ESCLADES-ENGORDANY
De pageses a prostitutes: tots els arguments
La historiadora Conxita Boncompte presenta dilluns el volum dedicat al dibuix que Picasso va fer el 1906 durant l’estada a Gósol
«Pageses d’Andorra porta la llavor de la pintura més important del segle XX, Les senyoretes d’Avinyó.» És la tesi de la pintora i doctora en història de l’art Conxita Boncompte, que el maig del 2010 va revelar que The Art Institute of Chicago conserva el dibuix a llapis i tinta que Pablo Picasso (1881-1973) va pintar a Gósol, poblet als peus del Pedraforca on el 1906 el pintor es va estar uns quatre mesos acompanyat de Fernande Olivier. Uns mesos durant els quals Picasso es va retrobar amb el camp i va experimentar artísticament. De tornada a París, el pintor va crear Les senyoretes d’Avinyó, la pintura que va inaugurar el cubisme.
Avortada la missió d’exposar a Andorra el dibuix de les pageses, Boncompte ha coordinat un catàleg raonat sobre l’obra. La precursora de la teoria picassiana publica l’article Picasso. De ‘Pageses d’Andorra’ a ‘Demoiselles d’Avignon’: un viatge romànic, però el volum el complementen nou escrits més d’historiadors i experts en art. Alguns dels textos són, per exemple, L’Andorra del 1906. Temps de crisi, temps de canvis, d’Isabel de la Parte Cano; Andorranes a Gósol, de Carles Gascón Chopo; L’encís de les xiquetes d’Andorra, de Josefina Roma Riu, i Dibuixos del Metropolitan Museum of Art: un microcosmos de materials i tècniques a Gósol, de Rachel Mustalish. El llibre es presenta dilluns que ve, dia 11, a les set de la tarda, a l’església de Santa Coloma.
A la introducció de Picasso. ‘De Pageses d’Andorra’ a ‘Demoiselles d’Avignon’: un viatge romànic s’explica que el catàleg «sorgeix de les muntanyes pirinenques, d’Andorra, i des d’aquí es desplaçarà als nuclis urbans. És un dels pocs casos en què s’inverteix el circuit de difusió de les novetats en l’àmbit cultural, normalment limitat a les grans ciutats».
De pageses a prostitutes
La publicació liderada per Boncompte –i finançada pel Ministeri de Cultura– estudia l’evolució de Pageses d’Andorra (Gósol, 1906) fins a la pintura Dues dones nues (París, 1906), preàmbul de Les senyoretes d’Avinyó (París, 1907). «El llibre presenta un enfocament nou dins la bibliografia picassiana. Reuneix un estudi sobre les Pageses d’Andorra i un recull d’assaigs interdisciplinaris que situen el lector sobre aspectes poc, o mai, desenvolupats de les vivències i la informació que va poder rebre Picasso a les muntanyes del Prepirineu durant la seva estada a Gósol la primavera-estiu del 1906», s’argumenta en el pròleg del volum.
Les aportacions incloses en el volum «han permès revelar aspectes fins ara ocults del treball de Picasso, i els nous paràmetres interpretatius utilitzats es podran tenir en compte en futurs estudis sobre l’artista. El llibre cobreix una important llacuna de la historiografia picassiana, ja que les experiències viscudes per Picasso a Gósol condicionarien el seu treball posterior a París», s’hi afirma.
Un dels arguments de Boncompte és que «tota la producció que Picasso va realitzar durant l’estiu que va passar a Gósol està determinada per com va viure l’artista el primitivisme que ell cercava en aquestes muntanyes». Per aquest motiu, la historiadora ha demanat la col·laboració d’experts en arqueologia, antropologia i història, i una especialista en art romànic.
Però, per què dibuixa unes Pageses d’Andorra si Picasso estava a Gósol? El poeta Apollinaire, molt amic del pintor, escriu a Picasso i Fernande, el 22 juny de 1906, i s’hi dirigeix com a chers andorrans. I Fernande explica a les seves memòries que Gósol està situat sobre la vall d’Andorra. «Potser perquè molts andorrans arribaven a Gósol per Tuixent? Aquests dubtes, i en general les relacions entre andorrans i gosolans, s’aclareixen a l’article de Carles Gascón basat, entre altres fonts, en estudis de camp».
Avortada la missió d’exposar a Andorra el dibuix de les pageses, Boncompte ha coordinat un catàleg raonat sobre l’obra. La precursora de la teoria picassiana publica l’article Picasso. De ‘Pageses d’Andorra’ a ‘Demoiselles d’Avignon’: un viatge romànic, però el volum el complementen nou escrits més d’historiadors i experts en art. Alguns dels textos són, per exemple, L’Andorra del 1906. Temps de crisi, temps de canvis, d’Isabel de la Parte Cano; Andorranes a Gósol, de Carles Gascón Chopo; L’encís de les xiquetes d’Andorra, de Josefina Roma Riu, i Dibuixos del Metropolitan Museum of Art: un microcosmos de materials i tècniques a Gósol, de Rachel Mustalish. El llibre es presenta dilluns que ve, dia 11, a les set de la tarda, a l’església de Santa Coloma.
A la introducció de Picasso. ‘De Pageses d’Andorra’ a ‘Demoiselles d’Avignon’: un viatge romànic s’explica que el catàleg «sorgeix de les muntanyes pirinenques, d’Andorra, i des d’aquí es desplaçarà als nuclis urbans. És un dels pocs casos en què s’inverteix el circuit de difusió de les novetats en l’àmbit cultural, normalment limitat a les grans ciutats».
De pageses a prostitutes
La publicació liderada per Boncompte –i finançada pel Ministeri de Cultura– estudia l’evolució de Pageses d’Andorra (Gósol, 1906) fins a la pintura Dues dones nues (París, 1906), preàmbul de Les senyoretes d’Avinyó (París, 1907). «El llibre presenta un enfocament nou dins la bibliografia picassiana. Reuneix un estudi sobre les Pageses d’Andorra i un recull d’assaigs interdisciplinaris que situen el lector sobre aspectes poc, o mai, desenvolupats de les vivències i la informació que va poder rebre Picasso a les muntanyes del Prepirineu durant la seva estada a Gósol la primavera-estiu del 1906», s’argumenta en el pròleg del volum.
Les aportacions incloses en el volum «han permès revelar aspectes fins ara ocults del treball de Picasso, i els nous paràmetres interpretatius utilitzats es podran tenir en compte en futurs estudis sobre l’artista. El llibre cobreix una important llacuna de la historiografia picassiana, ja que les experiències viscudes per Picasso a Gósol condicionarien el seu treball posterior a París», s’hi afirma.
Un dels arguments de Boncompte és que «tota la producció que Picasso va realitzar durant l’estiu que va passar a Gósol està determinada per com va viure l’artista el primitivisme que ell cercava en aquestes muntanyes». Per aquest motiu, la historiadora ha demanat la col·laboració d’experts en arqueologia, antropologia i història, i una especialista en art romànic.
Però, per què dibuixa unes Pageses d’Andorra si Picasso estava a Gósol? El poeta Apollinaire, molt amic del pintor, escriu a Picasso i Fernande, el 22 juny de 1906, i s’hi dirigeix com a chers andorrans. I Fernande explica a les seves memòries que Gósol està situat sobre la vall d’Andorra. «Potser perquè molts andorrans arribaven a Gósol per Tuixent? Aquests dubtes, i en general les relacions entre andorrans i gosolans, s’aclareixen a l’article de Carles Gascón basat, entre altres fonts, en estudis de camp».