El temps i la coordinació són cabdals en qualsevol acte de rescat i reduir el primer mitjançant la potenciació de la segona és imprescindible però no senzill. Serveis mèdics i de pistes de Vallnord - Pal Arinsal i del SUM van desenvolupar ahir diverses proves d’assistència i evacuació a l’estació de la Massana precisament amb l’objectiu d’afavorir els dos conceptes que s’esmentaven i que adquireixen una major dimensió si en el simulacre s’empre un helicòpter.
 

«Quan el pister interventor arriba» al punt on es troba el ferit i «troba un cas greu avisa al centre mèdic». Aquest, tal com va explicar Joan Puey, cap de pistes sector de Pal de l’estació de  Vallnord – Pal Arinsal, és el primer pas per part dels professionals. Però abans que això tingui lloc pot ser que sigui un esquiador aficionat el qui trobi la persona amb necessitat d’atenció mèdica o bé els propis acompanyants els qui es trobin en aquesta situació. Què cal fer, aleshores? Si el malalt està a pista, fixar-se «en el número de valisa» i dirigir-se vers «el remuntador més proper». Si «dóna indicis del que té» la persona, millor. Si es tracta d’un grup, l’idoni és advertir de la ubicació d’aquest ferit tot «creuant uns esquís» a uns metres prudencials. 
 

A partir d’aquí s’activa el protocol sotmès dijous a simulacre per més d’una vintena de persones entre equips del Servei Urgent Mèdic (SUM) i els tècnics de pistes del domini del nord. En casos on, per la gravetat del pacient, «és evident que ha de venir l’helicòpter, el píster truca directament al metge coordinador del SUM per exposar-li el cas». Tot plegat, tal com va explicar Xavier Bertran, coordinador dels tècnics de Transport Sanitari del SUM, amb la finalitat de «reduir al màxim el temps de trasllat fins a l’hospital».
 

Simulacres simultanis/ Quatre de les incidències de major consideració i més freqüents donades a pistes són els politraumatismes ocasionats per topades amb arbres o pilones a gran velocitat, dolors toràcics (que antecedeixen una aturada cardíaca), hipotèrmies o bé els traumes cranials. Són aquestes branques les que ahir es van sotmetre a pràctica, sense que els qui eren posats a prova sabessin quina era la lesió; l’havien de diagnosticar. 

 

Totes van obtenir un resultat satisfactoris: els tècnics de l’estació van ocupar-se de les primeres atencions, després d’assegurar-se que la localització es troba en condicions per a l’aterratge. Agenollat, un tècnic de l’estació indica al pilot de l’helicòpter on ha de deixar els metges i infermeres, que ja arriben preparats amb el material corresponent. En menys d’una hora, l’helicòpter havia evacuat les quatre persones que suposadament van patir l’accident.
 

Tal com va explicar Bertran, des que s’avisa al SUM fins a l’arribada al lloc en qüestió, poden passar entre 15 i 20 minuts, als que cal sumar-ne «deu de la intervenció al ferit i en uns 35 minuts el tindríem a l’hospital». Si no es procedeix d’aquesta manera, por contra, «baixant amb la barqueta, passant pel centre mèdic i fins que pugem... Estaríem parlant d’una hora i quart o una hora i mitja». Tenint en compte que parlem de «casos temps depenent», ala diferència entre amdbós procediments «és vital per la supervivència del pacient» així com per evitar l’agreujament de les lesions.