ESCALDES-ENGORDANY
BPA va alertar el 2014 dels casos de «risc reputacional» del banc
L’entitat va detallar les operacions que podrien perjudicar la plaça financera
La directora general de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), Maria Cosan, va demanar a totes les entitats bancàries «un requeriment d’informació en relació amb fets rellevants que poguessin tenir un impacte en el risc reputacional del sistema financer andorrà». BPA va respondre en data del 24 de març del 2014 amb una llista detallada de la desena d’operacions a l’entitat mare que podrien ser sospitoses, més totes les accions de les filials a Panamà, Irlanda, Urugai i Espanya.
La carta, per tant, estava en mans de l’INAF un any abans que el FinCEN emetés la seva primera nota, la que va condemnar BPA. El FinCEN, però, no tenia coneixement d’aquesta missiva, i l’INAF no va exigir cap actuació a BPA arran de la carta. La correspondència s’inclou dins del dossier La intervenció del Grup BPA, el recull de documentació que ha realitzat el Grup Cierco de tot el que ha succeït en els últims anys.
Amb tot, a la carta publicada s’han esborrat els noms de les societats i les persones implicades. Entre les causes, hi ha una denúncia de BPA contra un dels seus gestors, per haver defraudat a l’entitat més de 5 milions d’euros. La persona va ser condemnada a presó ferma i multa de 250.000 euros.
Les operacions més destacades que podrien perjudicar la imatge de la plaça financera andorrana són, precisament, els tres casos judicialitzats: l’operació Petroli (relacionada amb clients veneçolans i Petrolis de Venezuela), l’operació Emperador (relacionada amb la màfia xinesa) i l’operació Clotilde (relacionada amb la màfia russa). El FinCEN es va basar en aquests tres casos per emetre la nota del març del 2015. També va parlar de l’operació Sinaloa (la màfia del narcotràfic de Mèxic) però, ara per ara, sembla que PricewatershouseCoopers (PwC) no n’ha trobat cap indici entre els comptes de la clientela de BPA.
Segons fonts properes als Cierco, PwC encara no ha signat el resultat finals dels anàlisis de comptes perquè hi ha molts grisos, i hi ha clients de BPA que també tenen comptes en altres entitats bancàries del país.
A més, PwC ha aplicat els criteris de la normativa internacional, que no sempre coincideixen amb la reglamentació andorrana, és a dir, que hi ha clientela que no passaria el tall de les autoritats nord-americanes però sí el de les andorranes.
La carta, per tant, estava en mans de l’INAF un any abans que el FinCEN emetés la seva primera nota, la que va condemnar BPA. El FinCEN, però, no tenia coneixement d’aquesta missiva, i l’INAF no va exigir cap actuació a BPA arran de la carta. La correspondència s’inclou dins del dossier La intervenció del Grup BPA, el recull de documentació que ha realitzat el Grup Cierco de tot el que ha succeït en els últims anys.
Amb tot, a la carta publicada s’han esborrat els noms de les societats i les persones implicades. Entre les causes, hi ha una denúncia de BPA contra un dels seus gestors, per haver defraudat a l’entitat més de 5 milions d’euros. La persona va ser condemnada a presó ferma i multa de 250.000 euros.
Les operacions més destacades que podrien perjudicar la imatge de la plaça financera andorrana són, precisament, els tres casos judicialitzats: l’operació Petroli (relacionada amb clients veneçolans i Petrolis de Venezuela), l’operació Emperador (relacionada amb la màfia xinesa) i l’operació Clotilde (relacionada amb la màfia russa). El FinCEN es va basar en aquests tres casos per emetre la nota del març del 2015. També va parlar de l’operació Sinaloa (la màfia del narcotràfic de Mèxic) però, ara per ara, sembla que PricewatershouseCoopers (PwC) no n’ha trobat cap indici entre els comptes de la clientela de BPA.
Segons fonts properes als Cierco, PwC encara no ha signat el resultat finals dels anàlisis de comptes perquè hi ha molts grisos, i hi ha clients de BPA que també tenen comptes en altres entitats bancàries del país.
A més, PwC ha aplicat els criteris de la normativa internacional, que no sempre coincideixen amb la reglamentació andorrana, és a dir, que hi ha clientela que no passaria el tall de les autoritats nord-americanes però sí el de les andorranes.