ESCALDES-ENGORDANY
La clínica Marquès s’interessa per la clonació d’embrions i selecció genètica
La Mitra condiciona el suport de la implantació del centre a la ratificació del Conveni d’Oviedo
La clínica Marqués va fixar les seves condicions i la cartera de serveis per establir-se a Andorra en el pla d’empresa que va presentar l’any passat al Govern. Uns plans que passen per oferir unes prestacions diferents a les que l’Institut està donant als centres que té a Catalunya.
En aquest catàleg s’obre la porta a la possibilitat de fer clonacions d’embrions i selecció genètica, un punt que no ha estat aclarit, fins el moment, per l’Executiu que s’ha limitat a dir públicament que estava en fase d’estudi ‘la cartera de serveis’per poder-se pronunciar.
A les discrepàncies internes en el si del Govern i de les files demòcrates ara s’afegeixen les de la mateixa Mitra que, segons fonts consultades per EL PERIÒDIC, condicionaria un eventual suport a la instal·lació del centre a la necessitat imprescindible que Andorra signi el Conveni d’Oviedo sobre bioètica.
REGULAR / Si els documents de la clínica es tramiten i tiren endavant, sense que es rectifiquin els punts més conflictius i sense la regulació d’aquesta matèria segons els estàndards europeus, es pot generar una nova topada amb el Copríncep episcopal semblant a la que va succeir amb el debat sobre una possible despenalització de l’avortament en determinats supòsits.
El Govern coneix la posició de la Mitra i, per tant, ara ha optat per canviar d’estratègia i traslladar ara la pressió a tots els grups parlamentaris per tal que diguin la seva i fins a quin punt volen arribar en matèria de fertilitat.
El que havia de ser inicialment una decisió presa pel nucli dur de l’Executiu format per Toni Martí i els ministres de Finances i Afers Exteriors, Jordi Cinca i Gilber Saboya, queda aparcada i condicionada fins que les regles del joc quedin ben definides tal i com va dir recentment de forma pública el mateix ministre de Salut, Carles Àlvarez Marfany, el qual va remarcar que «jo estic d’acord que s’implantin projectes d’inversió estrangera sempre i quan estiguin regulats amb la llei que toqui». I és que el titular de Salut es va trobar el projecte sobre la taula després que ni la seva antecessora, Rosa Ferrer, tingués coneixement dels propòsits del cap de Govern.
Si és manté la voluntat expressada per Àlvarez el marc legal serà homologable amb els estats veïns que són contraris a fer clonacions d’embrions i a la selecció genètica.
NEGOCIACIONS / La nova situació ha fet que les converses que es duen a terme amb els responsables del centre clínic parteixin d’un full de ruta diferent que passa necessàriament per contemplar que sigui el Consell General qui debati i legisli primer el Conveni Internacional sobre bioètica i el seu protocol addicional, abans de prendre una decisió definitiva.
Conveni internacional sobre bioètica
El document, signat el 4 de març del 1997 a la ciutat espanyola d’Oviedo, consta de 38 articles, compresos en 14 capítols, en els quals es recullen compromisos i prohibicions per garantir el respecte a la dignitat de les persones, els seus drets i llibertats. Així, prohibeix qualsevol discriminació en virtut del patrimoni genètic de l’individu i només permet la realització de proves genètiques predictives amb fins exclusivament terapèutics. La enginyeria genètica, s’afirma, únicament pot tenir una finalitat preventiva, de diagnòstic i de teràpia, i sempre que això no tingui per objecte la modificació del patrimoni genètic de la descendència.
També impedeix el recurs a la fertilització in vitro per a l’elecció del sexe dels fills, excepte quan serveixi per evitar malalties hereditàries greus. El text regula així mateix la investigació mèdica. Prohibeix la creació d’embrions humans amb fins d’investigació i exigeix una protecció adequada dels embrions en aquells països que permeten la investigació en tècniques de reproducció assistida. Es veta de manera categòrica la utilització lucrativa de qualsevol part del cos humà i exigeix el consentiment del pacient, prèviament informat, per a la realització d’intervencions mèdiques, excepte en casos d’emergència. S’exigeix alhora que tot tractament vagi en benefici directe de les persones incapaces de donar el seu consentiment, com els nens o malalts mentals. Els estats signants, entre ells l’espanyol i el francès, es comprometen a protegir el dret del pacient a ser informat sobre la seva salut, inclosos els resultats de les proves genètiques predictives, però també el dret del malalt a no ser informat si així ho desitja. El conveni prohibeix l’extracció d’òrgans i altres teixits no regenerables en persones que no puguin donar el seu consentiment, amb l’única excepció del trasplantament de teixits regenerables (especialment, medul·la òssia) entre germans. Posteriorment, l’any 2004, es va elaborar un protocol addicional que tracta de la prohibició de la clonació humana.
