ESCALDES-ENGORDANY
‘El Segador’ de Miró estava aquí
L’esbós del ‘Pagès català en rebel·lia’, de 1937, fa una dècada que resideix al Principat
Joan Miró (1893-1983) va ser una dels artistes que va participar al Pavelló de la República espanyola a l’Exposició Universal de París de 1937. Miró va pintar, allà mateix, Pagès català en rebel·lia, obra coneguda també com El Segador. El quadre del pavelló s’ha extraviat. L’esbós, però, fa una dècada que es conserva en alguna casa del Principat, i ara surt a la llum amb l’opció d’adquirir-lo a la nova galeria d’art Areté («excel·lència», en grec), ubicada al Prat de les Oques, i que s’inaugura el dia 21 d’abril.
El dibuix a llapis sobre cartró, de 58 x 48 centímetres, està firmat Hommage de sympathie i dedicat à mademoiselle Janice Loeb, amb la data de 10 de febrer del 1937. Miró va regalar l’obra preparatòria per al pavelló a Loeb, una marxant d’art que el va vendre al Museu d’Art Modern (MoMA) de Nova York. El MoMA el va vendre més tard al marxant de les obres de Miró, Pierre Matisse, fill del cèlebre Henri Matisse (1869-1954). Matisse, al seu torn, el va vendre a un col·leccionista andorrà fa, almenys, una dècada. I ara Areté permet observar l’esbós i, qui pugui, comprar-lo.
La nova galeria, impulsada per Isabel Rodríguez i Blas Gómez, disposa de tres peces de Miró. A més de l’esbós ja citat, també mostra La música, de 1959, una singular peça realitzada amb tela. Gómez explica que «Miró, entre 1956 i 1959 no va crear res perquè estava deprimit, però va fer unes proves, una de les quals era La musique. Miró la va regalar a Pierre Matisse. Quan Matisse fill va morir, la galeria canadenca Acquavella va adquirir tot l’estudi de Matisse, i entre els objectes i obres hi havia La musique. De fet, la peça és un homenatge a les obres Danse 1 i Danse 2, d’Henri Matisse». I com que Gómez coneix la galeria Acquavella, va acabar adquirint la peça.
Areté també ofereix Dona i ocell, de 1960, pintada sobre tela de sac, «una peça interessant per a col·leccionistes», valora Gómez. El col·leccionista i marxant admira Miró per ser un precursor de les avantguardes, i per inspirar genis com Rothko, Pollock, Newman i Tàpies.
La galeria, a més de Miró, vol insistir en dos altres noms potents de l’art del segle XX: Dalí (1904-1989) i Picasso (1881-1973). Areté també mostra ara una peça excepcional de Dalí, «que va ser l’estrella de la retrospectiva que li va dedicar el Centre Pompidou de París [novembre 2012-març 2013]». L’obra, de grans dimensions, és un homenatge a Velázquez, i es titula Twist en el estudio de Velázquez (1962). El quadre s’il·lumina a dreta i esquerra alternativament i, al centre del llenç, hi ha Velázquez, sobre el qual uns traços a l’oli de diferents gruixos aconsegueixen l’efecte òptic de fer ballar Velázquez, el pintor que més admirava el boig de Figueres. L’obra es pot observar a la galeria en una sala exclusiva per no perdre’n detall.
Goya grafiter
A més de la dèria per Picasso, Dalí i Miró, l’objectiu de la galeria Areté és potenciar el grafit, és a dir, l’street art. «Vull que sigui un espai didàctic per la joventut i la canalla, i m’agradaria que a la galeria es poguessin impartir classes de dibuix», confessa Rodríguez. Per contextualitzar l’street art, la galeria mostra el primer artista d’street art de la història: Goya (1746-1828). «Amb Goya s’inicia la pintura moderna, i també el llenguatge artístic social», subratlla Gómez. «A la sèrie de gravats Els desastres de la guerra, els originals dels quals estan al Museu del Prado, Goya critica la Guerra de la Independència [1808-1814», afegeix Rodríguez.
Areté disposa de la col·lecció completa d’una primera edició dels gravats Els desastres de la guerra, 80 gravats que mostren l’horror dels conflictes bèl·lics. L’oportunitat és única: adquirir els 80 gravats, que s’entregaran degudament enquadernats amb les tapes originals. L’edició és 1863.
‘Street art’
La secció dedicada a l’street art inclou la peça Woman Records (2004), d’Obey, com es coneix l’artista Shepard Fairey. La peça està realitzada amb tècnica mixta sobre fusta. Obey ha creat una sèrie de productes de marxandatge, des d’ulleres a samarretes, amb una estètica peculiar. Obey és el responsable de l’estètica de la famosa campanya d’Obama Yes, we can.
Una altra obra és de Blek le Rat, el nom artístic del grafiter francès Xavier Prou, el pare de Banksy. Le rat (2012) és una rata armada, amb uns signes de puntuació pintats amb la bandera francesa.
