Sense instal·lacions adequades un esport no pot evolucionar. A Andorra s’ha pogut comprovar els darrers anys com han anat en augment els camps de futbol, que ha permès que el creixement exponencial de practicants hagin vist cobertes en part les seves necessitats. La UEFA, a través del seu programa hat-trick, és valedora per a que aquest desenvolupament sigui una realitat. Des del 2006 ha invertit al Principat 6,82 milions d’euros en la construcció i arranjaments de diverses instal·lacions. Però aquesta és una iniciativa que es manté oberta i la Federació Andorrana de Futbol (FAF) segueix en la línia de treball de continuar aportant nous terrenys de joc al país.
 

La UEFA va iniciar el programa hat-trick el 2003 i des dels primers anys no ha parat d’invertir al Principat. El màxim organisme europeu del futbol ha repartit en tots els països que es troben des del seu paraigües diners per a que desenvolupin diferents projectes, depenent de les necessitats de cada ens en la realitat del seu estat. A Andorra el finançament ha estat cap a la construcció de terrenys de joc degut a les carències amb les que es trobava tenint en compte la quantitat de llicències, equips i practicants que hi ha dins les nostres fronteres. «Altres federacions estaven més dotades d’instal·lacions esportives i han utilitzat l’ajuda en altres aspectes», exposa Tomàs Gea, secretari general de la Federació Andorrana de Futbol. Aquesta via és la que, per les característiques del país i les carències existents, era del que més es necessitava de dotar: «Un dels aspectes més importants per a que es pugui desenvolupar el futbol és que es pugui entrenar en condicions».
 

Andorra compta amb 8 camps de futbol 11, sis dels quals gestionats per la FAF. No ho estan els d’Encamp i Ordino. Els més recents són els dos que hi ha a la Borda Mateu de Santa Coloma i que es van inaugurar l’octubre del 2015. És la seu del gruix de partits de la Lliga Nacional i dels enfrontaments com a local de l’FC Andorra i l’Enfaf de diferents categories. La inversió realitzada per a la seva construcció és de 2,2 milions d’euros. La primera fase està finalitzada i li seguirà una ampliació amb un camp de futbol 7 i un de menor dimensions, gimnàs, espai restauració, vestidors prefabricats i aules. Començarà a construir-se en dos mesos i està establert que a l’estiu ja estiguin finalitzades els treballs. El projecte ja està definit.
 

L’obra més esperada des de feia temps era l’Estadi Nacional, on juga la selecció, però que presenta deficiències a la gespa, que es troba en males condicions perquè no està ben assentada. La gestió és del Govern, però la inversió de la UEFA va ser de dos milions. Tot i així, a part del combinat nacional no s’hi juga més a futbol, ja que l’FC Andorra va deixar de jugar-hi com a local per traslladar-se a la Borda Mateu. S’ha convertit en un estadi de rugbi, on hi juga el VPC i els isards. L’Estadi Comunal, afectat pel pas del temps sense un manteniment adequat per part del Comú de la capital, deixava molt que desitjar i la mateixa UEFA ja va indicar que s’havien de realitzar reformes per poder seguir acollint partits internacionals tan a nivell de seleccions com de clubs. La FAF va agafar la gestió després d’arribar a un acord amb la corporació i aquestes millores es van realitzar en diverses etapes. El cost va ser de 600.000 €. 
 

També s’han fet adequacions a Aixovall per valor de 200.000. Aquesta instal·lació té un futur incert i la federació confia que es pugui arribar a un acord entre els implicats per a que segueixi acollint partits i entrenaments. El canvi de gespa  del camp del centre de tecnificació d’Ordino va tenir un cost de 300.000. Una obra amb una inversió destacada va ser la d’Alàs. La FAF va buscar un terreny fora del Principat perquè al país no en trobava amb les característiques necessàries. La inversió va ser d’1,1 milions i va ser inaugurat el 2008. A part d’aquests camps per jugar a futbol onze es troben escampats per Andorra altres d’unes dimensions molt inferiors. N’hi ha repartit per totes les parròquies quasi una quinzena, amb una mitjana de 30.000 € per cadascun d’ells en la seva construcció. Les lligues de base també es juguen en altres camps, de més reduïdes dimensions, com el del Prat del Roure d’Escaldes-Engordany i el del col·legi Sant Ermengol, que van comptar amb la subvenció de la UEFA.
 

Passar en menys d’una dècada a l’estructura actual ha permès evolucionar. «Comptar amb més camps ens ha permès desenvolupar el futbol. Li donem valor, sinó només tindríem un parell de camps», assegura Gea. Però aquí no finalitza el projecte. «Hem millorat molt però encara tenim mancances i ens calen encara més instal·lacions», sobretot en alguna parròquia com les de la Massana o Sant Julià de Lòria. La federació segueix treballant per a trobar terrenys per a poder construir-hi instal·lacions. «Aniria bé tenir més camps. Tenim moltes llicències i clubs i és del tot necessari», i per trobar-los «sempre estem oberts a aquesta possibilitat. Parlem amb qualsevol institució pública o particular que li interessi». Amb més camps es poden augmentar els horaris per exercitar-se complint amb les demandes dels clubs, i «augmentar les hores d’entrenaments ens permetria tenir més nivell competitiu».
 

La FAF presenta a la UEFA els seus projectes i l’organisme continental és qui decideix si dotar de pressupost el que se li presenta des d’Andorra. «Ells són els qui marquen les prioritats», assegura Gea, com temps enrera quan van descartar construir un camp a la Rabassa perquè a aquella altitud «es trobava inutililitzable durant alguns mesos de l’any», pel que són qui «tenen l’última paraula. Financerament ells ho controlen tot i són conscients de tot el que fan».