Com si es tractés d’una crònica periodística, Francisco de Goya va relatar a través de la pintura les seves vivències durant la Guerra del Francès. 80 gravats dividits en tres etapes composen la primera edició de l’obra datada el 1863 que va ser publicada pel fill del pintor ja que el propi autor no va poder-ho fer degut a l’alta connotació política dels gravats. El color sèpia del paper i la tinta de color marró són alguns dels detalls que diferencien la primera edició de les que s’han fet posteriorment i que inclouen dos gravats més. L’exposició es pot visitar fins a finals de juliol a la galeria Art Areté. 
 

La primera part del recorregut que ens proposa Goya reuneix les estampes de la 1 a la 47 i es centra en els anys en què va durar el conflicte bèl·lic (1808 - 1814).
Sota el títol Els desastres de la guerra, l’autor plasma la crueltat de l’entrada de les tropes napoleòniques a Espanya. Reflecteix violacions i tortures acompanyades de frases curtes que deixen entreveure l’horror del moment. «Amb raó o sense ella» escriu en una i continua el relat en la següent amb un simple «el mateix» escrit a sota. 
 

La segona etapa de la crònica engloba les estampes de la 48 a la 64 i mostra les conseqüències de la guerra. En els gravats es pot observar la fam i les penúries dels refugiats una vegada acabat el conflicte. 
 

El camí històric pel qual ens transporta Goya acaba amb el període absolutista després del retorn de Ferran VII d’Espanya. En aquest tram destaquen les estampes que van des del número 71 al 80 i s’exposen sota el títol «capricis emfàtics». En aquest període, Goya utilitza diversos animals en la seva obra per representar els estaments de la societat. Així, per exemple, apareixen ratpenats que representen els súbdits del rei o un cabell blanc que simbolitza el poble espanyol. També té un paper rellevant la Constitució espanyola de 1812  coneguda popularment com la Pepa que va ser derogada pel monarca i que va acompanyada en els gravats de Goya amb la sentència «contra el bé general». Al final del recorregut s’observen dos gravats on apareix la llum com a representació de l’obertura i la llibertat.