La corba de les adopcions, a nivell mundial, està dibuixant una trajectòria, clarament, descendent i, en aquest cas, Andorra no n’és una excepció. Tot i que exposar que «no som analistes», Ruth Mallol, cap del departament d’adopcions i acolliments de l’àrea d’atenció a la infància i adolescència, i Bruno Martínez, psicòleg de la mateixa àrea, reconeixen que «la crisi econòmica és un factor molt important» per explicar aquesta davallada. «Hi ha un descens brutal de les adopcions a nivell mundial, no només a Andorra», apunta Martínez. A més, «els requisits que exigeixen els països d’origen i els perfils dels menors també té molt a veure».
 

En general, apunten, «hi ha una sèrie d’ítems que provoca que s’estigui experimentant aquest important descens del número d’adopcions. Mallol remarca que «això no vol dir, per exemple, que nosaltres haguem baixat o que tinguem menys països, és que tot l’engranatge d’adopció internacional està patint molts canvis».

 

12 adopcions al 2015/ Al Principat s’han efectuat 61 adopcions als darrers 10 anys i, tal i com es pot comprovar al gràfic i a la infografia superior, 2006 va ser l’any més prolífic amb 12 assignacions, seguit del 2008 amb 11. En canvi, els dos últims anys només s’han fet dues, una al 2014 –un nen brasiler– i una al 2015 –un infant de Filipines–. Tot i això, cal tenir en compte, afirma Mallol, que «potser tenim cinc o sis famílies esperant». En aquest punt és on es veu amb claredat la tendència notablement a la baixa i una mitjana de sis assignacions, si atenem a la forquilla del 2005 al 2015 amb els dos repuntaments esmentats.
 

A nivell de països, i sempre agafant els darrers 10 anys, Filipines és el país que ha aportat més adopcions amb un total de 23 infants, seguit d’Andorra amb 18, ja que «sempre es dóna prioritat a l’adopció nacional», de Colòmbia, amb vuit, i la República Dominicana, amb cinc nens.

Per estretar una mica més, al 2015 es van interessar en el programa 12 noves famílies, es va realitzar una assignació i es tenien 15 menors en seguiment. I, en els darrers cinc anys (2010–2015), 22 processos d’adopció –sis nacionals i 16 internacionals– van cloure amb èxit.

 

Nous països en estudi / Des del departament d’adopcions i acolliments de l’àrea d’atenció a la infància i a l’adolescència destaquen que hi ha una intensa i continua interacció amb els països que poden donar cobertura a les necessitats de les famílies interessades en adoptar. «És una tasca molt acurada de contínua recerca de nous països», asseguren. Actualment, República Dominicana, Eslovàquia, Brasil –a través d’una ecai, entitat acreditada internacional per a intervenir en l’adopció–, Filipines, Colòmbia –tot i que ara han fet una moratòria– i Rússia –ara aturada, però no tancada–, són els diferents països amb els que Andorra té conveni. 
 

Pel que fa a perspectives i previsions en aquest apartat, el departament està fent un estudi de situació de països llatinoamericans, de parla espanyola, «per poder valorar quines característiques tenen i mirar la possibilitat d’establir relacions i veure si seria un país interessant», comenta Mallol. En aquest sentit, estan valorant la possibilitat d’establir relacions amb Xile. Ara mateix les negociacions es troben en una fase molt inicial de coneixement, embrionària, i de processos i, assegura Mallol, encara és aviat per saber «si és factible o no establir un conveni de col·laboració amb ells». 
 

Tot i això, el 2006 hi va haver una adopció d’un infant xilè perquè va ser una tramitació que s’acceptava des de l’Autoritat Central de Xile, al marge que hi hagués un conveni bilateral amb el país d’acollida –país de residència de la família–. Mallol assegura desconèixer si ara, en l’actualitat, encara s’accepta aquesta pràctica, ja que «nosaltres no hem tingut cap altre demanda», afirma.
 

Martínez afegeix que en les conferències de La Haia al voltant de l’adopció internacional, que es fan cada cinc anys, es reuneixen tots els països i «no deixem de tenir relacions i d’establir contacte amb totes les autoritats centrals» per interactuar i saber quin programa es té des del país en qüestió, com es treballa amb els menors i «ells volen conèixer com treballem nosaltres amb les famílies».