«Francho és una persona estupenda. Un company de viatge realment agradable. El seu gosset és un campió. Ha estat tot el viatge (quatre hores) sense dir res: semblava que se l’havia oblidat a casa. Francho és molt senzill en el tracte. Molt i bona comunicació abans i durant el camí. Un 10!», afirma el Paolo. Per contra, el Francho opina de Paolo: «Tot correcte. Sobretot la puntualitat, que és un tema molt important per a mi. Un noi molt amable. Sense dubte, repetiria». És la fórmula que utilitzen els usuaris del servei Bla Bla Car per opinar dels conductors i dels passatgers amb què s’ha compartit un viatge.

El sistema és senzill: si ets conductor, anuncies el teu viatge a la plataforma web, l’horari, el lloc de sortida i d’arribada, indiques les places que hi ha disponibles i el preu per trajecte. Si ets passatger, reserves –i pagues– el viatge que t’interessa. Així de fàcil. BlaBlaCar, nascuda el 2006 a França, és l’eina que més èxit està tenint, amb presència a una vintena de països, tot i que n’hi ha d’altres que també posen en contacte persones que desitgen compartir vehicle. I, siguem sincers, molts usuaris de BlaBlaCar es contacten directament després d’haver-se conegut, evitant l’empresa mitjancera.

Posem per cas que volem viatjar demà, dia 31, des d’Andorra la Vella fins a Barcelona. El cercador m’indica que hi ha 27 ofertes del trajecte. En Nacho, de 39 anys, iniciarà el viatge a les 16.30. Cada plaça costa 11 euros, però ja té tots els seients reservats. L’Àlex, de 26 anys, sortirà a les tres de la tarda i encara disposa d’una plaça. El desplaçament val 12 euros. La Viviens, de 46 anys, marxarà a les quatre de la tarda d’Arinsal i matisa que a Barcelona arriba fins a les Corts. Té un seient lliure per 15 euros. La Judit, de 33 anys, surt a les nou del matí. El trajecte només val 10 euros. Li queden dues places: viatge reservat!

A més, en cada perfil, el conductor indica si accepta animals, si permet fumar al cotxe, si posa música, el model de vehicle, quan equipatge permet... «Per als que viatgem amb animals és la solució, perquè al transport públic no el pots portar», comenta en Francho.

De fet, compartir vehicle s’ha fet tota la vida, però una eina d’aquestes característiques permet posar en contacte persones que no es coneixen. En alguns països, les patronals del transport de passatgers han denunciat BlaBlaCar per competència. L’empresa al·lega que es tracta tan sols «d’una xarxa social».

Les companyies de transport regular de passatgers i el sector del taxi han de fer front a altres serveis que estan sorgint i que els deixa sense usuaris. Un dels casos més sonats és el de l’aplicació Uber, que també posa en contacte persones que busquen un vehicle per desplaçar-se, tot i que en aquest cas és per a trajectes més curts i immediats. Uber és il·legal en molts països –Espanya, per exemple– i, a Andorra tampoc funciona. Els taxistes denuncien l’intrusisme, la col·laboració amb l’economia submergida i la inseguretat que suposa viatjar en un servei fora de la normativa.

Per combatre la competència, les empreses s’han hagut de posar les piles i oferir alternatives. Per exemple, el portal Compartir.org és una «xarxa de municipis, empreses i organismes que fomenten el servei de compartir cotxe», i la Central del Taxi a Andorra va activar, l’estiu del 2014, una aplicació per a mòbils per demanar un taxi.

La pràctica del carpooling creix. Hi ha gent que es finança les vacances oferint les places del seu vehicle de ciutat en ciutat o, simplement, es desplaça milers de quilòmetres gràcies als serveis de compartir vehicle. Les empreses de transport públic i privat tenen un gran competidor, però també un incentiu per ser millors.