Arriba l’estiu, la calor i, per tant, l’època en què els insectes tornen a ser part activa de les nostres vides. Entre ells, les vespes. I una que està en boca de tothom és l’asiàtica o velutina, més coneguda com l’assassina, que s’està propagant per tota Europa. Al Principat encara no ha arribat aquesta espècie, tal i com han corroborat a aquest rotatiu des del Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya (CENMA), l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient (APAPMA) i l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra (APRA), però segons assegura el coordinador d’aquesta última entitat, Julio Rivas, «és qüestió de temps».
 

Per això ja fa uns anys que s’han fet diverses xerrades per aportar informació sobre qui es aquest insecte, on viu i quin és el paper dins de l’ecosistema. Fa tres anys es va fer una jornada per als cossos de seguretat a càrrec del propi Rivas, apicultor i expert en la matèria, per amarar-los d’informació. Fins i tot es va parlar de fixar un protocol d’actuació, per recomanació dels Bombers i el Departament d’agricultura del País Basc, que per la zona dels Pirineus són els més experts en la matèria. També es va fer una xerrada centrada en les preocupacions que provoca l’insecte als camps de cultiu.
 

Cal deixar clar que el malnom de la vespa asiàtica, assassina, no és aplicable a l’ésser humà. «La seva picada és similar a la d’una vespa normal, és suportable. I és un insecte que actua de manera natural: és perillós quan defensa el seu niu, però mai ataca sense motiu». 
 

On preocupa l’aparició d’aquesta espècie provinent de la Xina és a la natura. Es tracta d’una vespa invasora, un maldecap per als apicultors. Perquè el seu sistema de reproducció és rapidíssim –«en deu anys estarà instaurada a tota Europa», augura Rivas– i són nocives per als cultius i els arbres fruiters d’estiu, entre ells les vinyes, que cada vegada abunden més dins les nostres fronteres. També són perilloses per als ecosistemes, ja que mengen tot tipus d’insectes però sobretot s’alimenten d’abelles. S’instal·len en arbres a uns 20-25 metres d’altura i la seva exterminació és tota una història: «Cal una persona experta. Fer-ho de manera indiscriminada no és efectiu, tenen nius primaris difícils de detectar i si els destrueixes a l’hivern, quan han marxat, no serveix perquè mai tornen al mateix lloc».
 

El seu hàbitat natural hauria de ser les zones de calor i humitat. L’ideal és el clima subtropical temperat, diguem que molt lluny del que tenim a les muntanyes del Principat, però aquesta tampoc és que sigui una premissa gaire fiable. De fet la vespa assassina va arribar a Europa cap al 2004 pel sud-oest francès i el 2010 va entrar a la Península Ibèrica a través dels Pirineos. Des del 2013 és una espècie en creixement a Girona i fa un any es va trobar a la Garrotxa i el Ripollès. «Un dels seus modus operandi per expandir-se és pujar pels rius. Per això sabem que tard o d’hora arribarà», assegura Rivas.
 

Ara per ara, a Andorra hi ha la vespa corrent i la europea, que com l’assassina pot superar els tres centímetres però que aquesta, lluny de ser invasora, viu en equilibri amb l’ecosistema. De moment, tothom tranquil... I preparat per quan arribi, tot i que el risc d’invasió a Andorra és entre baix i molt baix.