Tot i que el consell de ministres del passat mes de desembre va donar llum verd al Pla de Salut 2020, el projecte encara no ha estat remés al Consell General per a la seva tramitació i poder ser debatut entre els grups parlamentaris. La dimissió de l’anterior titular de la cartera de Salut, Rosa Ferrer, i el nou tarannà del nou ministre, Carles Àlvarez-Marfany han contribuït a aquest alentiment.
 

Segons fonts consultades per EL PERIÒDIC, el Govern s’estaria replantejat la reforma cap a un model on el sector privat tingui un major protagonisme per intentar aconseguir reduir l’important dèficit sanitari actual, xifrat en torn els seixanta milions d’euros. 
 

El nomenament de l’actual director general del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, SAAS, Josep Maria Piqué, serà un element clau per fer front al repte que s’ha fixat per aquesta legislatura l’Executiu. 
 

Sens dubte l’experiència professional de Piqué contribuirà a encarar la reforma portant el model que, durant els darrers anys va aplicar a l’Hospital Clínic de Barcelona com a director general i, alhora, com membre del Consell d’administració de l’entitat privada, Barnaclínic. Un patró que va permetre al centre sanitari de la capital catalana poder retallar els seus números vermells. 
 

De fet, el mateix cap de Govern ja va anunciar en el darrer debat d’orientació política que, entre les mesures per contenir la despesa i millorar el control hi havia la intenció de regular l’ús de l’hospital per part dels metges liberals i mútues, el què a efectes pràctiques significa aplicar el que ja es fa en alguns centres hospitalaris públics de Catalunya. 

 

CAP A UN NOU MODEL / A grans trets el sistema permet oferir els quiròfans i algunes consultes, especialment a les tardes quan hi ha menys activitat, a la medicina privada. El projecte busca trobar rendibilitat a uns equips que estan inactius a certes hores. Al personal del sistema públic de salut també s’els hi ofereix poder formar part d’aquest sistema. 
 

Els diners que s’obtenen es destinen a l’atenció pública amb l’objectiu que els hospitals no perdin la seva condició d’institucions sense ànim de lucre. 

Els metges que volen utilitzar els quiròfans com a privats han de complir una sèrie de condicions com, per exemple, no exercir en el mateix hospital on treballen habitualment, tot i que tenen opció a treballar fora d’hores pel seu compte, sense cobrar hores extres de la sanitat pública. 
 

En la pràctica és un model que permet bàsicament als pacients ser operats més ràpidament, tret d’intervencions urgents, a canvi de pagar a través de dos vies: pagant directament a l’hospital o arribar a un acord a través d’alguna assegurança de salut privada. 
 

Piqué és un bon coneixedor d’aquesta vessant privada. De fet, en una entrevista en el seu dia va dir que «s’havien de trencar les barreres entre la sanitat pública i la privada», concloent amb una pregunta, «Per què no anar junts?». A diferent escala, evidentment, és un model que es pretén aplicar al Principat i, sobretot, reforçant el paper del sector privat per contribuir a la sostenibilitat del sistema públic. 
 

Una reforma a llarg termini, fins a una o dos legislatures com va assegurar el mateix Piqué la setmana passada quan es va presentar públicament davant els mitjans de comunicació, de la qual a data d’avui no s’han avaluat els seus impactes econòmics i socials.  

 

ANTECEDENTS/ El juny del 2014, l’aleshores director general del SAAS, Lluís Burgués i el director general del Clínic i, alhora, membre del consell d’adminitració de la branca privada de l’hospital català, Barnaclínic, van signar un conveni gràcies al qual es pot rebre del centre barceloní suport assistencial, de formació, de recerca i de gestió i desenvolupament d’indicadors de qualitat. 
 

El suport assistencial de l’acord inclou el què es pugui fer des de Barnaclínic on segons va declarar Piqué «els nostres professionals complementen la seva activitat des de dins mateix de l’Hospital». Així, va assegurar «retenim talent i revertim els beneficis al Clínic». 
 

Unes declaracions que poden donar pistes sobre per on poden anar els trets de la reforma sanitària que encara no ha començat a posar-se en marxa amb un calendari que, de moment, s’està endarreriïn respecte del previst, que fixava que el Pla Nacional de Salut 2020 s’enviés al Consell General per a la seva tramitació el mes de gener i pogués ser debatut pels diferents grups parlamentaris immediatament després que fos aprovat el Pressupost General de l’Estat per aquest any. Uns comptes que començaran a ser debatuts en el ple que començarà el dijous vinent. 

 

BARNACLÍNIC EN EL PUNT DE MIRA/ La Federació Nacional de Clíniques Privades a l’Estat espanyol han denunciat el model de Barnaclínic que consideren que s’està extenen, «perjudicant greument l’activitat dels centres sanitaris privats, a l’aprofitar les instal·lacions , equipament i professionals del sector sanitari públic per realitzar activitat privada». 
 

A banda, s’està a l’espera del pronunciament de l’Audiència Provincial de Barcelona sobre la demanda interposada contra Barnaclínic per part de l’Associació Territorial de la Sanitat Privada Catalana,ACES, per vulneració de les lleis de la competència i de competència deslleial.