ESCALDES-ENGORDANY
El periple colomenc
Les pintures van ser arrencades als anys 30 i van acabar en mans d’un baró alemany
Les pintures murals de Santa Coloma han viscut un periple durant l’últim segle. Els frescos, pintats pel Mestre de Santa Coloma, daten de mitjans del segle XII, i fins el segle XX no es van moure del seu emplaçament original: l’església romànica de Santa Coloma. Al principi del segle XX, però, hi va haver tot un moviment de col·leccionistes i marxants d’art i de museus per comprar –o robar– les obres d’art del romànic pirinenc que, en la majoria dels casos, es queia a trossos.
L’any 1932, un marxant d’art català va fer una oferta de compra dels frescos al bisbat d’Urgell. Uns mesos després, l’abril de 1933, es va fer efectiva la compra i les pintures es van arrencar, col·locar damunt d’unes teles i enrotllar com si fossin tapissos. Els frescos van acabar a la col·lecció del baró alemany Van Cassel, «un jueu a qui els nazis van robar el patrimoni artístic, després van estar molts anys en un museu alemany i, finalment, van ser tornats als seus propietaris per l’estat alemany després d’una recerca detectivesca dels hereus», recorda la periodista Roser Porta. El Govern, aleshores amb Juli Minoves com a ministre de Cultura, va pagar 3,7 milions d’euros per retornar els frescos. Les pintures van tornar a casa el febrer de l’any 2007.
Abans, però, s’havien pogut veure en algunes exposicions temporals organitzades als anys 80 i l’any 2003. Fa un parell d’anys es van obrir de nou al públic en la mostra Benvingudes a casa vostra, que va reunir algunes de les obres d’art andorranes del romànic i del barroc que estan a fora, sobretot al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
De retorn al magatzem
Després del gran esforç, tant de negociacions com econòmic, els frescos van tornar fa gairebé deu anys però van anar directament al cubicle habilitat a la Sala d’exposicions del Govern. Ara se’n van a un magatzem. Mentre estiguin al taller de restauració de Patrimoni Cultural, el personal vetllarà «perquè es conservin en un òptim estat de conservació», assegura la cap d’Àrea de Béns Mobles, Berna Garrallà.
Les pintures han patit diverses agressions, des que van ser arrencades de la paret als anys 30 del segle XX i van estar molts anys enrotllades com si fossin tapissos, per això no es van identificar fins molts anys després com a pintures murals. A més, «el Crist en Majestat de l’absis va venir a Andorra als anys 80 muntada sobre una superfície plana», puntualitza Garrallà. El restaurador alemany que va idear l’estructura per exposar els frescos al Museu Prussià, on no van arribar mai, va muntar les pintures amb «diferents capes, entre elles una d’intervenció que es posa quan es canvien de suport les pintures murals, però un cop tretes del seu suport mural, és la capa que permetria en un futur desvincular el suport d’alumini de les pintures originals», detalla la responsable dels Béns Mobles de Patrimoni Cultural.
Amb tot, «les pintures han patit molt més en el passat que ara. L’arrancament devia ser bastant traumàtic. Hi ha hagut un cert nombre de pèrdues de policromia, però continua sent un conjunt pictòric que es pot veure perfectament. Podem llegir la iconografia i veure un nombre molt important de detalls; és un conjunt que es pot continuar gaudint», subratlla Garrallà.
Quant al contingut de les pintures, a la volta de l’absis (a l’esquerra si es mira de front), hi ha el Crist en Majestat, «una imatge iconogràfica que trobem sovint en les pintures murals romàniques» i a l’altre costat, el Col·legi Apostòlic. A la paret frontal hi ha Santa Coloma i diversos sants, i a l’altra punta dos sants. El conjunt es completa amb les pintures que encara es conserven in situ a Santa Coloma en el frontal de l’arc. També hi havia frescos a l’intradós de l’arc, però una part no se sap on és i l’altra es conserva en un Museu de Massachussets, als Estats Units.
Frescos al Google
A l’espera de la ubicació definitiva i mentre estiguin al taller d’Aixovall, els frescos de Santa Coloma es podran visualitzar a través de Google, amb format visita interactiva de 360 graus. El material fotogràfic ha estat realitzat pels fotògrafs acreditats per la Iniciativa Actua, mitjançant un acord amb Google, en el marc del projecte Google Bussiness View, supervisat pel departament de Patrimoni Cultural.
