Vivim uns temps en què tot el nostre entorn està canviant d’una forma vertiginosa. Les noves tecnologies ens permeten des de reservar una casa per passar part de les nostres vacances d’estiu, a comparar i contractar el pla de pensions més rentable, tot en un click, tot immediat. Cada cop és més fàcil ‘planificar’ en l’últim moment molts aspectes de la nostra vida quotidiana.

Malgrat tot, encara hi ha tasques i projectes a la vida que ens exigeixen seguint emprant un esforç important. Això és per la seva transcendència, ja no només a nivell professional, sinó també en l’àmbit personal. Parlem dels estalvis destinats als estudis dels fills, grans inversions com poden ser l’adquisició d’una llar, les rendes de la nostra jubilació, etc. Tot i això, existeix un tema del qual tots tenim plena certesa de la seva existència, i que costa molt afrontar, i és la nostra pròpia mort.

En la nostra societat quasi tothom evita planificar la seva pròpia successió. O, com menys, la majoria de les persones tenen una forta resistència a atorgar testaments, o a ocupar-se de temes successoris. Val a dir que és un comportament humà natural negar la pròpia mort. Aquesta ‘inacció’ provoca que en molts casos es produeixin successions intestades les quals no només solen provocar unes tensions elevades en el cercle d’hereus i legataris, sinó que també solen desemparar al vidu.

En aquest sentit la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort (en endavant, Llei de successions), que va entrar en vigor el passat 1 de gener de 2016, va suposar un avanç sense precedents en la pràctica del dret successori andorrà. Tenint en compte que antigament en alguns casos encara s’havia de recórrer al dret català i al dret romà justinià, aquesta Llei de successions ha suposat un gran avanç pel que fa a la seguretat jurídica aplicable en aquests casos. Un dels temes cabdals de la Llei de successions va ser el de modernitzar alguns conceptes sobre la successió intestada, i concretament millorar el dret dels cònjuges vidus a l’hora de rebre l’herència.

Si bé la Llei de successions ha introduït un marc regulatori que esdevenia imprescindible, i que ha millorat substancialment la seguretat jurídica al respecte, esdevé quasi necessari en la majoria dels casos l’atorgament d’un testament que s’ajusti tant als desitjos del testador, així com a la normativa aplicable (en aquest cas, la Llei de successions).

Un dels desitjos més comuns dels testadors (sembla que ho portem al nostre ADN), es el de tindre una seguretat en què un cop nosaltres faltem, el patrimoni es preservi dintre dels nostres descendents, de la nostra línia de sang. És el que es coneix com reserva troncal, i en molts casos representa que encara que, per exemple, li tinguem molta estima al nostre gendre o nora, el que volem garantir es que el patrimoni familiar acabi en mans dels nostres néts (es busca la preservació dintre la línia de sang), i en el seu defecte, en les dels seus corresponents descendents.
Una altra realitat quotidiana que s’ha d’afrontar degudament és que en molts casos les empreses o holdings familiars desenvolupen diferents activitats empresarials. El que ha suposat una diversificació de negocis i en molts casos de patrimoni, que ha generat un enriquiment familiar en el passat i present, pot esdevenir la generació de futures tensions i disputes entre els successors de negoci, i fins i tot una indeguda administració futura. És aquest el típic cas que s’ha de planificar fins i tot abans de l’atorgament del testament. En aquest sentit una bona planificació hereditària d’empreses familiars comporta tractar de reordenar les estructures societàries, diferenciant acuradament les diferents societats i/o branques de negoci, tot considerant que en el futur cadascun dels successors puguin heretar aquella activitat o negoci que millor representi la seva vocació o experiència.

Aquests punts són els que conformen un bon protocol familiar
Afortunadament, a Andorra no existeix tributació en concepte de successions i donacions, però en el cas que dintre del nucli familiar hi hagi no residents a Andorra, es fa també molt recomanable analitzar futurs impactes fiscals, així com també tractar de minimitzar-los tenint en compte la normativa i punts de connexió aplicables als no residents.

Com poden constatar els lectors el tema successori no és de menor importància, és molt recomanable no només atorgar un testament que reculli els nostres desitjos, i que sigui estudiat per un notari i un tècnic en la matèria perquè el mateix s’ajusti a la nostra Llei de successions, i reculli fidelment les nostres voluntats.

I recordi, en aquest cas el «no deixar per demà el que es pugui fer avui» adquireix  un sentit encara més adequat.