Alguns mostraven més inquietuds que d’altres. Més convicció, menys vergonya i menys timidesa. 28 joves que representaven a diferents centres educatius del país van exercir ahir de consellers i van dir la seva en el 14è Consell General dels Joves. 

La cambra va aprovar sis proposicions de llei amb l’objectiu d’aconseguir augmentar el salari mínim interprofessional, per protegir a les víctimes de ciberbullying i penalitzar als assetjadors, pel dret a decidir a escollir una mort digne i per implementar mesures per afavorir la qualitat de vida dels intolerants al gluten. A més, es van defensar i presentar textos que giraven en torn a l’autorització de l’ús d’instruments musicals a la via pública i un altre que donava suport a la igualtat de salari i de condicions laborals entre l’home i la dona.

La subsíndica, Mònica Bonell va exercir de mestra de cerimònies i va alliçonar els joves –12 noies i 16 nois–, mentre que, com a punt de partida, el síndic general, Vicenç Mateu, va desitjar un «debat enriquidor, des del respecte, el diàleg i la confrontació d’idees». I així va ser. En una situació, evidentment, menys tensa i més desenfadada que les sessions de consells corrents, es van començar a desgranar els punts de l’ordre del dia. Amb una certa timidesa inicial, els joves anaven espolsant-se la vergonya i van començar a debatre la proposta de llei per augmentar el salari mínim. Els joves van argumentar moltes famílies vivien amb un sou insuficient per satisfer les necessitats bàsiques i es veien obligats a demanar ajudes al Govern. Van exposar que la llei obligaria a augmentar el salari mínim en quelcom més  d’un 10%, de 975 euros a 1.100, i els més reticents van indicar que seria interessant saber a quanta gent, realment, els afecta aquest salari mínim. El text es va aprovar amb 24 vots a favor, 4 en contra i dues abstencions.

La segona proposta de llei aprovada va posar sobre la taula el tema del ciberbullying, de com s’havia de castigar aquesta pràctica i de com defensar a qui ho pateix. Els joves van proposar fer campanyes de conscienciació a la ciutadania i aplicar pedagogia a les escoles per que els nens,des de ben petits, preguin consciència d’una problemàtica social d’aquesta magnitud. En aquest punt, el síndic va afirmar que el bullinyg «és un tema prou seriós com per no badar i denunciar si us hi torbeu mai». El text es va a aprovar amb certa comoditat.

El punt de l’ordre del dia on el debat va ser més extens, viu i frenètic va ser el que es centrava en l’eutanàsia. Els joves van exposar tothom hauria de tenir el dret a escollir si vol una mort digna, en cas de fase terminal d’una malaltia incurable. En aquest sentit, van argumentar que, en cas d’incapacitat del malalt per decidir, la família hauria de tenir potestat per escollir si vol seguir patint o atorgar un final digne a l’ésser estimat. 

El debat de les facilitats a persones que pateixen intolerància al gluten va posar sobre la taula la possibilitat de dotar d’ajudes econòmiques als afectats, donada la diferència de preu de la compra. També es va posar l’accent en la importància per Andorra, i per la captació del turisme, de comptar amb establiments que ofereixin menús adaptats. Una proposta de llei que va presentar el grup parlamentari liberal ara fa unes setmanes.

L’aprovació del text per autoritzar l’ús d’instruments musicals a la via pública va ser el més ajustat de la tarda, amb 15 vots a favor, vuit en contra i quatre abstencions. Els joves consellers van defensar que els turistes venen la país a comprar, a esquiar i a gaudir de la natura i no pas a escoltar músics al carrer. Per sentir música, va comentar un noi, «ja existeixen els festivals i les sales de concerts». 

Finalment, el text que va rebre més unanimitat per part de la cambra –26 vots a favor, cap en contra i dues abstencions– va ser la proposició de llei qualificada per a la no discriminació salarial per raons de sexe. Els joves van defensar fermament la igualtat salarial, de condicions i de drets laborals entre homes i dones i la necessitat de crear una llei justa. Unes desigualtats encara existents i que, segons va comentar una jove, «indignes en ple segle XXI i que no haurien de ser a Andorra».