El material fotogràfic, produït prèviament al desmuntatge del conjunt pictòric romànic, permetrà altres solucions de visualització a més de la navegació virtual. Una de les opcions és la projecció virtual a l’església per reproduir el format original del temple.
L’any 1932, un marxant d’art català va fer una oferta de compra dels frescos al bisbat d’Urgell. Uns mesos després, l’abril de 1933, es va fer efectiva la compra i les pintures es van arrencar, col·locar damunt d’unes teles i enrotllar com si fossin tapissos. Els frescos van acabar a la col·lecció del baró alemany Van Cassel, «un jueu a qui els nazis van robar el patrimoni artístic, després van estar molts anys en un museu alemany i, finalment, van ser tornats als seus propietaris per l’estat alemany després d’una recerca detectivesca dels hereus», recorda la periodista Roser Porta. El Govern, aleshores amb Juli Minoves com a ministre de Cultura, va pagar 3,7 milions d’euros per retornar els frescos. Les pintures van tornar a casa el febrer de l’any 2007.
Abans, però, s’havien pogut veure en algunes exposicions temporals organitzades als anys 80 i l’any 2003. Fa un parell d’anys es van obrir de nou al públic en la mostra Benvingudes a casa vostra, que va reunir algunes de les obres d’art andorranes del romànic i del barroc que estan a fora, sobretot al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
De retorn al magatzem
Després del gran esforç, tant de negociacions com econòmic, els frescos van tornar fa gairebé deu anys però van anar directament al cubicle habilitat a la Sala d’exposicions del Govern. Ara se’n van a un magatzem. Mentre estiguin al taller de restauració de Patrimoni Cultural, el personal vetllarà «perquè es conservin en un òptim estat de conservació», assegura la cap d’Àrea de Béns Mobles, Berna Garrallà.
Les pintures han patit diverses agressions, des que van ser arrencades de la paret als anys 30 del segle XX i van estar molts anys enrotllades com si fossin tapissos, per això no es van identificar fins molts anys després com a pintures murals. A més, «el Crist en Majestat de l’absis va venir a Andorra als anys 80 muntada sobre una superfície plana», puntualitza Garrallà. El restaurador alemany que va idear l’estructura per exposar els frescos al Museu Prussià, on no van arribar mai, va muntar les pintures amb «diferents capes, entre elles una d’intervenció que es posa quan es canvien de suport les pintures murals, però un cop tretes del seu suport mural, és la capa que permetria en un futur desvincular el suport d’alumini de les pintures originals», detalla la responsable dels Béns Mobles de Patrimoni Cultural.
Amb tot, «les pintures han patit molt més en el passat que ara. L’arrancament devia ser bastant traumàtic. Hi ha hagut un cert nombre de pèrdues de policromia, però continua sent un conjunt pictòric que es pot veure perfectament. Podem llegir la iconografia i veure un nombre molt important de detalls; és un conjunt que es pot continuar gaudint», subratlla Garrallà.
Quant al contingut de les pintures, a la volta de l’absis (a l’esquerra si es mira de front), hi ha el Crist en Majestat, «una imatge iconogràfica que trobem sovint en les pintures murals romàniques» i a l’altre costat, el Col·legi Apostòlic. A la paret frontal hi ha Santa Coloma i diversos sants, i a l’altra punta dos sants. El conjunt es completa amb les pintures que encara es conserven in situ a Santa Coloma en el frontal de l’arc. També hi havia frescos a l’intradós de l’arc, però una part no se sap on és i l’altra es conserva en un Museu de Massachussets, als Estats Units.
Frescos al Google
A l’espera de la ubicació definitiva i mentre estiguin al taller d’Aixovall, els frescos de Santa Coloma es podran visualitzar a través de Google, amb format visita interactiva de 360 graus. El material fotogràfic ha estat realitzat pels fotògrafs acreditats per la Iniciativa Actua, mitjançant un acord amb Google, en el marc del projecte Google Bussiness View, supervisat pel departament de Patrimoni Cultural.
El material fotogràfic, produït prèviament al desmuntatge del conjunt pictòric romànic, permetrà altres solucions de visualització a més de la navegació virtual. Una de les opcions és la projecció virtual a l’església per reproduir el format original del temple.