En aquest catàleg s’obre la porta a la possibilitat de fer clonacions d’embrions i selecció genètica, un punt que no ha estat aclarit, fins el moment, per l’Executiu que s’ha limitat a dir públicament que estava en fase d’estudi ‘la cartera de serveis’per poder-se pronunciar.
A les discrepàncies internes en el si del Govern i de les files demòcrates ara s’afegeixen les de la mateixa Mitra que, segons fonts consultades per EL PERIÒDIC, condicionaria un eventual suport a la instal·lació del centre a la necessitat imprescindible que Andorra signi el Conveni d’Oviedo sobre bioètica.
REGULAR / Si els documents de la clínica es tramiten i tiren endavant, sense que es rectifiquin els punts més conflictius i sense la regulació d’aquesta matèria segons els estàndards europeus, es pot generar una nova topada amb el Copríncep episcopal semblant a la que va succeir amb el debat sobre una possible despenalització de l’avortament en determinats supòsits.
El Govern coneix la posició de la Mitra i, per tant, ara ha optat per canviar d’estratègia i traslladar ara la pressió a tots els grups parlamentaris per tal que diguin la seva i fins a quin punt volen arribar en matèria de fertilitat.
El que havia de ser inicialment una decisió presa pel nucli dur de l’Executiu format per Toni Martí i els ministres de Finances i Afers Exteriors, Jordi Cinca i Gilber Saboya, queda aparcada i condicionada fins que les regles del joc quedin ben definides tal i com va dir recentment de forma pública el mateix ministre de Salut, Carles Àlvarez Marfany, el qual va remarcar que «jo estic d’acord que s’implantin projectes d’inversió estrangera sempre i quan estiguin regulats amb la llei que toqui». I és que el titular de Salut es va trobar el projecte sobre la taula després que ni la seva antecessora, Rosa Ferrer, tingués coneixement dels propòsits del cap de Govern.
Si és manté la voluntat expressada per Àlvarez el marc legal serà homologable amb els estats veïns que són contraris a fer clonacions d’embrions i a la selecció genètica.
NEGOCIACIONS / La nova situació ha fet que les converses que es duen a terme amb els responsables del centre clínic parteixin d’un full de ruta diferent que passa necessàriament per contemplar que sigui el Consell General qui debati i legisli primer el Conveni Internacional sobre bioètica i el seu protocol addicional, abans de prendre una decisió definitiva.
Conveni internacional sobre bioètica
El document, signat el 4 de març del 1997 a la ciutat espanyola d’Oviedo, consta de 38 articles, compresos en 14 capítols, en els quals es recullen compromisos i prohibicions per garantir el respecte a la dignitat de les persones, els seus drets i llibertats. Així, prohibeix qualsevol discriminació en virtut del patrimoni genètic de l’individu i només permet la realització de proves genètiques predictives amb fins exclusivament terapèutics. La enginyeria genètica, s’afirma, únicament pot tenir una finalitat preventiva, de diagnòstic i de teràpia, i sempre que això no tingui per objecte la modificació del patrimoni genètic de la descendència.
També impedeix el recurs a la fertilització in vitro per a l’elecció del sexe dels fills, excepte quan serveixi per evitar malalties hereditàries greus. El text regula així mateix la investigació mèdica. Prohibeix la creació d’embrions humans amb fins d’investigació i exigeix una protecció adequada dels embrions en aquells països que permeten la investigació en tècniques de reproducció assistida. Es veta de manera categòrica la utilització lucrativa de qualsevol part del cos humà i exigeix el consentiment del pacient, prèviament informat, per a la realització d’intervencions mèdiques, excepte en casos d’emergència. S’exigeix alhora que tot tractament vagi en benefici directe de les persones incapaces de donar el seu consentiment, com els nens o malalts mentals. Els estats signants, entre ells l’espanyol i el francès, es comprometen a protegir el dret del pacient a ser informat sobre la seva salut, inclosos els resultats de les proves genètiques predictives, però també el dret del malalt a no ser informat si així ho desitja. El conveni prohibeix l’extracció d’òrgans i altres teixits no regenerables en persones que no puguin donar el seu consentiment, amb l’única excepció del trasplantament de teixits regenerables (especialment, medul·la òssia) entre germans. Posteriorment, l’any 2004, es va elaborar un protocol addicional que tracta de la prohibició de la clonació humana.