Oliana ha recordat el seu protagonisme a la Marxa de la Llibertat, una de les convocatòries més recordades del període de la transició a Catalunya. El dilluns passat es van complir 40 anys de la sortida de la columna Lluís Companys des de la població de l’Alt Urgell i de la passejada reivindicativa arreu del país.

La diada va comptar amb la presència de moltes persones de diverses edats i condicions. L’any 1976, milers de persones van recórrer a peu 300 poblacions dels Països Catalans en diferents trams. Totes reclamaven l’amnistia, les llibertats bàsiques i la recuperació de l’Estatut d’Autonomia sota el lema: Poble català, posa’t a caminar. La marxa es va desenvolupar en la clandestinitat, tot i que va patir molta càrrega policial en diferents zones, i va arribar a finals de setembre de 1976 al Monestir de Poblet.

En l’acte de record a Oliana va participar Àngel Colom, juntament amb altres manifestants que van ser detinguts a Oliana abans de poder començar la Marxa. També hi van anar Joan Sendra i Isa de Dios, que van organitzar diversos actes a la Seu i a Bor, i també Amadeu Gallart, que tres anys més tard, el 1979, va esdevenir el primer alcalde democràtic de la Seu. Gallart va recordar la seva participació en l’organització dels actes de la comarca.

EMBLEMES / Per finalitzar, Josep Maria Viladrich va remarcar com es va viure l’experiència al poble i va portar alguns emblemes que conserva de la marxa, com unes pancartes en les quals es podia llegir Llibertat per la marxa, i que van rondar per Catalunya l’estiu del 76. Viladrich va recordar la por que es va viure en les activitats relacionades amb la marxa i la falta de suport que van trobar en les autoritats de l’època. També va destacar «la presència exagerada de Guàrdia Civil», que rondava per tota la comarca, i que va provocar que les activitats s’haguessin de desenvolupar en la clandestinitat.

A més d’Oliana, la Marxa es va recordar en altres poblacions des d’on van sortir més columnes.