ESCALDES-ENGORDANY
24 menors estan en famílies d’acollida i 12 a la Gavernera
Afers Socials crea l’Espai de Suport al Jove Tutelat i Extutelat per donar suport econòmic i social
De vegades, hi ha menors que no poden viure amb la seva família, ja sigui per motius temporals o permanents. Des del Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior hi ha dos recursos per atendre els infants i/o els joves en aquesta situació: el Programa d’Acolliment Familiar i el Centre d’Acolliment per a Infants i Joves (CAI) la Gavernera. En la primera situació hi ha, actualment, 24 infants, mentre que a la Gavernera hi ha una dotzena d’interns. Un menor només pot ser destinat al CAI per l’autoritat judicial competent en base a les situacions de perill establertes a l’article 32, de la Llei qualificada de l’adopció i d’altres formes de protecció del menor desemparat.
La secretària d’Estat d’Afers Socials, Ester Fenoll, explica que, tot i que s’intenta que els menors tutelats per l’Estat puguin estar amb una família, «la majoria de famílies que s’ofereixen per acollir un infant vol que siguin petits, i al CAI hi ha, sobretot, adolescents». Fenoll reclama més famílies d’acollida per als joves: «Tot i que és cert que tenen molta més complexitat i dificultat, perquè han viscut una experiència dura de vida, l’acolliment s’ha de fer des de la generositat i pensant en el bé que fas a aquella persona que no ha tingut l’oportunitat de desenvolupar-se en un entorn familiar», subratlla.
Abans de facilitar un infant o jove en acollida s’avalua la família i hi ha interacció constant amb el ministeri. No existeix un model de família acollidora, per tant, qualsevol persona o família amb disponibilitat i compromís, amb fills o sense, major de 25 anys d’edat i amb residència legal al Principat, pot portar a terme l’experiència. La durada d’un acolliment anirà en funció del temps de recuperació de la família d’origen, per aquest motiu els acolliments poden ser de curta o llarga durada. L’objectiu o finalitat de l’acolliment no és l’adopció.
Les famílies d’acollida reben, mitjançant un equip multidisciplinari, formació i preparació per a l’acolliment familiar, orientació, assessorament i seguiment tècnic del menor i de la família durant tot el procés, suport del grup de famílies acollidores, ajuda econòmica i qualsevol altre tipus de suport que la família acollidora pogués necessitar durant l’acolliment.
ATENCIÓ A L’EXTUTELAT / Precisament, per la manca de famílies d’acollida per adolescents, a Afers Socials s’ha creat l’Espai de Suport al Jove Tutelat i Extutelat. L’àrea permet que els joves que resideixen a la Gavernera, a partir dels 16 anys puguin viure en pisos, amb seguiment d’educadors socials, «i treballar els seus hàbits d’autonomia, desenvolupar-se en el si de la comunitat, adquirir habilitats per portar una casa, com comportar-se per trobar feina, ectètera», detalla Fenoll.
Quan complien els 18 anys, als joves tutelats per l’Estat «se’ls acaba el recurs de protecció, i alguns no tenien ni casa on retornar, i havien d’anar a una fonda, sense haver tingut un referent parental...», lamenta la secretària d’Estat. Per pal·liar-ho i ajudar els joves a ser independents i enfrontar-se a la vida adulta, «els educadors socials els doten d’uns models que puguin identificar com a bons i els repliquin», afegeix Fenoll.
L’àrea de suport és obligatòria dels 16 als 18 anys, fins que els joves es mantenen sota la custòdia de l’Estat, però si volen poden gaudir del suport ofert des d’Afers Socials fins als 21 o 22 anys. «Es va retirant la intensitat del suport, perquè interessa que aprenguin a desenvolupar-se, però se’ls dóna suport, i no es talla la protecció als 18 anys», argumenta.
L’Espai de Suport al Jove Tutelat i Extutelat ofereix als joves entre 16 i 21 anys, sense recursos propis i/o familiars, un suport tècnic en habitatge, formació, treball, economia i autonomia personal. Els joves poden beneficiar-se de dos unitats de suport: l’una, la d’informació, orientació i valoració de serveis, i l’altra, la de seguiment.
