ANDORRA LA VELLA
La predisposició ciutadana pot fer venir més de 20 refugiats
Saboya reafirma el compromís d’acollida i confia que l’arribada de grups a Espanya i a França ho agilitzi
El compromís que va anunciar el cap de Govern, per la Diada de Meritxell de l’any passat, d’acollir una vintena de refugiats es pot veure superat per la bona predisposició de la ciutadania a rebre les persones que fugen de la guerra. La secretària d’Estat de Justícia i Interior, Eva Descarrega, va admetre ahir que «20 és la xifra que va indicar el cap de Govern, però hem rebut moltes propostes de la societat civil, i caldrà veure quina és la xifra que finalment podrem acollir, tot i que no depèn només de nosaltres, sinó també dels organismes internacionals i dels Estats veïns».
El degoteig dels primers grups de persones refugiades que arriben a Espanya i a França fan confiar el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, «que podrem fer efectiu el compromís que vam assumir i en les millors condicions possibles». El ministre va matisar que «hi ha aspectes legals a resoldre, però el fet que tinguem un flux d’arribada de refugiats a països del nostre entorn ens ho ha de facilitar».
Tant Saboya com Descarrega van insistir en què el Govern està fent tots els esforços diplomàtics necessaris perquè l’arribada dels refugiats «sigui una realitat en el mínim de temps possible» i van recordar que no depèn només de la voluntat andorrana. La secretària d’Estat va argumentar que «ho està endarrerint el fet que Europa té molts problemes a l’hora d’identificar aquestes persones i, a més, hi ha Estats més o menys receptiu, quotes establertes...». El ministre va afegir que també cal vetllar per la seguretat: «Hem de veure si vénen famílies i preparar les estructures d’integració, i hem d’assegurar tots els paràmetres de seguretat. Hem de trobar l’equilibri entre l’esforç de solidaritat i la garantia de seguretat».
PREPARANT L’ARRIBADA / Després de l’anunci del compromís de Govern, es va constituir una comissió interministerial, presidida per Descarrega i per la secretària d’Estat d’Afers Socials, Ester Fenoll, per realitzar els contactes i preparar l’arribada dels refugiats. «La comissió ha estat treballant en un protocol d’actuació des del minut zero de la seva arribada a Andorra, preveient l’allotjament, la manutenció, la sanitat, l’educació, cursos de llengua, etcètera. Tenim el precedent de l’acollida dels eritreus», va comentar.
L’any 2006, Andorra va acollir cinc refugiats eritreus, amb el règim de treballadors extracomunitaris, però de seguida que van poder van marxar –il·legalment– del país. Perquè no es repeteixi el cas, Saboya va admetre que «hem d’oferir un marc en què aquestes persones trobin l’oportunitat de tenir una vida, amb garanties d’integració, i hem de mirar d’altres solucions, no només l’estatut de refugiat, i adaptar-ho».
El ministre va reconèixer que Andorra és «prudent» a l’hora de firmar l’estatut del refugiats, de 1951, «perquè hi ha més temes, com l’asil», tot i que s’ha compromès a valorar-ho.
El degoteig dels primers grups de persones refugiades que arriben a Espanya i a França fan confiar el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, «que podrem fer efectiu el compromís que vam assumir i en les millors condicions possibles». El ministre va matisar que «hi ha aspectes legals a resoldre, però el fet que tinguem un flux d’arribada de refugiats a països del nostre entorn ens ho ha de facilitar».
Tant Saboya com Descarrega van insistir en què el Govern està fent tots els esforços diplomàtics necessaris perquè l’arribada dels refugiats «sigui una realitat en el mínim de temps possible» i van recordar que no depèn només de la voluntat andorrana. La secretària d’Estat va argumentar que «ho està endarrerint el fet que Europa té molts problemes a l’hora d’identificar aquestes persones i, a més, hi ha Estats més o menys receptiu, quotes establertes...». El ministre va afegir que també cal vetllar per la seguretat: «Hem de veure si vénen famílies i preparar les estructures d’integració, i hem d’assegurar tots els paràmetres de seguretat. Hem de trobar l’equilibri entre l’esforç de solidaritat i la garantia de seguretat».
PREPARANT L’ARRIBADA / Després de l’anunci del compromís de Govern, es va constituir una comissió interministerial, presidida per Descarrega i per la secretària d’Estat d’Afers Socials, Ester Fenoll, per realitzar els contactes i preparar l’arribada dels refugiats. «La comissió ha estat treballant en un protocol d’actuació des del minut zero de la seva arribada a Andorra, preveient l’allotjament, la manutenció, la sanitat, l’educació, cursos de llengua, etcètera. Tenim el precedent de l’acollida dels eritreus», va comentar.
L’any 2006, Andorra va acollir cinc refugiats eritreus, amb el règim de treballadors extracomunitaris, però de seguida que van poder van marxar –il·legalment– del país. Perquè no es repeteixi el cas, Saboya va admetre que «hem d’oferir un marc en què aquestes persones trobin l’oportunitat de tenir una vida, amb garanties d’integració, i hem de mirar d’altres solucions, no només l’estatut de refugiat, i adaptar-ho».
El ministre va reconèixer que Andorra és «prudent» a l’hora de firmar l’estatut del refugiats, de 1951, «perquè hi ha més temes, com l’asil», tot i que s’ha compromès a valorar-ho.