Que al Principat hi arriben clients de ben selectes és un fet però la cosa va superar les expectatives el passat divendres: cansada d’herbes enterrades tot l’hivern per la neu i de mirar tot el dia al no-res fent poca cosa més que bramular i mastegar sense ànims, una vaca dels ramats encampadans va entrar en una sabateria del Pas de la Casa. El mamífer no va ocasionar més danys que un bon ensurt al propietari de La bota vermella, que es trobava amb el panorama després de traginar a la rebotiga, de la que sortia alertat pels brams del seu veí comercial.
 

La cosa té guasa. Imagini’s entrar a treballar un divendres i posar-se a replegar el magatzem; ara cerca aquest número que vaig vendre ahir i passa el drap per sobre les caixes que es faran sortir a la botiga i ara vinga a mirar de quins models he de fer demanda. I amunt i avall pensant en l’arribada del cap de setmana i, amb ell, els autobusos i autobusos amb grups de francesos que –entre barra de mantega i ampolla de licor d’anís– potser s’enduen aquest parell de sandàlies vermelles que no em trec de sobre. A les nou del matí, tal com corroborava el mateix encarregat de l’establiment, «poc client s’espera un». 
 

Doncs no només en va rebre sinó que, a més, era ben exclusiu –i insòlit, clar. Tal senyoreta acabada de sortir de les Galeries Lafayette, l’únic detall que canviava era la bossa de mà per la campaneta penjada al coll i també abillada amb arracades diverses, així entrava a La bota vermella una vaca dispersada del seu grup, assentat en un dels camps propers a la població fronterera. Tots sabem que les ferradures ja no es porten i un cop d’ull a la nova oferta per aquesta primavera i estiu no fa mal a ningú.
 

La cosa no devia agradar gaire a la vaqueta, a qui hem donat en batejar de presumida a falta de nom oficial o desconeixença d’aquest per part del propietari de La bota vermella. Així com entrava amb tota la parsimònia amb què un se’n va de compres al mercat, el mamífer «va entrar i es va mirar totes les sabates» i, fins i tot, vegi’n la classe, «les va ensumar». Sembla que no porta bé la fetor de la pell; així com entrava «amb tota la calma del món», de la mateixa manera tornava a sortir per la porta «tota soleta» i després de «donar tot el tomb a la botiga». Relata l’anècdota l’encarregat de la sabateria, qui «després de 30 anys treballant al Pas de la Casa» mai «no havia vist res de semblant». Reconeix, quan narra uns esdeveniments que ja coneix «tot el Pas de la Casa» i provoca igualment el riure a «adults i nens» que, si bé ara ha afegit al seu repertori de vivències una de les més divertides anècdotes esdevingudes a la seva feina, «em vaig espantar en sortir del magatzem i trobar-me entre les sabates i caixes la vaca». 
 

Ronda al web un vídeo del moment; de només 30 segons i difós a través de xarxes així com aplicacions de missatgeria instantània, ha estat vist per milers de persones i abastament comentat. L’autor? El dependent de la botiga veïna, ambdues ubicades al carrer Sant Jordi de la vila. 
 

La història que en anècdota perquè res no va succeir. Però en ocasions, tal com va explicar el comerciant «les vaques baixen» del prat al poble. I si passa com el darrer divendres, tot perfecte, riem una estona. No obstant, podria no haver estat així. El Comú d’Encamp ja es va comprometre a prendre mesures davant la sortida de les vaques de les seves zones de pastura. Sembla que dites accions no han sortit efecte.
 

El vaquer d’Encamp va preocupar-se ahir, després de l’enrenou muntat, de passar-se a veure el propietari de l’establiment per conèixer els fets així com ser sabedor dels danys que la vaca podia haver causat. Sembla que la única protesta deu ser de la vaca, que no es va endur res per a estrenar. I del dependent, que no va donar sortida a les sandàlies vermelles.