La congelació salarial de les transferències en 54,6 milions d’euros per al 2016 i la incògnita sobre el que passarà el 2017 posa en perill el manteniment d’alguns serveis socials que ofereixen actualment els comuns. Així en l’acord institucional previ que van signar el 28 d’abril del 2014 el Govern i les corporacions locals, l’Executiu va alertar a alguns comuns sobre la necessitat de deixar de sufragar determinades prestacions socials per poder fer front al preocupant dèficit  de les arques públiques. Així, per exemple, al d’Andorra la Vella se li va recomanar no seguir sufragant els costos que comporta el manteniment dels pisos socials de Jovial o el menjador del Casal Calones. La resposta contrària dels cònsols va ser força contundent, especialment d’aquells mandataris que no formaven part del partit demòcrata.
 

El vent bufa a favor del Govern si s’afegeix ara la nova llei de serveis socials i sociosanitàries que pot justificar la homogeneïtat a l’establir quines són les prestacions que s’han d’oferir i de qui depenen, aclarint les competències per evitar duplicitats entre institucions. I en aquest punt la legislació dóna al Govern la competència sobre la majoria dels serveis i les prestacions. En mans dels comuns deixa només les escoles bressol, els casals de la gent gran i els esplais, tot i que l’Executiu pot delegar-hi l’atenció primària i la domiciliària.
 

Les dificultats econòmiques de l’Estat sobretot centrades en els comptes públics del 2016, amb 30 milions d’euros de dèficit, fan pensar que l’acord del 2004 tindrà continuïtat el 2017 donat que el color polític taronja, després de les eleccions comunals celebrades el passat mes de desembre, domina el mapa parroquial actual.
 

Aquest extrem pot facilitar les coses a l’hora de prorrogar l’aliança més enllà del temps inicialment previst entre l’administració central i els mandataris parroquials. Fins i tot es podria afegir de fet el Comú de Sant Julià de Lòria, el qual es va oposar ara farà dos anys, a la congelació de partides de les transferències. L’Executiu està convençut que, amb les quantitats econòmiques que reben ara, els comuns tenen marge per continuar invertint, reduir el deute i oferir serveis.

 

SUPORT A MARTÍ/ Per tant, tot fa pensar que els cònsols tindran «la bona voluntat» que demana el cap de l’Executiu per variar, si cal, el full de ruta. Serà la nova secretària d’Estat de Relacions Institucionals, Consol Naudi, qui haurà de liderar la reforma i per la que s’ha marcat el termini de dos anys. 
 

El punt de partida per als comuns és aconseguir reequilibrar les competències per tal que no es pugui fer una política de greuges comparatius entre parròquies i que obligaran a les administracions locals a revisar els contractes que es tenen pel manteniment de certes infraestructures per rebaixar costos.
 

La delicada situació de les finances públiques ha fet encendre les alarmes i, en aquest sentit, Martí, ja va advertir que els importants reptes al que el país s’enfronta previsiblement tindran conseqüències com ara una caiguda d’ingressos, especialment causada per la incertesa que genera l’impacte que pugui tenir la crisi de la BPA en l’economia i pel comportament a la baixa dels ingressos pel tabac.
 

Per tant, el missatge a transmetre als comuns és el d’una clara demanda d’actuar de forma còmplice conjuntament amb el Govern, tot i que els sacrificis signifiquen a la pràctica que les corporacions locals deixaran de ser, una mica menys, administració més propera al ciutadà si es reformula el model de competències i transferències entre l’Estat i les parròquies.
 

Reformes legislatives / L’Executiu considera necessari conèixer la capacitat inversora de cada comú per aconseguir tancar un acord institucional per definir la remodelació de la Llei de competències i transferències, implantant una recentralització encoberta i, un major control dels comptes comunals. 

 

I en aquesta línia el Govern es planteja ara poder modificar la Llei general d’ordenació del Territori i Urbanisme, aprovada pel Consell General el 29 de desembre del 2000, en la que es defineixen les competències locals i nacionals. Així la reforma especificarà criteris que permetin «establir mecanismes per garantir la disponibilitat de sòl per realitzar equipaments i projectes d’interès nacional, i alhora, fer concordar els usos del sòl amb les necessitats del desenvolupament econòmic i social», tal i com recull l’acord del 2014. 
 

El punt que més friccions pot provocar entre els equips de govern comunals és saber quins criteris es tenen en compte per determinar quins són els equipaments i projectes susceptibles de ser declarats d’interès nacional.
 

L’Executiu haurà de filar prim per evitar que la reforma pugui arribar a ser catalogada d’inconstitucional. Encara hi ha partit entre un Govern que ha de buscar la manera d’aconseguir més ingressos per a les arques de l’Estat i uns comuns resignats per la congelació de les transferències i que ara fixaran els seus esforços en retenir el màxim de competències sempre i quan no els hi repercuteixi en les seves finances, prou malferides pels nombres vermells dels comptes a nivell estatal. 

Cap a un model d’Estat més centralitzat/ La reforma de les competències i transferències comunals és una tasca que es va iniciar la legislatura passada i que no es va enllestir perquè no va assolir prou consens. En els següents mesos el Govern va abordar aquesta qüestió de manera definitiva. El gener del 2013 Antoni Riberaygua va ser nomenat ministre de Presidència per tal de revisar les competències i transferències. A l’octubre, l’Executiu va comunicar la decisió de congelar les transferències als comuns el 2014. Un acord que establia el compromís que, abans de l’estiu següent, es tanqués el model de les competències i les transferències. A l’abril ho van signar l’administració central i les corporacions. Un text que fixa la congelació de les transferències per a un període de 2 anys i s’aclaria qui assumia determinades competències, però sense canviar la llei.