• La necessitat de flexibilitzar la nacionalitat i millorar la democràcia participativa, claus
• Els ponents aborden des de diferents vessants les fórmules per aconseguir més cohesió social

Alguns dels participants a la jornada organitzada per la SAC, a l'UCE, ahir al matí a Prada de Conflent. Foto: TONY LARA

Andorra va tenir ahir un espai reservat a Prada de Conflent, en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), per abordar la ciutadania com a tema principal. Aquest concepte global, que ja augurava un enfocament humanístic ben diferent al de l'any passat, quan es va debatre sobre l'energia, va derivar en una clara sensació compartida en la majoria de ponents que la flexibilització de la nacionalitat i la democràcia participativa són clau a l'hora de millorar el sentiment de pertinença al Principat i, d'aquesta manera, reforçar la base social de la ciutadania per afrontar els reptes de futur en un context de canvi.

Aquesta podria ser, de fet, una de les conclusions que se'n podria extreure, ja que cadascun dels participants va tenir ahir eines suficients per extreure'n de pròpies, atesa la pluridisciplinarietat que es va aconseguir gràcies a la presència de representants de la societat civil i política andorrana. Ara bé, a la constatació que la reducció del mínim d'anys per obtenir la nacionalitat fins als 15 anys, per exemple, es van sumar múltiples enfocaments per tal d'exposar els punts forts i febles d'aquesta important reforma.

Una d'aquestes perspectives és la que va aportar la ponència no presencial del primer secretari del PS, Ferran Goya, que va exposar la necessitat d'aconseguir que "progressivament, la població andorrana de dret tendeixi a equiparar-se amb la població de fet", motiu pel qual calen iniciatives que facilitin "la inclusió i la participació de tots els ciutadans". Com a camí lògic, Goya va situar els treballs per ultimar la modificació de la Llei de nacionalitat, que actualment marca el topall en els 20 anys de residència. La presidenta dels Verds, Antònia Escoda, va anar més enllà i va reiterar públicament el compromís per aconseguir "el dret a vot dels immigrants a les eleccions comunals un cop inscrites al Comú i passada una legislatura".

NACIONALITAT I ECONOMIA Tot i l'esmentat caràcter humanista del contingut de fons en la jornada d'ahir, tampoc hi van faltar aportacions de caire tècnic. El llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració i estudiant de màster en Polítiques Públiques Cerni Escalé va exposar que els canvis fruit de la flexibilització de la nacionalitat portaran "una societat més cohesionada", però alhora incorporaran condicionants en el sistema de la Seguretat Social, ja que molta gent podrà optar pel no-retorn al país d'origen, amb el suposat efecte sobre les arques de la CASS. Tot i això, Escalé no va situar aquest com un condicionant, ja que, segons ell, aquest procés ha d'anar "de la mà d'un canvi de model econòmic" en què cada cop es depengui menys dels serveis i s'aconsegueixi "un PIB més fort", dotant així Andorra d'una competitivitat que faciliti la viabilitat en el futur.

El politòleg i sociòleg Albert Gomà va protagonitzar una de les ponències més aplaudides, centrant-se en "les paradoxes de l'acció col.lectiva a Andorra" i clarificant com al Principat "s'afavoreix el manteniment de costums i lleis estant la majoria de gent en contra" --com el cas de l'avortament, que va situar com a exemple-- per diferents motius. Entre aquests hi ha "la sortida fàcil als països veïns", el fet que "costa expressar públicament les opinions" i, finalment, el gran pes que tenen "les pèrdues d'una minoria" en processos com ara l'oposició a la construcció d'un tram de carretera quan aquests s'articulen amb una "major eficàcia", aconseguint així "una major incidència".

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.