ESCALDES-ENGORDANY
L’aigua de l’aixeta que bevem és controlada a diari
Escaldes fa anàlisis cada 24 hores, als 15 dies i als sis mesos
Molt s’ha parlat al llarg de la setmana passada dels problemes amb l’aigua que ha patit la població del centre d’Escaldes i que com a conseqüència d’això han hagut de viure tres dies sense aquest bé bàsic a les aixetes de les llars i demès locals. El causant, un efecte dòmino iniciat per les pluges, durant la nit de dilluns, prou forta com per provocar una terbolesa més alta que la que marquen els barems. Una vegada van parar els aiguats, el protocol diu que s’ha de realitzar un anàlisi exhaustiu de l’aigua per saber si és apta per al consum. El laboratori encarregat va detectar un microbi que durant un dia va impedir el consum de l’aigua de les aixetes fins que dimecres, per fi, el clor ja l’havia destruït i va tornar la normalitat.
Un fet com aquest pot generar dubtes entre la ciutadania, qüestions sobre si l’aigua que bevem a diari també està sota vigilància. I la tranquil·litzadora resposta és que sí. Els 365 dies de l’any.
Al Principat hi ha dues maneres de controlar que l’aigua és potable. Una és la que utilitza la Companyia d’Aigua Potable d’Escaldes (Capesa) i la de la majoria de les parròquies, basada en el clor com a element destructor dels bacteris –segons Eduard López, director de la companyia, «el millor desinfectant que hi ha»– i la recollida de mostres de camp i el seu posterior anàlisi per garantir que aquest ha actuat amb eficàcia. Un mètode tan rudimentari com eficaç, tot i que requereix un seguiment en el qual l’aportació humana és indispensable.
Hi ha tres rutines diferents. La de l’anàlisi primari, que es realitza cada dia i que fan els propis operaris, per exemple a Escaldes, de Capesa, i els resultats del qual gairebé són momentanis. Es mira la terbolesa de l’aigua, la quantitat de clor –que ha d’estar entre 0,2 i 1 Partícules per Milió– i la detecció de possibles microbis que poden aparèixer. Paràmetres bàsics però suficients per garantir que l’aigua és potable amb un preu barat: «Els resultats d’aquestes analítiques s’envien al Ministeri de Salut», apunta el president de la companyia, Eduard López.
Paral·lelament a aquesta rutina hi ha els anàlisi quinzenals, que s’encarreguen a un laboratori independent –en el cas d’Escaldes Biotop– i que són «una mica més exhaustius», com també més cars i precisos. S’examina l’aigua en dotze punts diferents de la parròquia i en tots ells els paràmetres han de ser els correctes. Si falla un sol punt o dos com va passar, el dimecres passat, «s’informa al Govern» i s’activa un protocol per informar a la població de que momentàniament no pot beure aigua de l’aixeta. Exactament el que va passar dimecres.
Per últim hi ha els controls semestrals, els més rigorosos i també els que piquen més a la butxaca. «Són caríssims, però exactes al màxim». Serveixen per vigilar l’estat de l’aigua en tots els vessants possibles: color, gust, paràmetres microbiològics i bacterians, terbolesa... Els resultats triguen entre 18 i 22 hores en saber-se i el laboratori independent també informa al Ministeri només en cas de què surti alguna irregularitat. Aquests venen a ser pràcticament els mateixos que els anàlisi en casos especials com el de la setmana passada. Així doncs, en total les parròquies amb aquest sistema de potabilització de l’aigua estan sotmeses a 365 controls diaris, 24 quinzenals i dos semestrals.
A d’altre parròquies com Ordino, s’utilitza un mètode molt més sofisticat i que no necessita la mà d’obra humana més que per supervisar la maquinària. Es tracta del tractament i desinfecció mitjançant els raigs ultraviolats, que no necessiten clor ni analítiques constants però que sí que requereixen d’uns mínims de terbolesa per ser exacte.
