Caminem per territoris incerts. La frase és del destacat periodista internacional John Lee Anderson en el Congrés Mundial de Periodisme. La resposta de J. L. Cebrián va ser molt aclaridora: "El problema no es si existirem els periodistes, sinó què haurem de fer en aquestes circumstàncies i com ho haurem de fer". Un bon punt per estudiar a fons. En aquests moments ja tenim aquest problema i els camins incerts del periodisme, també a casa nostra, no poden ser més variats.

Vivim una estranya teoria de la conspiració, creada i fomentada per fronts diferents, però en el fons units, en què es busca qualsevol detall que pugui provocar un interrogant negatiu amb el qual atacar el contrari. Es fan circular notícies d'espies que informen d'accions al Gran Germà i d'estranys maquiavelismes per fer que els uns siguin bons i uns altres, que siguin els dolents. És una mala pel.lícula de cinema negre i una pitjor encara de western caduc. Tot s'hi val per tal de criticar posicions contràries i tal com vaig llegir molt bé no fa gaire temps, per aconseguir-ho es tira pel dret. Doncs bé: no puc estar d'acord amb el mètode, però l'accepto, malgrat que intentaré no practicar-lo. En tot cas, ho faré d'una altra manera.

No criticaré l'ètica --que no és igual per a tots--, però sí l'estètica. En aquest Congrés, un dels temes més debatuts és com es pot servir a una comunitat per interpretar el que està passant i per fer saber allò que el poder no es vol que se sàpiga. Aquest és el problema, tot al contrari d'una altra posició en què precisament es vol que les coses se sàpiguen i per això es fan les preguntes per obtenir resposta a qüestions que sempre hem defensat --quan altres no prenien posició-- en comprovar que ara les coses es van endreçant. No és criticable preguntar quan altres no ho fan, precisament perquè les notícies són bones.

Periodista. [email protected]