ESCALDES-ENGORDANY
Llibertat d'expressió sí, però limitada
Polítics i directius de mitjans de comunicació coincideixen en subratllar la necessitat d’autocensura
L’article 12 de la Constitució està garantit, però no al cent per cent. «A Andorra hi ha llibertat d’expressió», concedeixen polítics i directius de mitjans de comunicació, però reconeixen l’existència de diferents factors que quarten l’autonomia dels professionals de la premsa del país, essent l’«autocensura» vinculada a una societat de petita dimensió el principal entrebanc per a la difusió d’informació.
Els directors dels mitjans de comunicació andorrans, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la llibertat d’expressió que avui té lloc, es manifesten força conformes amb el grau d’independència de què gaudeixen els periodistes del Principat, si bé admeten certes mancances. La primera, l’autocontrol inherent a una comunitat en què els lligams entre el periodista i els agents polítics i empresarials són molt estrets. La directora de Cadena Ser Andorra, Marisol Fuentes, constata l’afectació que resulta «d’una societat petita en què existeixen moltes interrelacions»: «Ens podem expressar obertament», tant a nivell d’opinió com periodísticament, però la condició de petitesa condueix a que «això no es faci sempre».
Més enllà de ser un microestat i les relacions evidents que resulten d’aquesta condició, el director de El Periòdic, Arnau Colominas, apel·la a la responsabilitat social dels mitjans de comunicació com a formadors d’opinió i fonts d’informació i la necessitat de complir certs paràmetres malgrat gaudir de llibertat: «la responsabilitat que tenim com a servei públic ens condueix sovint a l’autocensura».
L’autocensura predominant entre els mitjans de comunicació andorrans derivada dels interessos econòmics i polítics no va més enllà de les pressions a què es troba sotmès qualsevol mitjà dependent financerament dels agents econòmics que contracten els seus espais publicitaris. A parer del director del Diari d’Andorra, Ricard Poy, «la llibertat d’expressió», a Andorra, «compleix els estàndards occidentals». Subratlla que, com arreu «no és perfecta» i que, per tant, la tasca dels mitjans passa per vetllar perquè «els peatges que s’han de pagar» per no ofendre «els agents polítics i econòmics» no vulnerin «l’interès general».
No tots els directius d’entitats de comunicació corresponen totalment amb la capacitat d’expressar-se lliurement. Recordant les mancances a què es veuen subjectes periodistes d’altres països, Enric Guinart, director del diari Bondia, parla d’una llibertat d’expressió existent, però amb mala salut. A parer de Guinart, els periodistes poden parlar però «no disposem dels recursos per gratar tant com voldríem a l’hora de tractar certes informacions», així com tampoc «tenim la protecció legal» adequada per escometre dita tasca. De la seva banda, més que «autocensura», el director de Ràdio i Televisió d’Andorra, Xavier Mujal, considera que, «a nivell individual», a «Andorra no som molt donats a donar l’opinió» mentre que, periodísticament i tot i alguns matisos, no creu que «s’hagi de vincular» els sector polítics i els econòmics amb els mitjans de comunicació.
Classificació mundial/ L’associació internacional Reporters sense fronteres s’allunya de la percepció local de la llibertat d’informació, categoritzant Andorra al «grau zero». L’informe amb què anualment classifica a nivell mundial la llibertat de premsa i que feia públic ara fa tot just dues setmanes era taxatiu: «Al Principat, els mitjans de comunicació són molt dependents dels poders econòmic, polític i religiós». L’estudi, que situava el Principat en la 33a posició, advertia que «la freqüència dels conflictes d’interès i la gran dificultat que afronten els periodistes per cobrir l’activitat de la banca» o la «manca de textos jurídics que protegeixin la llibertat d’informació» són mostra de la precarietat de la tasca periodística. El president de l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra, Marc Segalés, lamentava «el retrocés» dels darrers anys respecte de «la posició capdavantera» amb què comptava el país. Matisa que malgrat el descens i la necessitat d’autocensura que resulta dels «interessos del propi mitjà» i de la responsabilitat del mateix periodista, «no hem de lamentar desastres» com en altres indrets.
El novembre de 2014 la majoria demòcrata aprovava en sol·litud al Consell General la Llei qualificada de protecció civil als drets a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge, una normativa que els professionals de la comunicació defineixen com a «aberració» i que des de l’esfera política –oposada a la formació liderada per Antoni Martí– consideren que «s’hauria de posar al calaix», segons paraules de la parlamentària socialdemòcrata i progressista Sílvia Bonet, qui s’oposa a «qualsevol llei que vulgui regular un dret democràtic com és la llibertat d’informació». També la socialdemòcrata Susanna Vela és contrària a l’anomenada llei mordassa. L’exministra de cultura considera que «no és democràtica», recordant que no «protegir la intimitat i l’honor» no ha de «vulnerar l’expressió».