Així doncs, la pluja sempre serà, en ambdós casos, el principal culpable de què una llar o un local es quedi sense aigua. Amb tot, a Escaldes el problema radica no prové de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (Etap) sinó de la vall de Perafita-Claror, que va quedar seriosament malmesa a la tempesta del 21 de juliol de l’any passat. Això fa que l’amenaça de talls d’aigua sigui permanent, d’aquí la construcció dels dos nous dipòsits que permetran passar de 4 a 38 hores d’autonomia reserva.
Un fet com aquest pot generar dubtes entre la ciutadania, qüestions sobre si l’aigua que bevem a diari també està sota vigilància. I la tranquil·litzadora resposta és que sí. Els 365 dies de l’any.
Al Principat hi ha dues maneres de controlar que l’aigua és potable. Una és la que utilitza la Companyia d’Aigua Potable d’Escaldes (Capesa) i la de la majoria de les parròquies, basada en el clor com a element destructor dels bacteris –segons Eduard López, director de la companyia, «el millor desinfectant que hi ha»– i la recollida de mostres de camp i el seu posterior anàlisi per garantir que aquest ha actuat amb eficàcia. Un mètode tan rudimentari com eficaç, tot i que requereix un seguiment en el qual l’aportació humana és indispensable.
Hi ha tres rutines diferents. La de l’anàlisi primari, que es realitza cada dia i que fan els propis operaris, per exemple a Escaldes, de Capesa, i els resultats del qual gairebé són momentanis. Es mira la terbolesa de l’aigua, la quantitat de clor –que ha d’estar entre 0,2 i 1 Partícules per Milió– i la detecció de possibles microbis que poden aparèixer. Paràmetres bàsics però suficients per garantir que l’aigua és potable amb un preu barat: «Els resultats d’aquestes analítiques s’envien al Ministeri de Salut», apunta el president de la companyia, Eduard López.
Paral·lelament a aquesta rutina hi ha els anàlisi quinzenals, que s’encarreguen a un laboratori independent –en el cas d’Escaldes Biotop– i que són «una mica més exhaustius», com també més cars i precisos. S’examina l’aigua en dotze punts diferents de la parròquia i en tots ells els paràmetres han de ser els correctes. Si falla un sol punt o dos com va passar, el dimecres passat, «s’informa al Govern» i s’activa un protocol per informar a la població de que momentàniament no pot beure aigua de l’aixeta. Exactament el que va passar dimecres.
Per últim hi ha els controls semestrals, els més rigorosos i també els que piquen més a la butxaca. «Són caríssims, però exactes al màxim». Serveixen per vigilar l’estat de l’aigua en tots els vessants possibles: color, gust, paràmetres microbiològics i bacterians, terbolesa... Els resultats triguen entre 18 i 22 hores en saber-se i el laboratori independent també informa al Ministeri només en cas de què surti alguna irregularitat. Aquests venen a ser pràcticament els mateixos que els anàlisi en casos especials com el de la setmana passada. Així doncs, en total les parròquies amb aquest sistema de potabilització de l’aigua estan sotmeses a 365 controls diaris, 24 quinzenals i dos semestrals.
A d’altre parròquies com Ordino, s’utilitza un mètode molt més sofisticat i que no necessita la mà d’obra humana més que per supervisar la maquinària. Es tracta del tractament i desinfecció mitjançant els raigs ultraviolats, que no necessiten clor ni analítiques constants però que sí que requereixen d’uns mínims de terbolesa per ser exacte.
Així doncs, la pluja sempre serà, en ambdós casos, el principal culpable de què una llar o un local es quedi sense aigua. Amb tot, a Escaldes el problema radica no prové de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (Etap) sinó de la vall de Perafita-Claror, que va quedar seriosament malmesa a la tempesta del 21 de juliol de l’any passat. Això fa que l’amenaça de talls d’aigua sigui permanent, d’aquí la construcció dels dos nous dipòsits que permetran passar de 4 a 38 hores d’autonomia reserva.