El nombre d’agents del Servei de Circulació d’Andorra la Vella que surten al carrer no és suficient, admet la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol. Des de principis de maig, i durant unes setmanes, la cònsol passa diàriament unes hores colze a colze amb els agents per copsar l’ambient i veure in situ com funciona el servei. Quan acabi el període de convivència, Marsol decidirà quines mesures emprendre per millorar el funcionament del servei. 
 

La cònsol ha explicat al PERIÒDIC que ha parlat amb part dels agents i els ho ha preguntat directament: «Creieu que hi ha pocs agents al carrer? M’han respost que sí, m’ho han confirmat», matisa, ja que la cònsol tenia la mateixa impressió. «Hi ha pocs agents al carrer. A les hores punta, n’hi ha dos al Col·legi Janer, dos al Sant Ermengol, dos a la Margineda... Tenim molts centres escolars, i només amb això tenim tots els agents ocupats, i si sorgeix un problema en un altre punt de la parròquia no hi ha cap agent disponible», constata. 
 

Per pal·liar la manca d’agents viaris, Marsol opina que el servei «s’haurà de reestructurar una mica». Amb tot, la cònsol té una proposta en ment, tot i que, per ara, és tan sols un plantejament a estudiar: «He constatat que els horaris d’entrada i, sobretot, de sortida dels col·legis són molts seguits, i potser s’han d’esgraonar per evitar problemes de circulació i facilitar la mobilitat als agents. Potser no per al pròxim curs escolar [2016-2017], però per a l’altre s’haurà de plantejar perquè els agents tinguin temps de sortir d’una escola i anar a una altra», argumenta. Una mesura podria ser que els centres que fan festa dimecres a la tarda no la facin tots el mateix dia, sinó que s’alternin. «Però ho hem d’analitzar», puntualitza. 

 

Estructura i malestar / El Servei de Circulació d’Andorra la Vella es divideix en cinc unitats: la de grues, que intervé en accidents, acompanyaments i retira vehicles; la de control viari, que és la més nombrosa perquè fa la feina de carrer; la de manteniment; la de custòdia d’espais públics i espais comunals, i la d’administració. Quant als rangs, de major a menor, hi ha els següents comandaments: el cap del Servei de Circulació, un oficial, quatre sotsoficials, set caporals i els agents; en total, entre 80 i 90 persones. El servei funciona per torns i no és cap secret que el clima laboral no és el millor. De fet, l’equip de govern anterior va encarregar un estudi de clima del servei. 

Marsol, però, prefereix parlar de tu a tu amb cadascun dels agents i comprovar en persona com treballen per plantejar els canvis. «En el tema de les relacions personals és cert que hi ha temes personals entre agents, encara que n’he parlat amb uns quants i han estat molt positius», confessa.
 

En canvi, admet malestar, per exemple, al sector de les grues, on «hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar del tot. És cert que hi ha molt material vell i obsolet, que fa que els agents estiguin incòmodes, i s’han de canviar molts vehicles». També es revisaran els criteris de la retirada dels vehicles amb la grua i s’incrementarà el control de les zones blaves i verdes.
 

Un altre punt negatiu que ha detectat Marsol és el control de les càmeres que emeten el trànsit en directe: «Són les mateixes que Mobilitat, i només controlen les carreteres, però no, per exemple, l’embolic que hi pot haver al Col·legi Sant Ermengol al matí: Haurem de fer una mica de millora», afegeix.
 

En definitiva, «anem mirant què fan, a veure si hem de modificar alguna reglamentació», diu la cònsol. «Potser ens haurem de plantejar si cal ampliar la plantilla», conclou.