ANDORRA LA VELLA
753 persones reben el 2015 una ajuda ocasional de 3.000 euros
La Llei de serveis socials i sociosanitaris amplia els beneficiaris de les prestacions econòmiques
L’any passat, 753 persones van requerir d’un ajut econòmic ocasional, amb una mitjana de 3.041 euros per beneficiària. La xifra total atorgada va ser de 2.289.717 euros. La quantitat econòmica es manté estable respecte els últims dos anys (2013, 2.113.950 euros; 2014, 2.267.680 euros), encara que el nombre de persones que l’han necessitada ha augmentat (2013, 647; 2014, 655). El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, argumenta que «els ajuts ocasionals es mantenen a causa de la precarietat, derivada de la crisi financera i econòmica global».
Espot va presentar ahir el Reglament regulador de les prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris, que regula les pensions de solidaritat per a persones amb discapacitat i per a la gent gran (majors de 65 anys i vidus i vídues a partir de 60 anys), les prestacions familiars per fill a càrrec, els ajuts econòmics ocasionals, i les prestacions que consisteixen en l’afiliació i la cotització a la CASS de les persones amb discapacitat.
Entre les novetats que inclou la Llei de serveis socials i sociosanitaris és que el llindar econòmic de precarietat, que era de 925 euros l’any 2015, a partir d’enguany es vincula al salari mínim interprofessional, és a dir, passa a 975,87 euros (i cada any augmentarà segons s’incrementi el sou mínim).
La legislació, segons va defensar Espot, introdueix millores. Per exemple, l’increment de la durada dels ajuts d’urgència passa de 14 dies a 30 dies com a màxim, la prestació familiar per fill a càrrec es paga a partir del primer fill mentre que abans es pagava a partir del segon fill, i les pensions de solidaritat s’augmenten un 20% si el beneficiari pertany a una família monoparental o per cada membre amb una discapacitat.
Les prestacions són garantides, és a dir, que encara que s’esgoti la partida pressupostària prevista de 2,5 milions d’euros, calculada a partir de les ajudes atorgades el 2015, estan «garantides», és a dir, s’han de pagar sí o sí.
La secretària d’Estat d’Afers Socials, Ester Fenoll, comenta al PERIÒDIC que «la pobresa a Andorra és relativa, no absoluta, perquè aquí no hi ha cap persona que dormi al carrer i que no mengi. La concepció de país no permet que hi hagi gent demanant, i se li dóna cobertura econòmica i hospedatge».
Fenoll es pregunta «quin país té vinculat el llindar econòmic de precarietat amb el salari mínim interprofessional? Cap. El llindar està establert als 975 euros, que estan garantits per a tothom que els necessiti». A més, la responsable d’Afers Socials recorda que «la llei també preveu els familiars obligats: si una persona no té ingressos suficients, hi ha els familiars obligats, ascendents i descendents, i en casos de menors i discapacitats també germans, ja que estan obligats a la labor assistencial». Això sí, el familiar està obligat segons la seva situació i economia, ja que hi ha barems.
El ministre Espot va matisar que els familiars obligats ho són els de segon grau, convisquin o no amb la persona necessitada, mentre que abans se n’havien de fer càrrec els que vivien sota el mateix sostre.
AVORTAMENT, NO HI HA DEBAT / D’altra banda, el ministre va subratllar que ni el Govern ni el Grup Parlamentari Demòcrata reobrirà el debat sobre la despenalització de l’avortament perquè és una qüestió «d’estructura institucional».
El Comissari Europeu dels Drets Humans del Consell d’Europa, Nils Muižnieks, va visitar Andorra la setmana passada i va recordar que el país hauria, d’almenys, despenalitzar l’avortament en els tres supòsits (perill per a la mare i/o per al fetus i violació). Espot va recordar que el debat es va fer i es va desestimar.
Espot va presentar ahir el Reglament regulador de les prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris, que regula les pensions de solidaritat per a persones amb discapacitat i per a la gent gran (majors de 65 anys i vidus i vídues a partir de 60 anys), les prestacions familiars per fill a càrrec, els ajuts econòmics ocasionals, i les prestacions que consisteixen en l’afiliació i la cotització a la CASS de les persones amb discapacitat.
Entre les novetats que inclou la Llei de serveis socials i sociosanitaris és que el llindar econòmic de precarietat, que era de 925 euros l’any 2015, a partir d’enguany es vincula al salari mínim interprofessional, és a dir, passa a 975,87 euros (i cada any augmentarà segons s’incrementi el sou mínim).
La legislació, segons va defensar Espot, introdueix millores. Per exemple, l’increment de la durada dels ajuts d’urgència passa de 14 dies a 30 dies com a màxim, la prestació familiar per fill a càrrec es paga a partir del primer fill mentre que abans es pagava a partir del segon fill, i les pensions de solidaritat s’augmenten un 20% si el beneficiari pertany a una família monoparental o per cada membre amb una discapacitat.
Les prestacions són garantides, és a dir, que encara que s’esgoti la partida pressupostària prevista de 2,5 milions d’euros, calculada a partir de les ajudes atorgades el 2015, estan «garantides», és a dir, s’han de pagar sí o sí.
La secretària d’Estat d’Afers Socials, Ester Fenoll, comenta al PERIÒDIC que «la pobresa a Andorra és relativa, no absoluta, perquè aquí no hi ha cap persona que dormi al carrer i que no mengi. La concepció de país no permet que hi hagi gent demanant, i se li dóna cobertura econòmica i hospedatge».
Fenoll es pregunta «quin país té vinculat el llindar econòmic de precarietat amb el salari mínim interprofessional? Cap. El llindar està establert als 975 euros, que estan garantits per a tothom que els necessiti». A més, la responsable d’Afers Socials recorda que «la llei també preveu els familiars obligats: si una persona no té ingressos suficients, hi ha els familiars obligats, ascendents i descendents, i en casos de menors i discapacitats també germans, ja que estan obligats a la labor assistencial». Això sí, el familiar està obligat segons la seva situació i economia, ja que hi ha barems.
El ministre Espot va matisar que els familiars obligats ho són els de segon grau, convisquin o no amb la persona necessitada, mentre que abans se n’havien de fer càrrec els que vivien sota el mateix sostre.
AVORTAMENT, NO HI HA DEBAT / D’altra banda, el ministre va subratllar que ni el Govern ni el Grup Parlamentari Demòcrata reobrirà el debat sobre la despenalització de l’avortament perquè és una qüestió «d’estructura institucional».
El Comissari Europeu dels Drets Humans del Consell d’Europa, Nils Muižnieks, va visitar Andorra la setmana passada i va recordar que el país hauria, d’almenys, despenalitzar l’avortament en els tres supòsits (perill per a la mare i/o per al fetus i violació). Espot va recordar que el debat es va fer i es va desestimar.