PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Els ramaders opten per la transhumància per economia

El Ministeri d’Agricultura es planteja les fórmules per fer quedar el bestiar oví tot l’any

Per Esther Jover Martin

Les vedelles, els bous i els poltres criats i engreixats al país tenen el segell de carn de qualitat que atorga Ramaders d’Andorra S.A. El bestiar oví i el cabrum també disposa del segell però costa més vendre’n exemplars amb assiduïtat perquè la majoria de ramaders opten per endur-se els ramats a fer la transhumància i a pasturar fora per motius econòmics. Per disposar de la distinció de carn de qualitat, «només poden ser corders i cabrits criats i engreixats dins d’Andorra», matisa el gerent de Ramaders d’Andorra S.A., Gerard Martínez. El departament d’Agricultura s’està plantejant les mesures per aconseguir que el bestiar oví es quedi tot l’any.
 
Temps enrere, encara «hi havia uns quants ramats estants grans, però han anat marxant i s’han tornat transhumants. De fet, de ramat gros a Andorra només n’hi ha un, amb unes 400-500 ovelles, i aquest és l’únic ramader que pot vendre a Ramaders d’Andorra S.A.», aclareix Martínez. «La resta d’ovelles andorranes fan la transhumància i no compleixen el reglament de carn de qualitat. Nosaltres no podem certificar que els ramats que pujaran de nou són els mateixos que han nascut a Andorra», puntualitza el gerent. «Volem que hi hagi ovelles perquè ens netegen la muntanya, però no en tenim prou. Una setmana potser tenim tres corders per sacrificar, però podem passar dos o tres mesos sense vendre’n cap. És molt difícil crear un mercat perquè les carnisseries necessiten constància», raona el responsable de la gerència. En el primer semestre de l’any s’han sacrificat ja 231 corders i 17 cabrits.
 
Martínez afegeix que «des d’Agricultura s’està treballant per trobar una solució, que no sé si serà primar més les ovelles estants i que al ramader li surti a compte criar les ovelles aquí i no fer la transhumància». «A Andorra tenim el problema que l’hivern és molt llarg i el bestiar passa molt de temps tancat, i això vol dir molt menjar, i als ramaders fels surt més a compte portar-les a baix. No podem garantir que tornen tots els exemplars o que n’hi ha que hagin nascut fora d’Andorra», conclou el gerent. 
PUBLICITAT
PUBLICITAT