Un home podria ser condemnat a 20 anys de presó per haver abusat sexualment, i en reiterades ocasions durant quatre anys, de les filles de la que havia estat la seva parella. El ministeri públic basa l’acusació en les declaracions de les joves –aleshores menors d’edat–, que van sol·licitar relatar els fets a porta tancada i de manera que no hi hagués contacte visual amb el presumpte agressor, així com en la constatació, per part de vuit expertes, de l’experimentació d’estrès posttraumàtic per part de les suposades víctimes encara avui dia, tres anys després de succeïts els esdeveniments. L’enjudiciat va negar els fets en tot moment i la seva defensa va basar-se en les «ambigüitats» de les declaracions per alliberar-lo dels càrrecs.
 

El Tribunal de Corts va jutjar ahir un home que, presumptament, hauria abusat sexualment de les seves fillastres entre els anys 2009 i 2013, moment en què una de les dues suposades víctimes, menor i resident encara amb la família, delatava els fets davant del cos de la policia a conseqüència d’un atac d’ansietat. 

La jove va reproduir els esdeveniments ahir davant dels magistrats en una declaració que es va desenvolupar de forma privada i de la qual el president del tribunal va haver d’expulsar el processat tot i trobar-se amagat a la vista; en sentir el seu estosseg la denunciant es va veure afectada d’una crisi d’ansietat, repetint l’episodi que s’havia produït minuts abans de la seva intervenció i que va provocar el canvi de sala de la vista, així com el desabillament dels lletrats de les seves togues per reduir l’impacte en l’afectada. També la germana va declarar a porta tancada.

 

Cinc delictes d’abús/ Els 20 anys de presó ferma demanats per l’acusació desemboquen de la suposada comissió de cinc delictes majors: la fiscal considera que la meitat de la pena se li hauria d’aplicar per abusos sexuals amb prevalença a menors d’edat i amb accés carnal. La més petita de les germanes assegura que el qui li havia exercit la figura de progenitor va introduir-li dos dits a la vagina en més d’una ocasió. Amb tot, se sumen quatre anys pel fet que la noia comptava aleshores amb només 14 anys d’edat. Tot plegat es veu agreujat pel fet que l’home exercia una figura d’autoritat familiar, supòsit que també s’afegeix a la condemna pel que concerneix a la seva germana. En aquest darrer cas són sis anys el període de privació de la llibertat requestada. 

A més de l’empresonament, la part acusant requereix el pagament de 15.000 euros en concepte de perjudici moral; 12.000 en benefici de la petita, 3.000 euros per a la més gran. En cas de ser condemnat, d’altra banda, l’home es trobaria prohibit d’apropar-se a les afectades durant 12 anys i hauria d’abandonar de manera definitiva el país. La decisió del tribunal se sabrà el proper 20 de juliol. 

 

El relat dels fets/ A finals de l’any 2009 i principis del 2010, la primogènita de la dona de l’acusat ja hauria denunciat «tocaments als pits» en dues ocasions. La conducta conflictiva que en aquell moment començava a presentar la jove conduïa tant la mare com a la psicòloga que l’assistia a desacreditar les seves paraules. Les vuit pericials que van comparèixer durant la vista d’ahir van coincidir en atribuir aquest canvi en el comportament precisament a les agressions, que van induir la jove a l’autòlisi i a un trastorn alimentari. Dos anys després i a causa d’aquest procedir conflictiu, els serveis socials iniciaven un seguiment a la família que portava la jove a ingressar al Centre d’Acollida d’Infants (CAI). En una visita efectuada el 2011, dos funcionaris haurien presenciat com l’home donava «una natjada» a la nena al mateix temps que li deia quant «bona està». La mirada de «desig» de l’home va alarmar els assistents socials. 

La menor de les germanes, que va continuar vivint amb la mare, l’acusat i els dos germans que aquests darrers tenien en comú, hauria callat els presumptes abusos fins a esclatar el juliol del 2013 com a conseqüència d’un comentari de la mare, que li retreia «què bé vius». Això feia esclatar la jove i acudir a l’hospital afectada d’un atac d’ansietat. Era la mateixa germana gran qui alertava la Policia, que detenia l’home.

 

Declaracions de la parella/ La mare no va donar crèdit a les seves filles fins el 2013 malgrat les seves lamentacions, creient que l’únic que cercaven era apartar-la de la parella. Aquesta és, de fet, la versió presentada pel presumpte agressor ahir. Per contra, la dona va tornar amb el processat després que aquest sortís del Centre Penitenciari després de, tal com ella mateixa va relatar, «malinterpretar» una conversa de les seves filles en què parlaven que «de no fer-ho, no se’l podrien carregar». 
 

El grup de vuit expertes constituït per psicòlogues, educadors i assistències socials que han seguit la família i les nenes des del 2011 van contestar amb unanimitat «real» a la pregunta «creuen que els fets són reals o producte de la imaginació de les nenes?» formulada per la fiscalia. 

El Tribunal de Corts emetrà el seu veredicte el 20 de juliol.