ESCALDES-ENGORDANY
L’odissea del celíac per sortir a sopar al Principat
L’associació del país que aplega les persones intolerants al gluten lamenta la falta de disposició dels restauradors per adaptar-se
El tapeo de divendres per la tarda que tan de gust ve ara que arriba l’estiu i comencen a obrir-se les primeres terrasses als carrers pot ser un vertader mal de cap per a una persona intolerant al gluten. Encara avui dia i malgrat que les grans superfícies comercials ja dediquen seccions senceres a la venda de productes sense els quatre cereals que desperten una reacció al·lèrgica en els celíacs, únicament mitja dotzena de restaurants del país tenen les seves instal·lacions preparades per adaptar un àpat als requeriments alimentaris d’aquest col·lectiu.
Avui se celebra a nivell internacional la Jornada dels Celíacs i, malgrat els avenços constatats els darrers anys en aquesta matèria i la proliferació de nombroses marques dedicades a l’elaboració d’aliments específics per a celíacs, encara avui dia han de lamentar la falta de disposició, per part dels restauradors i hotelers del país, d’adaptar les seves cuines a les especificitats alimentàries d’aquestes persones. El motiu, a parer del president de l’Associació Celíacs Andorra, Serafí Rodríguez, és la «por», el temor que «alguna persona pateixi una reacció» al·lèrgica als seus negocis. Tal com va explicar el representant de l’agrupació, «la preparació del plat per a un celíac no pot haver tingut cap mena de contacte amb els productes alimentaris que sí tenen blat, ordi, sègol o civada», els quatre cereals amb què no poden tenir contacte. Si bé comprèn el respecte a que pugui succeir alguna cosa, Rodríguez es mostra decebut per la falta d’implicació, per part de la Unió Hotelera d’Andorra, en l’impuls de més cuines adaptades als celíacs. Tot i que en els darrers temps més cartes inclouen al costat dels seus plats la icona amb què s’indica que el menjar no té gluten, només són sis els locals en què s’ha certificat l’adequació als requeriments dels celíacs.
La falta de llocs on sortir a sopar no és l’únic mal de cap per a les persones que no poden menjar gluten. La barra de pa a base de farines sense blat, seguix costant 0,50 cèntims més que el blanc. I, com el pa, altres aliments bàsics com l’arròs o la pasta. El cistell de la compra, encara que avui sigui més fàcil omplir-lo perquè hi ha una major oferta, segueix tenint un cost que sobrepassa «aproximadament en un 30%» qualsevol altra compra.
Avui se celebra a nivell internacional la Jornada dels Celíacs i, malgrat els avenços constatats els darrers anys en aquesta matèria i la proliferació de nombroses marques dedicades a l’elaboració d’aliments específics per a celíacs, encara avui dia han de lamentar la falta de disposició, per part dels restauradors i hotelers del país, d’adaptar les seves cuines a les especificitats alimentàries d’aquestes persones. El motiu, a parer del president de l’Associació Celíacs Andorra, Serafí Rodríguez, és la «por», el temor que «alguna persona pateixi una reacció» al·lèrgica als seus negocis. Tal com va explicar el representant de l’agrupació, «la preparació del plat per a un celíac no pot haver tingut cap mena de contacte amb els productes alimentaris que sí tenen blat, ordi, sègol o civada», els quatre cereals amb què no poden tenir contacte. Si bé comprèn el respecte a que pugui succeir alguna cosa, Rodríguez es mostra decebut per la falta d’implicació, per part de la Unió Hotelera d’Andorra, en l’impuls de més cuines adaptades als celíacs. Tot i que en els darrers temps més cartes inclouen al costat dels seus plats la icona amb què s’indica que el menjar no té gluten, només són sis els locals en què s’ha certificat l’adequació als requeriments dels celíacs.
La falta de llocs on sortir a sopar no és l’únic mal de cap per a les persones que no poden menjar gluten. La barra de pa a base de farines sense blat, seguix costant 0,50 cèntims més que el blanc. I, com el pa, altres aliments bàsics com l’arròs o la pasta. El cistell de la compra, encara que avui sigui més fàcil omplir-lo perquè hi ha una major oferta, segueix tenint un cost que sobrepassa «aproximadament en un 30%» qualsevol altra compra.