ESCALDES-ENGORDANY
El 84% dels bombers estan adscrits a diferents unitats
Rescat i suport de muntanya tenen 19 i 23, respectivament
Eal Cos de Bombers busca l’especialització i la creació de les diferents unitats ha permès que cadascun dels seus efectius pugui adequar-se a les seves preferències. El 84% dels efectius s’ha acollit a alguna d’aquestes especialitzacions. De les vuit Unitats que existeixen ara per ara, és la de grups especials la que més components suma, amb 62. D’aquests, el gruix l’ocupen el grup de rescat de muntanya, amb 19 persones, per les 23 del grup de suport, també de muntanya.
Actualment Bombers compta amb 119 efectius, dels quals 100 estan adscrits a diferents unitats, el que suposa que el 84% de la plantilla estigui interessada en l’especialització de les seves funcions. La més nombrosa és la unitat de grups especials, formada pels grups de suport de muntanya, amb 23 membres, el de rescat, amb 19, el de rescat d’enderrocs, amb 10, el de rescat caní, amb 7, i el de subaquàtic, amb 3.
En aquest sentit, el director de Bombers, Joan Carles Recasens, explica que el grup de suport «és el nombre més gran que hi ha», i argumenta que els de muntanya «han de tenir un grup de rescat, però aquest grup de rescat és molt costós a nivell de material, d’entrenaments i preparació dels efectius, i ens vam donar compte que tenint un grup d’uns 20 o 25 persones, que seria el màxim que es podria tenir». Així mateix, Recasens creu que hi ha serveis «que requereixen de molta més gent, però no tan especialitzada, i per això existeixen dues branques: una és allaus, perquè fa falta molta gent però els especialistes són els que han de guiar a aquesta gent cap a les tasques que s’hagin de fer; i l’altre és la recerca en grans àrees, com una persona que es perd a la muntanya, o dins d’un bosc, que necessiten quadricular la zona però no necessites muntanyencs per fer això». És per aquesta raó que, segons explica el director del Cos, es va crear el grup de suport de muntanya. «Quan falta gent, aquest grup de suport s’acobla al de muntanya», confirma el màxim mandatari de Bombers.
S’obren tres places en muntanya / A més de les 19 places que hi ha per al grup de rescat, s’obriran tres més d’internes per completar un total de 22
La guia de referència d’especialitats / Bombers s’ha fixat en França en la seva estructura, i una de les qualitats és que precisament aquest cos especial al país veí «reconeix que hi ha moltes especialitats que amb els anys són més importants», segons Recasens. «És impossible que un bomber avui en dia pugui saber de tot i molt, i per això per una qüestió que arrosseguem des de fa vint anys es creen especialitats», assegura el director, que considera que, «segons el perfil de cada bomber», reben la formació per «una tasca més específica». En aquest sentit, «la guia de referència no és res més que el reglament de com ha de funcionar aquella especialitat». En aquesta guia és redactat com s’entra en l’especialitat, quina formació s’ha de tenir, amb quin material ha de comptar l’especialista, els entrenaments que s’han de fer i què fa falta per continuar amb aquesta tasca.
Les diferents unitats / A més de rescat i suport de muntanya, que forma part dels grups especials, n’hi ha d’altres unitats. La de formació compta amb 9 efectius i es divideix en formació interna, externa i instal·lacions i planificació formatives. En la Unitat de parcs i logística hi ha cinc efectius en laboratori, quatre en parc mòbil, altres quatre en parcs, i un a compres i un altre a vestuari.
També hi ha només una persona en la Unitat de procediments, en la de desenvolupament de persones i en la secció de transmissions de la Unitat de Control central operatiu. Pel que fa a la Unitat de prevenció i investigació de sinistres, en són quatre, mentre que en la Unitat de serveis en són un efectiu per secció (psicologia, educació física, forestal), menys en la secció sanitària, que compta amb tres.
Actualment Bombers compta amb 119 efectius, dels quals 100 estan adscrits a diferents unitats, el que suposa que el 84% de la plantilla estigui interessada en l’especialització de les seves funcions. La més nombrosa és la unitat de grups especials, formada pels grups de suport de muntanya, amb 23 membres, el de rescat, amb 19, el de rescat d’enderrocs, amb 10, el de rescat caní, amb 7, i el de subaquàtic, amb 3.
En aquest sentit, el director de Bombers, Joan Carles Recasens, explica que el grup de suport «és el nombre més gran que hi ha», i argumenta que els de muntanya «han de tenir un grup de rescat, però aquest grup de rescat és molt costós a nivell de material, d’entrenaments i preparació dels efectius, i ens vam donar compte que tenint un grup d’uns 20 o 25 persones, que seria el màxim que es podria tenir». Així mateix, Recasens creu que hi ha serveis «que requereixen de molta més gent, però no tan especialitzada, i per això existeixen dues branques: una és allaus, perquè fa falta molta gent però els especialistes són els que han de guiar a aquesta gent cap a les tasques que s’hagin de fer; i l’altre és la recerca en grans àrees, com una persona que es perd a la muntanya, o dins d’un bosc, que necessiten quadricular la zona però no necessites muntanyencs per fer això». És per aquesta raó que, segons explica el director del Cos, es va crear el grup de suport de muntanya. «Quan falta gent, aquest grup de suport s’acobla al de muntanya», confirma el màxim mandatari de Bombers.
S’obren tres places en muntanya / A més de les 19 places que hi ha per al grup de rescat, s’obriran tres més d’internes per completar un total de 22
La guia de referència d’especialitats / Bombers s’ha fixat en França en la seva estructura, i una de les qualitats és que precisament aquest cos especial al país veí «reconeix que hi ha moltes especialitats que amb els anys són més importants», segons Recasens. «És impossible que un bomber avui en dia pugui saber de tot i molt, i per això per una qüestió que arrosseguem des de fa vint anys es creen especialitats», assegura el director, que considera que, «segons el perfil de cada bomber», reben la formació per «una tasca més específica». En aquest sentit, «la guia de referència no és res més que el reglament de com ha de funcionar aquella especialitat». En aquesta guia és redactat com s’entra en l’especialitat, quina formació s’ha de tenir, amb quin material ha de comptar l’especialista, els entrenaments que s’han de fer i què fa falta per continuar amb aquesta tasca.
Les diferents unitats / A més de rescat i suport de muntanya, que forma part dels grups especials, n’hi ha d’altres unitats. La de formació compta amb 9 efectius i es divideix en formació interna, externa i instal·lacions i planificació formatives. En la Unitat de parcs i logística hi ha cinc efectius en laboratori, quatre en parc mòbil, altres quatre en parcs, i un a compres i un altre a vestuari.
També hi ha només una persona en la Unitat de procediments, en la de desenvolupament de persones i en la secció de transmissions de la Unitat de Control central operatiu. Pel que fa a la Unitat de prevenció i investigació de sinistres, en són quatre, mentre que en la Unitat de serveis en són un efectiu per secció (psicologia, educació física, forestal), menys en la secció sanitària, que compta amb tres.