La unitat d’informació, valoració i coordinació ofereix acollida i valoració de les necessitats dels joves, avaluació de la tipologia i intensitat dels suports ( habitatge, econòmic, laboral, etcètera), projecte de vida individualitzat i seguiment i avaluació. La unitat de seguiment proporciona servei d’habitatges tutelats, formació prelaboral i d’inserció laboral, suport econòmic i suport emocional a la història de vida.
La secretària d’Estat d’Afers Socials, Ester Fenoll, explica que, tot i que s’intenta que els menors tutelats per l’Estat puguin estar amb una família, «la majoria de famílies que s’ofereixen per acollir un infant vol que siguin petits, i al CAI hi ha, sobretot, adolescents». Fenoll reclama més famílies d’acollida per als joves: «Tot i que és cert que tenen molta més complexitat i dificultat, perquè han viscut una experiència dura de vida, l’acolliment s’ha de fer des de la generositat i pensant en el bé que fas a aquella persona que no ha tingut l’oportunitat de desenvolupar-se en un entorn familiar», subratlla.
Abans de facilitar un infant o jove en acollida s’avalua la família i hi ha interacció constant amb el ministeri. No existeix un model de família acollidora, per tant, qualsevol persona o família amb disponibilitat i compromís, amb fills o sense, major de 25 anys d’edat i amb residència legal al Principat, pot portar a terme l’experiència. La durada d’un acolliment anirà en funció del temps de recuperació de la família d’origen, per aquest motiu els acolliments poden ser de curta o llarga durada. L’objectiu o finalitat de l’acolliment no és l’adopció.
Les famílies d’acollida reben, mitjançant un equip multidisciplinari, formació i preparació per a l’acolliment familiar, orientació, assessorament i seguiment tècnic del menor i de la família durant tot el procés, suport del grup de famílies acollidores, ajuda econòmica i qualsevol altre tipus de suport que la família acollidora pogués necessitar durant l’acolliment.
ATENCIÓ A L’EXTUTELAT / Precisament, per la manca de famílies d’acollida per adolescents, a Afers Socials s’ha creat l’Espai de Suport al Jove Tutelat i Extutelat. L’àrea permet que els joves que resideixen a la Gavernera, a partir dels 16 anys puguin viure en pisos, amb seguiment d’educadors socials, «i treballar els seus hàbits d’autonomia, desenvolupar-se en el si de la comunitat, adquirir habilitats per portar una casa, com comportar-se per trobar feina, ectètera», detalla Fenoll.
Quan complien els 18 anys, als joves tutelats per l’Estat «se’ls acaba el recurs de protecció, i alguns no tenien ni casa on retornar, i havien d’anar a una fonda, sense haver tingut un referent parental...», lamenta la secretària d’Estat. Per pal·liar-ho i ajudar els joves a ser independents i enfrontar-se a la vida adulta, «els educadors socials els doten d’uns models que puguin identificar com a bons i els repliquin», afegeix Fenoll.
L’àrea de suport és obligatòria dels 16 als 18 anys, fins que els joves es mantenen sota la custòdia de l’Estat, però si volen poden gaudir del suport ofert des d’Afers Socials fins als 21 o 22 anys. «Es va retirant la intensitat del suport, perquè interessa que aprenguin a desenvolupar-se, però se’ls dóna suport, i no es talla la protecció als 18 anys», argumenta.
L’Espai de Suport al Jove Tutelat i Extutelat ofereix als joves entre 16 i 21 anys, sense recursos propis i/o familiars, un suport tècnic en habitatge, formació, treball, economia i autonomia personal. Els joves poden beneficiar-se de dos unitats de suport: l’una, la d’informació, orientació i valoració de serveis, i l’altra, la de seguiment.
La unitat d’informació, valoració i coordinació ofereix acollida i valoració de les necessitats dels joves, avaluació de la tipologia i intensitat dels suports ( habitatge, econòmic, laboral, etcètera), projecte de vida individualitzat i seguiment i avaluació. La unitat de seguiment proporciona servei d’habitatges tutelats, formació prelaboral i d’inserció laboral, suport econòmic i suport emocional a la història de vida.