Escaldes-Engordany
Una heroïna inesperada
La jove va salvar la vida a un nen de 13 anys que s’havia accidentat forapista a Soldeu
Les últimes vacances de Carnaval no se li oblidaran en la vida a la Cristina Orozco, una noia de 15 anys que estudia primer de gestió i administració al Lycée Comte de Foix. Era un divendres, se’n recorda perfectament, i com a membre de l’Esquí Club Andorra va anar a entrenar com d’habitual. «Feia molt mal temps i la meva mare em va dir que no hi anés, però alguna cosa em deia que sí», recorda la Cristina. L’equip de tecnificació estava a la pista de l’Avet, a Soldeu, i per no passar entremig, la jove esquiadora va optar «per passar per fora, pel camí, i em vaig trobar un pal d’eslàlom. Vaig mirar cap a baix i vaig veure un nen que feia moviments estranys. Primer em vaig pensar que jugava, però quan li vaig preguntar dues o tres vegades si estava bé i no em va respondre, em vaig preocupar», relata. La Cristina va deixar pals i esquís i va córrer cap al nen: «Tenia els llavis i part de la cara negres: s’estava ofegant. Parada respiratòria. Vaig pensar o reacciono o el perdem». La jove, que ha fet un curs de primers auxilis a l’institut, va intentar posar el noi en Posició Lateral de Seguretat (PLS), però no va poder, i quan li va anar a escoltar el pols va adonar-se que tenia la corda de senyalització forapista enroscada al coll.
La reacció ràpida de la Cristina va ser vital. Mentre ella estirava la corda perquè deixés de pressionar-li el coll, va cridar «desesperadament» a un pister que va acudir a socórrer-los. No sense dificultats, entre els dos van pujar el nen a la pista on, de seguida, va arribar l’equip mèdic que va reanimar el xaval.
Un cop a casa, la noia va explicar els fets i la seva mare va trucar l’hospital, on va poder contactar amb la mare del noi ferit. Aquesta última va parlar amb la Cristina i li va donar mil gràcies, «si feia falta em portava a la lluna», comenta la jove heroïna. La mare del nen –que en un parell de setmanes ja tornava a esquiar– va enviar a la Cristina una orquídia de regal amb una carta emotiva, acompanyada d’un fotografia de la família, que deia: «Gràcies a persones com tu la vida és més bonica. Ets una heroïna, no canviïs mai».
L’acció de la Cristina s’ha vist recentment recompensada amb el premi Civisme per a la Joventut que atorga la Legió i d’Honor i de l’Ordre Nacional del Mèrit Francès. Amb els diners del premi, la jove convidarà la seva família a un viatge.
L’actuació de la Cristina és fruit de la seva maduresa, però ella també ho atribueix a «la manera d’educar de la família. La meva mare sempre em diu que he d’ajudar si no em poso en perill». Amb tot, la jove no s’oblida de la mirada del nen al qual va salvar: «Cada cop que explico la història la torno a viure, i hi continuo somiant. Quan li vaig aixecar les ulleres tenia una mirada buida, de desesperació, convulsionava, i em mirava... Si hagués arribat més tard... Els segons són vitals. Va ser dur, encara tinc la seva cara fotografiada», confessa.
Però l’impacte no l’atura. La Cristina es vol fer voluntària de la Creu Roja i estudiarà criminologia. També li agradaria esquiar un dia amb el noi al qual va ajudar.
La reacció ràpida de la Cristina va ser vital. Mentre ella estirava la corda perquè deixés de pressionar-li el coll, va cridar «desesperadament» a un pister que va acudir a socórrer-los. No sense dificultats, entre els dos van pujar el nen a la pista on, de seguida, va arribar l’equip mèdic que va reanimar el xaval.
Un cop a casa, la noia va explicar els fets i la seva mare va trucar l’hospital, on va poder contactar amb la mare del noi ferit. Aquesta última va parlar amb la Cristina i li va donar mil gràcies, «si feia falta em portava a la lluna», comenta la jove heroïna. La mare del nen –que en un parell de setmanes ja tornava a esquiar– va enviar a la Cristina una orquídia de regal amb una carta emotiva, acompanyada d’un fotografia de la família, que deia: «Gràcies a persones com tu la vida és més bonica. Ets una heroïna, no canviïs mai».
L’acció de la Cristina s’ha vist recentment recompensada amb el premi Civisme per a la Joventut que atorga la Legió i d’Honor i de l’Ordre Nacional del Mèrit Francès. Amb els diners del premi, la jove convidarà la seva família a un viatge.
L’actuació de la Cristina és fruit de la seva maduresa, però ella també ho atribueix a «la manera d’educar de la família. La meva mare sempre em diu que he d’ajudar si no em poso en perill». Amb tot, la jove no s’oblida de la mirada del nen al qual va salvar: «Cada cop que explico la història la torno a viure, i hi continuo somiant. Quan li vaig aixecar les ulleres tenia una mirada buida, de desesperació, convulsionava, i em mirava... Si hagués arribat més tard... Els segons són vitals. Va ser dur, encara tinc la seva cara fotografiada», confessa.
Però l’impacte no l’atura. La Cristina es vol fer voluntària de la Creu Roja i estudiarà criminologia. També li agradaria esquiar un dia amb el noi al qual va ajudar.