El Consell General va desestimar ahir la proposta d’acord presentada pel Grup Parlamentari Liberal demanant al Govern de facilitar la informació sol·licitada pels consellers generals. Els consellers demòcrates van votar en contra de la proposta perquè, tot i que reconeixen que la qüestió pot ser millorada, consideren que el límit entre la documentació que es pot lliurar i la que no s’ha de regular a través d’una llei. A més, el president del grup demòcrata, Ladislau Baró, va criticar les proclames fetes per l’oposició de mantenir la confidencialitat, tenint en compte que s’han produït, «com a mínim», un parell de casos de filtracions de documentació en què la protecció d’aquesta confidencialitat «ha quedat en evidència».

El president suplent del Grup Parlamentari Liberal, Jordi Gallardo, va contestar que «si dos casos han de ser el pretext per jutjar tota la trajectòria, aniríem malament». Gallardo va justificar la proposta d’acord assegurant que tot i que la Constitució i el Reglament del Consell General permeten que els consellers generals tinguin accés a la informació, aquest dret no s’està complint. A més, va lamentar que hi hagi privats que hagin tingut accés a certa documentació abans que els parlamentaris, com va ser el cas dels interessats en la compra de Vall Banc.

Reglament / Baró va criticar la proposta d’acord presentada pel grup liberal assegurant que és «una obligació absoluta, incondicional i incondicionada», i que aquesta matèria no pot quedar sotmesa a exigències incondicionades. Així, Baró va admetre que el Reglament del Consell General, que és on es regula la qüestió, «pot resultar incomplet i millorable», però que cal que es faci a través de normes legals o reglamentàries, i no per la via d’una proposta d’acord. En aquest sentit, Baró va recordar que el seu grup està examinant la proposta que ha fet el grup liberal de regular els secrets d’Estat, per intentar integrar-la en el seu plantejament d’una llei de transparència, ja que considera que s’ha d’intentar que els temes restringits «siguin una excepció en aquest principi de transparència que ha de regir», informa l’ANA.

Baró també va indicar que en la majoria de països existeixen límits a l’accés a la documentació del Govern derivats de l’afectació a béns jurídics, les clàusules de confidencialitat, la tutela judicial, la seguretat nacional i les relacions internacionals.

Per la seva banda, els consellers de l’oposició van defensar la proposta d’acord perquè consideren que les negatives del Govern a lliurar certa informació o els retards que s’han produït impedeixen que els parlamentaris puguin exercir la seva tasca. Així, Gallardo va assegurar que «estem en una legislatura d’opacitat», cosa que «difícilment permet la confiança i el fet d’arribar a acords». No obstant, Gallardo va fer referència a la possibilitat que han tingut d’accedir a una informació confidencial de la ministra Sílvia Calvó, per la qual cosa va destacar que «és més una qüestió de voluntat i no tant de legalitat».

Secció de família / D’altra banda, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va posar en relleu que quan es faci l’avaluació de l’impacte de la desjudicialització de les execucions es podrà valorar quina és la càrrega dels diferents batlles i avaluar si cal crear una secció especial de família o bé d’altres, com podria ser la laboral. Aquesta va ser una de les constatacions fetes en el marc del debat de les reserves d’esmena presentades pel grup liberal a la modificació de la Llei qualificada de la justícia i a través de les quals defensaven la creació d’una secció de família a la Batllia.