Andorra es troba actualment amb una taxa d’incidència de la grip de 144 casos per 100.000 habitants, la més elevada de la temporada. Tot i que el Ministeri de Salut i Benestar assegura que aquesta no és una situació problemàtica, són xifres que els països veïns ja considerarien com una fase epidèmica, segons ha informat l’ANA.
 

Les dades es recullen després de 24 setmanes d’anàlisi sobre l’evolució de la incidència de la grip, on el Ministeri de Salut ha pogut constatar una crescuda important del nombre de casos diagnosticats a partir de finals de gener, a més, aquests no han deixat de créixer fins ara. Vers aquesta situació, la cap d’àrea de Prevenció, Promoció i Vigilància de la Salut al Ministeri de Salut i Benestar, Rosa Vidal, ha destacat que tot fa pensar que «estem al sostre» i que a partir d’ara i fins al maig, la situació es mantindrà o començarà a baixar, afegint també que la grip «ha arribat tard però amb una incidència superior a la d’anys anteriors», ja que durant el passat hivern aquesta no va superar en tota la temporada els 120 casos i a les mateixes dates de març se situava en 34,1. 
 

Vidal també ha assegurat que tot i que la taxa «és alta», sobretot des de finals de febrer, no es tracta d’una situació problemàtica.

 

505 persones afectades / L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix que la temporada d’afectació de la grip comença a l’octubre i s’allarga fins al maig. Durant aquest període (hivern 2015-2016), 505 persones han estat diagnosticades amb grip a Andorra, de les quals 257 són dones i 248 homes. 
 

Els segments poblacionals amb més casos detectats són els que van dels cinc als nou anys (96 infants), els d’u a quatre anys (71 infants), i els de 30 a 45 anys (130 persones).
 

Extraient aquestes dades, Vidal ha volgut destacar el baix nombre de casos diagnosticats entre les persones més grans de 65 anys (només nou persones), que també són les que es vacunen contra el virus a l’inici de la temporada. 
 

Aquest fet demostraria la incidència de les vacunes, més tenint en compte que aquest hivern s’ha optat per injectar-ne una de quatrivalent (que preveu contra dos virus de la grip A, i dos virus de la grip B)  a diferència de bona part dels països europeus, que agafen la trivalent (la qual conté dos virus de la grip A i un de la grip B), proporcionant així menys protecció. D’aquí en recau també la diferència de comportament entre el Principat i la tendència europea general que Vidal ha matisat com a «significativa». 
 

Aquest any ha circulat pel continent molta més grip B de l’habitual, fet que no ha afectat a les persones de més de 65 anys d’Andorra, gràcies en part a que s’ha fet més inversió per dotar el país amb vacunes quatrivalents (les quals contenen aquesta grip B).
 

D’aquesta manera –i partint de la vigilància virològica de la grip que duu a terme el Ministeri de Salut a persones amb casos clínics no diagnosticats però amb símptomes gripals– s’han fet 55 mostres, de les quals el 78% han donat positiu. D’aquestes, el 24% era per grip B, i el 19% per grip A, entre altres. H