No és una data rodona, però enguany, i quan es compleixen 77 anys d’ençà l’obertura de l’humil local convertit avui en una exitosa cadena internacional de perfumeria, cosmètica i imatge, Perfumeria Júlia fa pública L’essència d’una dona feta empresa (R consultors, 2016), obra amb què es vol deixar constància de «la llarga trajectòria» de la figura de Júlia Bonet, «un exemple de superació», tal com ressalta l’encarregat de la redacció i la recerca que possibilita aquesta edició, Francesc Rodriguez, de la que han sortit al carrer 5.000 exemplars.
 

Tot comença amb una petita «peluqueria» que, l’any 39, obria als baixos del domicili familiar amb només «un sofà i un tocador (...) la pica i un mirall, allò més imprescindible», tal com explica la pròpia Júlia Bonet, «fil conductor» d’aquesta peça biogràfica «molt succinta»   que, alhora, es converteix en un nou document útil «per comprendre la història andorrana i l’expansió econòmica del país a través de la visió d’una de les empresàries d’èxit del segle XX».

És a través d’un enregistrament de veu (efectuat per Maria Dolors Comas d’Argemir en el marc d’un treball de recerca) on la pròpia empresària explica aquest moment de naixement i la posterior expansió a través del qual es construeix el relat centrat en la seva figura i activitat, però també en la «família fundadora» de l’empresa, «treballadors, proveïdors i clients». 

 

Altres veus/ Si bé Bonet és l’imprescindible focus, «altres veus» i molta documentació han possibilitat la redacció d’aquesta obra amb la qual Perfumeria Júlia tenia «el desig d’establir un paral·lelisme entre la vida de la senyora Júlia i la història d’Andorra» que, a parer de Rodriguez, la primera «contextualitza molt bé» la segona. Així, a banda de la pròpia narració de la protagonista, que moria ara fa cinc anys, altres persones van ajudar a completar el treball amb la seva col·laboració tot exposant moments de vida compartits amb l’empresària. Jacques Laffite, recordant un diàleg en què ella li oferia un préstec, la descriu com «une grande dame». Dominique Rousseau la descriu com «un veritable personatge que barreja curiosament la dolsor amb la determinació» per rematar definint-la com «ma Reine d’Angleterre à moi». I així, molts altres exemples reforçats amb documents fotogràfics, arxius documentals i col·laboracions arribades de la mà de persones properes i no tant, però també d’entitats com la mateixa FEDA. 

 

El llibre no és doncs únicament una obra per parlar de l’essència de Júlia sinó, amb el pas per L’obertura d’Andorra al món, El país entre guerres o El creixement accelerat al país –alguns dels capítols–, un recull de documents i relats personals que ajuden, tal com n’assegura l’autor, a comprendre, «encara que sembli pretenciós», l’evolució econòmica del Principat durant el darrer segle i a través d’una de les seves empresàries més importants.