PUBLICITAT

Andorra la Vella

Andorra té potencial per fer comerç online, però cal «modernitzar» la llei

Entre els aspectes a millorar, els experts destaquen la introducció al SEPA i l’obtenció de TPVs virtuals

Per Estafania Gracia

Les compres per Internet s’estan intensificant i cada cop més països s’adapten a la nova forma de comercialitzar.
Les compres per Internet s’estan intensificant i cada cop més països s’adapten a la nova forma de comercialitzar. | El Periòdic
El comerç a través d’Internet s’instaura cada cop amb més força. Andorra «té eines per potenciar el sector comercial a través de la xarxa» però s’hauria de «modernitzar» la legislació del país i crear «un marc regulador més atractiu per atraure a empresaris interessats en fer e-commerce», segons va matisar ahir l’associat Sènior del Departament Fiscal d’Augé Grup, Marc Urgell. 
 
Aquestes declaracions van tenir lloc durant la conferència Andorra i el sector e-commerce que va celebrar la Confederació Empresarial Andorrana (CEA). Entre alguns dels temes que es van tractar es va fer especial atenció en les perspectives del comerç online i en les possibilitats que pot tenir Andorra per introduir-se de ple en aquest nou mercat. 
 
La legislació d’Andorra en l’àmbit de compres per Internet és relativament nova. El país compta amb la Llei 20/2014, del 16 d’octubre, reguladora de la contractació electrònica i dels operadors que desenvolupen la seva activitat econòmica en un espai digital i la Llei 15/2003, del 18 de desembre, Qualificada de Protecció de Dades Personals. Tot i tenir aquest marc, el director del Departament Legal d’Augé Grup, Joan Miró, destaca que hi ha mancances que cal millorar. Com que Andorra no forma part del SEPA ( Single Euro Payments Area). Un grup integrat per 33 països d’Europa que permet al client comprar amb euros en les mateixes condicions a tots aquests estats. 
 
Al no formar-ne part, grans empreses relacionades amb el comerç online (com Amazon o PayPal) no inclouen Andorra dins de totes les seves transaccions. Per aquest fet, tot i estar separats per pocs quilòmetres, surt molt més econòmic encarregar un producte o servei des de La Seu d’Urgell que des del Principat. Miró assegura que s’està negociant per poder millorar aquesta situació. 
 
El director del Departament també matisa que Andorra té dificultats per aconseguir un TPV virtual. «Els bancs són molt reticents a acceptar transaccions andorranes» ja que implica que si el client no està satisfet pot demanar un retorn dels diners, el qual podria acabar assumint l’entitat bancària, fet que la deixa en una situació «d’indefensió». 
 
Atrets per la fiscalitat / Tot i que Andorra té aspectes a prosperar, Urgell creu que la fiscalitat del país és un potencial per atreure a empresaris forans. Aquest, però, no és l’element principal, «els inversors estrangers també venen perquè el país té una cultura pròxima a Europa i té una capitalitat molt bona». A més, «també els atreu el fet que a Andorra la majoria de ciutadans parlen quatre idiomes: català, castellà, anglès i francés». «Aquest fet és important alhora de voler muntar una empresa online». 
 
Urgell destaca la importància de signar els Convenis de Doble Imposició (CDI). L’expert assegura que quan Andorra no té establert un CDI amb el país que està fent transaccions a través de la xarxa, «els beneficis empresarials dels serveis o productes que es donen per Internet tenen una retenció del preu en funció del país a on es venen». Per exemple, «si no es tingués un CDI amb Espanya, aquesta faria una retenció del 24% del productes que s’ha venut, ja que aquest és el varem que s’especifica en la legislació espanyola». 
 
Obertura econòmica / Des que es va instaurar l’obertura econòmica (a l’estiu del 2012) s’han «donat prop de 2.000 autoritzacions d’inversió estrangera», segons va matisar ahir el president d’Augé Grup, Pere Augé. D’aquests, «un 35%» han vingut al Principat per dedicar-se al sector «del comerç i la intermediació», va puntualitzar el president. Augé remarca que les compres per Internet s’estan convertint en un element essencial per a l’economia d’un país. A Espanya, «el comerç online representa el 2% del PIB, a Alemanya el 7%, a França i Holanda el 4% i als Estats Units el 13%». 
 
Un món globalitzat / Augé assegura que dels 7.000 milions de persones que habiten el món, 2.700 milions utilitzen Internet. I d’aquests, 1.000 fan transaccions a través de la xarxa. Per aquest fet, el president creu que cada cop s’ha d’anar més en aquesta via tecnològica. Augé puntualitza que un terç de la totalitat dels establiments tradicionals a tot el món «desapareixeran». 
 
Així, «l’e-commerce podria arribar a ser «el motor del comerç, fins i tot al nostre país». I és que en els darrers set anys, el 50% de l’augment de vendes s’ha fet a través d’Internet. El president també matisa que l’e-commerce obriria encara més les oportunitats econòmiques d’Andorra, ja que fins ara, «la clientela que hem tingut s’ha basat en els vuit milions de visitants que han vingut a comprar de forma física al Principat». Mentre que si «ens expandim al món virtual, els clients possibles que tindrem arribaran a aquests 2.700 milions de persones que utilitzen la xarxa». 
PUBLICITAT
PUBLICITAT