A la notícia principal falten les declaracions de Jordi Pujol, el quart integrant de la taula de compareixença del balanç de la Copa del Món Grandvalira 2016. El director de cursa de l’organització mereix un capítol apart perquè ell va ser l’encarregat d’idear i executar qualsevol pla que tingués a veure amb lluitar contra les nevades del cap de setmana. Dia i nit. 
 

Per això ahir tenia la veu cansada. Se’l veia exhaust. Poques hores ha dormit Pujol des del dilluns de la setmana passada quan va aparèixer la pluja amb sorra que va deixar la pista Àliga, que estava que se li feia a un la boca aigua, marró i amb un aspecte deteriorat. Nervis i hores i hores a la pista, cuidant el seu malalt perquè resistís a 74 de les millors esquiadores del Món que havien de fer tres baixades en dos dies.

Ahir fèiem ressò al #Gass de l’ovació que van tributar els representants de les 20 delegacions a l’organització en la reunió d’equips, abans de l’inici de la jornada de diumenge, per l’esforç fet perquè la cita no s’hagués d’anul·lar. El cert, però, és que hi ha una intrahistòria en tot això, que Pujol va compartir ahir amb els presents a la compareixença.
 

L’staff i els voluntaris portaven des de les cinc de la matinada treballant per eliminar els 30 centímetres de gruix que havien caigut a la pista. Portaven ja gairebé cinc hores treballant i ningú no sabia si rebrien el vistiplau de la FIS. «Van ser uns moments de crisi, semblava que no es faria res perquè la FIS ens va donar un últim avís. Era l’última oportunitat, sinó s’anul·lava, i tothom ho va sentir per la ràdio, va deixar el que estava fent i es va bolcar en la pista. No només voluntaris i l’staff. Érem més de 300 persones allà, retirant neu a cop de pala. Al cap d’una estona l’entrenador suís va veure tot el que s’estava fent i va dir que s’havia de tirar endavant la Copa del Món. Marcus [Myer, el cap de cursa de la FIS que havia de donar l’ok] va veure la pista esquiable, a punt, va fer un discurs d’agraïment i llavors va ser quan la resta de tècnics van aplaudir espontàniament a tot l’equip per l’immens esforç realitzat».
 

Pujol va assegurar que va aconseguir l’objectiu de què «la primera i l’última en competir» tinguessin la mateixa pista. Vonn va donar-li la raó en guanyar el supergegant tot i ser la 20a en prendre la sortida. Amb tot, el director de cursa va acabar amb una sensació agredolça per l’única cosa que no va poder controlar: «Satisfet d’una banda però decebut pel temps. Una setmana abans la pista estava perfecta però semblava que com nosaltres, les nevades han estat esperant la data per actuar».