Lluís Soldevila va estudiar enginyeria informàtica, va estar dotze anys al Grup Deutsche Bank i en la seva última etapa va anar a obrir la filial tecnològica del grup a Nova York. Una bona oportunitat. Però va marxar cap als Estats Units la primavera del 2008 i en va ser precisament aquell estiu quan va esclatar la crisi econòmica mundial. A partit d’aquí, arrel de les seves classes a Esade es va passar a la formació tècnica a Espanya, deixant-ho tot al darrera. Es dedica a ensenyar l’aplicació de tècniques de consultoria al rendiment de les persones. Éxito se escribe con A va ser el seu primer llibre, al qual li segueix Morder el hielo. La idea de tot plegat és canviar. Sempre canviar. No tenir por a fer-ho. Aquesta mateixa setmana ha impartit una xerrada a Andorra a la sala de conferències d’Andbank.

-Sempre es tracta de millorar, tant a nivell personal com professional.
-Jo em dedico a formar persones d’alt rendiment, aquestes s’agrupen i al final les empreses obtenen això. Qui es quedi amb una persona d’alt rendiment, guanya. El 99% de les coses que explico són aplicables en el terreny particular, en el vessant personal, o en el professional.

-Després de tants anys de xerrades, haurà rebut respostes de tot tipus del que explica. Positives com negatives.
-Un exemple recent, una empresa que vaig tenir la setmana passada, un repte molt bèstia. Era una empresa industrial. Jo vinc del Deutsche Bank i d’Esade, i si em posen en un grup de 150 treballadors de fàbrica podria pensar que no funcionaria, però és tot el contrari, funciona igual perquè som persones tots. Vaig rebre un correu de la directora de la planta d’aquesta empresa, després d’haver-me tancat en un soterrani amb els treballadors bruts de greix, i em donen l’enhorabona perquè la gent va sortir de la reunió amb un aire molt positiu. Abans els resultats que jo provocava quedaven molt lluny, però ara ho palpes. També vaig rebre un correu electrònic fa uns dies d’una persona que em deia que s’havia aixecat i que li havia fet un suc de taronja a la seva parella i va veure que això era xulo. Això és molt palpable.

-Quina diferència hi ha entre el primer llibre, ‘Éxito se escribe con A’, i el segon, ‘Morder el hielo’?
-En Éxito se escribe con A el focus era amb objectius, amb èxit –èxit és un terme molt ample–, i el que jo explico és el que m’ha funcionat, que és basar l’èxit en les tres as. És un guiny al meu passat, això de les tres as, com un comiat amb mala llet. Un és l’autoconeixement, que és el punt de partida; l’acció cap a uns objectius determinats, és a dir no esperar, sinó que cal fer; i després en el camí, l’actitud, que és el que diferencia a un professional bo d’un extraordinari. I tot ho explico ple de fórmules i números perquè quedi poc inspiracional i molt concret. Són fórmules metafòriques, amb jocs de números, per demostrar el que dic.

-Però són fórmules exactes?
-Metafòriques. És com dir quin és el valor d’una persona en l’empresa, es pot calcular? Deixem de banda els diners, sinó que parlem del valor. Això ho podem calcular i jo en proposo una fórmula, però és una fórmula que no la pots calcular numèricament, però el fet de formular-la ja ens fa trobar-nos amb els paràmetres que són rellevants a l’hora que tu t’acostes a l’èxit. El valor que una persona aporta són habilitats innates, les habilitats adquirides, i tot això dividit pel temps. Quan més ràpid ho dones, és com si ho fessis més. Però tot això ho eleves a alguna cosa, i si ho eleves és que aquest factor és el més important, i aquest exponent és l’actitud. Aquí és un exemple de fórmula. És un concepte del que és important i del que és el més important.

-Llavors, ‘Morder el hielo’ va més enllà de tot això.
-Surt al cap de dos anys i el que fa és elogiar el canvi. En el temps en què estem el negar que el canvi és una necessitat i una constant és impossible, i només una garantia de fracàs. I això que a mi no m’agrada la paraula fracàs. Aquí teoritzo sobre tres tipus de canvi: l’intern, l’extern i l’imprevist. Si et quedes quiet, el temps passa, i per tant el canvi hi és. Tot canvia. El canvi pot no agradar-te, però hem de vèncer la resistència. Com deia Darwin, el canvi garanteix que sobrevisquis perquè l’adaptació és necessària. Però comencem de dins cap a fora, i per tant has de conèixer molt el que hi ha dins, i això és l’autoconeixement. Després ve el canvi cap a fora, és a dir el fet de passar a l’acció. Preguntar-te com ho fas. Aquí s’acabaria, però potser no he buscat el canvi sinó que em ve sobtat. Llavors el que has de fer és gestionar-ho amb actitud.

-Aquella empresa de la que m’ha parlat abans de què era?
-De components automobilístics.

-I ens pot explicar, en concret, com va aplicar tota la teoria allà?
-Puc fer sessions curtes, de molt impacte, o més llargues. Aquí era una sessió de motivació, que els treballadors sortissin d’allà amb un espurna. Els vaig explicar les as, amb vídeos, exemples, persones famoses que ho fan bé i d’altres que no ho fan bé. Posant algun vídeo simpàtic, en positiu o en negatiu, sobre el concepte que expliques, i tot lligat amb anècdotes personals, i al final vam estar dues hores parlant al voltant de l’actitud, de l’autoconeixement i de l’actitud. A mi m’agrada molt analitzar esportistes perquè són molt coneguts.

-Com per exemple?
-Si et dic que Messi té un elevat autoconeixement això ho entén tothom. Evidentment té una habilitat innata, però i l’actitud? Tu has vist algun 10 defensar d’aquesta manera? Tinc un vídeo que es veu al Messi durant cinc minuts que l’intenten tirar al terra, i no el tiren. El vídeo es titula Messi és un perro. Els gossos no es tiren, si li fas una traveta potser caurà, però no es tirarà. En el vídeo es veu que no t’has de tirar. Un altre concepte de Messi és l’autoconeixement: abans, com que ell se sabia potent, era un molt bon davanter, però com que s’està fent gran s’està convertint en un gran passador. Autoconeixement. Igual que amb la seva cama. Ell té una cama, l’esquerra, i la potencia. L’altra no està. No es focalitza en l’element feble. Dóna millor resultat focalitzar-te en els punts forts. També utilitzo al Marc Márquez, per la seva actitud brutal. La seva cara amb nou anys i la d’ara són idèntiques, amb un somriure d’orella a orella. Es tracta de que cadascun de nosaltres siguem la millor versió de nosaltres mateixos.

–A nivell d’empresa, com funciona la seva feina?
-Són empreses que saben el que faig i em demanen que ho apliqui. Jo analitzo l’empresa, parlo amb els directius, intento veure els punts de millora, i dissenyo un pla a mida. En les sessions que siguin. No és tot anar allà i fer un speech d’una hora.

-Suposo que és un treball que afectarà tant a directius com a treballadors.
-Tinc en breu una sessió amb una empresa i li vaig dir al director general que ell també havia de ser-hi amb els treballadors. I no saben el que farem. Tots són part de l’equip.

-S’haurà trobat amb situacions de xoc per mentalitats diferents.
-I tant. Els de dalt pensen que els de baix fan les coses d’una manera, i al contrari, i jo intento també apropar els dos mons.  Però si tots són més proactius, més responsables, si estan més il·lusionats, faran millor la seva feina.

-I hi haurà treballadors que no volen saber res de les seves xerrades.
-Hi ha de tot, però a vegades quan són vàries sessions, vénen pocs a la primera, però després molt més.