Sempre que es parla de ciclistes i vehicles a motor sembla que és com fer-ho de la clàssica batalla entre gats i gossos. Però l’experiència animal també compta, i si aquests poden conviure, tothom ho pot fer, i així també els cotxes, camions, motos i bicicletes. Però, a més, en tota aquesta guerra d’educació vial s’inclouen els vianants, que en no poques ocasions es veuen envaïts per les màquines. De les reivindicacions d’uns i les necessitats d’altres ha nascut un moviment, la plataforma ciutadana Ciclistes i vianants d’Andorra, que juntament amb l’Automòbil Club han aconseguit posar en alerta el Comú d’Andorra la Vella, el qual els ha obert les portes per escoltar les seves propostes, que no passen per una altra opció que no sigui l’entesa i la convivència.

Així doncs, tot i que els processos van lents, sí que és cert que de les almenys dues reunions que n’hi ha hagut fins ara s’han estret moltes idees, les quals estan en fase d’estudi i pendents del vistiplau de tècnics que, amb la normativa d’urbanisme a la mà, han de dir l’última paraula. Es tracta de fer vies alternatives com ara carrils bici per als usuaris de les dues rodes, i que implicarien des d’Andorra la Vella fins a Santa Coloma, podent-se allargar fins a la Margineda o fins i tot Sant Julià en una segona fase, sense descartar en cap cas incloure Escaldes-Engordany, que és al corrent del moviment. Ara bé, les opcions que hi ha sobre la taula són diverses.

La intenció és que els ciclistes se sentin segurs, però també que els vehicles a motor no es vegin molestats –o el menys possible–, i que els vianants rebin el respecte necessari. La plataforma Ciclistes i vianants d’Andorra, que és activa a les xarxes socials demanant suport a totes aquelles persones que observin deficiències en les vies o que tinguin possibles idees, és un moviment integrat per gent vinculada a la vida andorrana com Claude Benet o Ferran Goya, aquest últim la veu defensora del vianant. Per la seva part, des de l’Automòbil Club el seu secretari general, Toni Sasplugas, participa també de les reunions per establir unes vies alternatives, i entre tots han plantejat al Comú d’Andorra la Vella els seus neguits. Per part comunal, el conseller de Medi Ambient i Innovació, David Astrié, que ja tenia la intenció de trobar solucions en aquest tema, és qui acull les reunions, les quals transcorren, segons asseguren tots ells, pel bon camí. De fet, Astrié també és una unió important amb el Govern per la seva vinculació com a assessor del Ministeri d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions.

Diferents opcions sobre la taula / El que no hi ha de moment és una decisió presa perquè es continua en fase d’anàlisi de la situació. «Es una plataforma de treball, i és tot molt embrionari», assegura Sasplugas, que manifesta que la intenció és «posar totes les idees en comú buscant la seguretat, estudiar la conveniència o no de segregar les vies, si ha d’haver-hi un o dos sentits en un carril bici, i connectar nuclis centrals com col·legis i zones de serveis». És a dir, que hi ha un estudi global de la realitat, però a un nivell que supera la barrera comunal. Així ho assegura Astrié: «No es pensa en local, sinó en global, perquè es tracta d’unir Andorra la Vella amb Sant Julià i també amb Escaldes-Engordany. El que no volem és que es quedi tot a la capital». El conseller insisteix en què de moment hi ha sobre la taula «diversos traçats».

Per exemple, s’ha parlat d’alternatives, com fer un carril que vagi per la carretera de l’Obac fins a la Margineda i torni per Santa Coloma en sentit de pujada. Una mena de circuit circular. Però aquesta idea no acaba de convèncer i es plantegen d’altres, com les possibilitats que siguin de doble sentit, o que es pintin d’un color diferent a l’asfalt, o que tinguin alguna mena de separació lleu respecte al tram que ocuparien els vehicles a motor.

«Tenim esperança en què hi haurà un canvi de mentalitat», afirma Benet com a representant del bloc ciutadà: «Ara que hi ha embranzida, que no s’aturi». Benet considera que s’ha d’aprofitar que la zona «més habitada» és «precisament la més plana del país» per tal de poder unir localitats amb una mobilitat «més sostenible». «Hem de canviar els costums de mobilitat, sobretot en distàncies curtes». Benet, a més, no amaga la «necessitat d’educar també als ciclistes, perquè a vegades amb els nostres actes ens fem mal a nosaltres mateixos».

Carril «subjecte a modificacions» / Una de les qüestions que preocupa en el comú de la capital és deixar clar que les actuacions en carrils bici no serien per a tota la vida, sinó «subjectes a modificació». «Un carril no es fix», assegura Astrié, que recorda que s’està en mans dels plans parcials d’urbanisme i que, en cas d’haver-hi canvis, «seran a millor, tenint en compte que l’urbanisme que vindrà ja tindrà en compte un carril bici». És per això que creu que s’entra en un «període transitori per als vianants i per als ciclistes, que hauran de conviure fins que no s’apliqui la nova normativa d’urbanisme».

Escaldes i Sant Julià, en l’agenda / Les reunions no han comptat amb més gent que les del comú de la capital, la plataforma i l’Automòbil Club, però sí són al corrent dels moviments els representants del Comú d’Escaldes. De fet, la intenció és que s’incorporin pròximament per tal d’establir un consens més ample. Així mateix, des dels promotors es pretén parlar també amb el Comú de Sant Julià de Lòria, ja que la intenció és unir aquestes tres poblacions en una xarxa conjunta. D’aquesta manera, el concepte de carril bici ja instaurat a la Massana ha estat analitzat, i tampoc queda descartat ampliar el ventall d’opcions.

Així mateix, els contactes arriben a implicar el Ministeri d’Ordenament Territorial. De fet, en la pròxima reunió s’intentarà comptar amb la presència de tècnics d’aquesta ministeri per tal de conèixer de prop les possibilitats de modificació d’alguns trams interurbans. La setmana vinent s’exposaran les diferents idees en junta de Govern al Comú d’Andorra la Vella.