9 quilòmetres i mil metres de desnivell. El corredor andorrà no es va sentir bé, tot i aconseguir rebaixar disset segons el temps que va obtenir l’any passat. En aquesta ocasió va ser novè amb un crono de 36.01 minuts. En canvi, el 2015 havia estat sisè amb 36.18. «He sortit bé, però a mitja cursa he tingut flat i a la que tens un problema et passen uns quarts corredors. M’he notat molt forçat», indica Teixidó, que en cas de no ser per aquesta circumstància «podria haver rebaixat trenta segons», el que li hagués permès guanyar posicions a la classificació. Tot i així, amplia diferències al capdavant de la general, perquè els seus rivals directes o bé no van participar o quedaven darrera d’ell a la classificació. El guanyador va ser el francès Xavier Gachet amb 33.34, seguit pels seus compatriotes Adrien Perret (33.41) i Remi Bonnet (34.06). En categoria femenina va imposar-se la gala Christel Dewalle amb un registre de 38.11. El podi el van completar la també francesa Axelle Mollaret (40.33) i la britànica Emely Collinge (41.33).
Des d’inici de curs l’andorrà aposta per la regularitat. «La realitat és que hi ha corredors que realment estan molt forts. A cada cursa estan canviant molt els qui són entre els primers. Hi ha gent, dels que no lluiten per la general, que en algunes curses estan que se surten» i davant d’això, «el més important és que m’estic mantenint al davant. Estic allà, entre els millors, i no es gens fàcil perquè en cada cursa et dones compte que el nivell existent és molt alt», i poder estar al davant sempre serveix de cara a la general. «La temporada és molt llarga. Busco mantenir-me, perquè guanyar una cursa d’aquest tipus és molt complicat», i precisament per això valora el podi que va assolir en la prova que obria el calendari a les illes Canàries: «Té molt mèrit la tercera posició que vaig fer a la Transvulcania». Pensant en la general que lidera, la regularitat marcarà el lloc que ocuparà i «si a les curses europees em mantinc entre els 10 primers i puc anar als Estats Units o Tromso, on no hi van alguns dels punters i estic allí entre els cinc o sis primers, tindré força opcions» per guanyar la Copa del Món o bé ocupar una plaça del podi final.
Pròxima parada: Canazei / Teixidó no torna a Andorra després de la cursa alpina, sinó que enllaça aquesta prova amb la següent de la Copa del Món. El 15 d’aquest mes disputa la Dolomites Vertical Kilometer. Es desplaça a Itàlia per preparar la quarta cita de la temporada del campionat. Allí es trobarà amb un traçat a completar de 2,6 km i mil metres de desnivell.
La prova tenia un recorregut de 2,9 quilòmetres i mil metres de desnivell. El corredor andorrà no es va sentir bé, tot i aconseguir rebaixar disset segons el temps que va obtenir l’any passat. En aquesta ocasió va ser novè amb un crono de 36.01 minuts. En canvi, el 2015 havia estat sisè amb 36.18. «He sortit bé, però a mitja cursa he tingut flat i a la que tens un problema et passen uns quarts corredors. M’he notat molt forçat», indica Teixidó, que en cas de no ser per aquesta circumstància «podria haver rebaixat trenta segons», el que li hagués permès guanyar posicions a la classificació. Tot i així, amplia diferències al capdavant de la general, perquè els seus rivals directes o bé no van participar o quedaven darrera d’ell a la classificació. El guanyador va ser el francès Xavier Gachet amb 33.34, seguit pels seus compatriotes Adrien Perret (33.41) i Remi Bonnet (34.06). En categoria femenina va imposar-se la gala Christel Dewalle amb un registre de 38.11. El podi el van completar la també francesa Axelle Mollaret (40.33) i la britànica Emely Collinge (41.33).
Des d’inici de curs l’andorrà aposta per la regularitat. «La realitat és que hi ha corredors que realment estan molt forts. A cada cursa estan canviant molt els qui són entre els primers. Hi ha gent, dels que no lluiten per la general, que en algunes curses estan que se surten» i davant d’això, «el més important és que m’estic mantenint al davant. Estic allà, entre els millors, i no es gens fàcil perquè en cada cursa et dones compte que el nivell existent és molt alt», i poder estar al davant sempre serveix de cara a la general. «La temporada és molt llarga. Busco mantenir-me, perquè guanyar una cursa d’aquest tipus és molt complicat», i precisament per això valora el podi que va assolir en la prova que obria el calendari a les illes Canàries: «Té molt mèrit la tercera posició que vaig fer a la Transvulcania». Pensant en la general que lidera, la regularitat marcarà el lloc que ocuparà i «si a les curses europees em mantinc entre els 10 primers i puc anar als Estats Units o Tromso, on no hi van alguns dels punters i estic allí entre els cinc o sis primers, tindré força opcions» per guanyar la Copa del Món o bé ocupar una plaça del podi final.
Pròxima parada: Canazei / Teixidó no torna a Andorra després de la cursa alpina, sinó que enllaça aquesta prova amb la següent de la Copa del Món. El 15 d’aquest mes disputa la Dolomites Vertical Kilometer. Es desplaça a Itàlia per preparar la quarta cita de la temporada del campionat. Allí es trobarà amb un traçat a completar de 2,6 km i mil metres de desnivell.