Els directors dels mitjans de comunicació andorrans, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la llibertat d’expressió que avui té lloc, es manifesten força conformes amb el grau d’independència de què gaudeixen els periodistes del Principat, si bé admeten certes mancances. La primera, l’autocontrol inherent a una comunitat en què els lligams entre el periodista i els agents polítics i empresarials són molt estrets. La directora de Cadena Ser Andorra, Marisol Fuentes, constata l’afectació que resulta «d’una societat petita en què existeixen moltes interrelacions»: «Ens podem expressar obertament», tant a nivell d’opinió com periodísticament, però la condició de petitesa condueix a que «això no es faci sempre».
Més enllà de ser un microestat i les relacions evidents que resulten d’aquesta condició, el director de El Periòdic, Arnau Colominas, apel·la a la responsabilitat social dels mitjans de comunicació com a formadors d’opinió i fonts d’informació i la necessitat de complir certs paràmetres malgrat gaudir de llibertat: «la responsabilitat que tenim com a servei públic ens condueix sovint a l’autocensura».
L’autocensura predominant entre els mitjans de comunicació andorrans derivada dels interessos econòmics i polítics no va més enllà de les pressions a què es troba sotmès qualsevol mitjà dependent financerament dels agents econòmics que contracten els seus espais publicitaris. A parer del director del Diari d’Andorra, Ricard Poy, «la llibertat d’expressió», a Andorra, «compleix els estàndards occidentals». Subratlla que, com arreu «no és perfecta» i que, per tant, la tasca dels mitjans passa per vetllar perquè «els peatges que s’han de pagar» per no ofendre «els agents polítics i econòmics» no vulnerin «l’interès general».
No tots els directius d’entitats de comunicació corresponen totalment amb la capacitat d’expressar-se lliurement. Recordant les mancances a què es veuen subjectes periodistes d’altres països, Enric Guinart, director del diari Bondia, parla d’una llibertat d’expressió existent, però amb mala salut. A parer de Guinart, els periodistes poden parlar però «no disposem dels recursos per gratar tant com voldríem a l’hora de tractar certes informacions», així com tampoc «tenim la protecció legal» adequada per escometre dita tasca. De la seva banda, més que «autocensura», el director de Ràdio i Televisió d’Andorra, Xavier Mujal, considera que, «a nivell individual», a «Andorra no som molt donats a donar l’opinió» mentre que, periodísticament i tot i alguns matisos, no creu que «s’hagi de vincular» els sector polítics i els econòmics amb els mitjans de comunicació.
Classificació mundial/ L’associació internacional Reporters sense fronteres s’allunya de la percepció local de la llibertat d’informació, categoritzant Andorra al «grau zero». L’informe amb què anualment classifica a nivell mundial la llibertat de premsa i que feia públic ara fa tot just dues setmanes era taxatiu: «Al Principat, els mitjans de comunicació són molt dependents dels poders econòmic, polític i religiós». L’estudi, que situava el Principat en la 33a posició, advertia que «la freqüència dels conflictes d’interès i la gran dificultat que afronten els periodistes per cobrir l’activitat de la banca» o la «manca de textos jurídics que protegeixin la llibertat d’informació» són mostra de la precarietat de la tasca periodística. El president de l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra, Marc Segalés, lamentava «el retrocés» dels darrers anys respecte de «la posició capdavantera» amb què comptava el país. Matisa que malgrat el descens i la necessitat d’autocensura que resulta dels «interessos del propi mitjà» i de la responsabilitat del mateix periodista, «no hem de lamentar desastres» com en altres indrets.
El novembre de 2014 la majoria demòcrata aprovava en sol·litud al Consell General la Llei qualificada de protecció civil als drets a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge, una normativa que els professionals de la comunicació defineixen com a «aberració» i que des de l’esfera política –oposada a la formació liderada per Antoni Martí– consideren que «s’hauria de posar al calaix», segons paraules de la parlamentària socialdemòcrata i progressista Sílvia Bonet, qui s’oposa a «qualsevol llei que vulgui regular un dret democràtic com és la llibertat d’informació». També la socialdemòcrata Susanna Vela és contrària a l’anomenada llei mordassa. L’exministra de cultura considera que «no és democràtica», recordant que no «protegir la intimitat i l’honor» no ha de «vulnerar l’expressió».