El barceloní Sixeart (Sergio Hidalgo Paredes) és l’autor més actual, i Areté mostra una peça de 2015, sense títol, realitzada amb acrílic i spray sobre tela. La següent peça és un excepcional autoretrat de Basquiat (1960-1988), de 1982, en què l’artista es pinta amb la cara vermella i una corona groga. Patia una forta depressió i addicció a l’heroïna, d’aquí la prematura mort. En la seva memòria, Keith Haring el va homenatjar. L’última obra d’street art d’Areté és de Haring (1958-1990), el treball del qual reflexa la cultura pop i de carrer dels anys 80 a Nova York, i que ja formen part de l’imaginari universal.
El dibuix a llapis sobre cartró, de 58 x 48 centímetres, està firmat Hommage de sympathie i dedicat à mademoiselle Janice Loeb, amb la data de 10 de febrer del 1937. Miró va regalar l’obra preparatòria per al pavelló a Loeb, una marxant d’art que el va vendre al Museu d’Art Modern (MoMA) de Nova York. El MoMA el va vendre més tard al marxant de les obres de Miró, Pierre Matisse, fill del cèlebre Henri Matisse (1869-1954). Matisse, al seu torn, el va vendre a un col·leccionista andorrà fa, almenys, una dècada. I ara Areté permet observar l’esbós i, qui pugui, comprar-lo.
La nova galeria, impulsada per Isabel Rodríguez i Blas Gómez, disposa de tres peces de Miró. A més de l’esbós ja citat, també mostra La música, de 1959, una singular peça realitzada amb tela. Gómez explica que «Miró, entre 1956 i 1959 no va crear res perquè estava deprimit, però va fer unes proves, una de les quals era La musique. Miró la va regalar a Pierre Matisse. Quan Matisse fill va morir, la galeria canadenca Acquavella va adquirir tot l’estudi de Matisse, i entre els objectes i obres hi havia La musique. De fet, la peça és un homenatge a les obres Danse 1 i Danse 2, d’Henri Matisse». I com que Gómez coneix la galeria Acquavella, va acabar adquirint la peça.
Areté també ofereix Dona i ocell, de 1960, pintada sobre tela de sac, «una peça interessant per a col·leccionistes», valora Gómez. El col·leccionista i marxant admira Miró per ser un precursor de les avantguardes, i per inspirar genis com Rothko, Pollock, Newman i Tàpies.
La galeria, a més de Miró, vol insistir en dos altres noms potents de l’art del segle XX: Dalí (1904-1989) i Picasso (1881-1973). Areté també mostra ara una peça excepcional de Dalí, «que va ser l’estrella de la retrospectiva que li va dedicar el Centre Pompidou de París [novembre 2012-març 2013]». L’obra, de grans dimensions, és un homenatge a Velázquez, i es titula Twist en el estudio de Velázquez (1962). El quadre s’il·lumina a dreta i esquerra alternativament i, al centre del llenç, hi ha Velázquez, sobre el qual uns traços a l’oli de diferents gruixos aconsegueixen l’efecte òptic de fer ballar Velázquez, el pintor que més admirava el boig de Figueres. L’obra es pot observar a la galeria en una sala exclusiva per no perdre’n detall.
Goya grafiter
A més de la dèria per Picasso, Dalí i Miró, l’objectiu de la galeria Areté és potenciar el grafit, és a dir, l’street art. «Vull que sigui un espai didàctic per la joventut i la canalla, i m’agradaria que a la galeria es poguessin impartir classes de dibuix», confessa Rodríguez. Per contextualitzar l’street art, la galeria mostra el primer artista d’street art de la història: Goya (1746-1828). «Amb Goya s’inicia la pintura moderna, i també el llenguatge artístic social», subratlla Gómez. «A la sèrie de gravats Els desastres de la guerra, els originals dels quals estan al Museu del Prado, Goya critica la Guerra de la Independència [1808-1814», afegeix Rodríguez.
Areté disposa de la col·lecció completa d’una primera edició dels gravats Els desastres de la guerra, 80 gravats que mostren l’horror dels conflictes bèl·lics. L’oportunitat és única: adquirir els 80 gravats, que s’entregaran degudament enquadernats amb les tapes originals. L’edició és 1863.
‘Street art’
La secció dedicada a l’street art inclou la peça Woman Records (2004), d’Obey, com es coneix l’artista Shepard Fairey. La peça està realitzada amb tècnica mixta sobre fusta. Obey ha creat una sèrie de productes de marxandatge, des d’ulleres a samarretes, amb una estètica peculiar. Obey és el responsable de l’estètica de la famosa campanya d’Obama Yes, we can.
Una altra obra és de Blek le Rat, el nom artístic del grafiter francès Xavier Prou, el pare de Banksy. Le rat (2012) és una rata armada, amb uns signes de puntuació pintats amb la bandera francesa.
El barceloní Sixeart (Sergio Hidalgo Paredes) és l’autor més actual, i Areté mostra una peça de 2015, sense títol, realitzada amb acrílic i spray sobre tela. La següent peça és un excepcional autoretrat de Basquiat (1960-1988), de 1982, en què l’artista es pinta amb la cara vermella i una corona groga. Patia una forta depressió i addicció a l’heroïna, d’aquí la prematura mort. En la seva memòria, Keith Haring el va homenatjar. L’última obra d’street art d’Areté és de Haring (1958-1990), el treball del qual reflexa la cultura pop i de carrer dels anys 80 a Nova York, i que ja formen part de l’imaginari universal.