ANDORRA LA VELLA
Els primers 4.120 documents de l’Arxiu Nacional, a internet
La intenció és fer entre dos i tres ingressos anuals combinant diferents tipus de documents
L’Arxiu Nacional ha posat en marxa un arxiu en línia amb l’objectiu de fer arribar a tot el públic els fons documentals que custodia. De moment, la versió en línia disposa de 4.120 documents fotogràfics, i la intenció és anar fent dos o tres nous ingressos a l’any combinant arxius fotogràfics, textuals, sonors i audiovisuals, tot i que arribar a disposar de tota la documentació digitalitzada «serà feina d’anys», tal com va remarcar ahir la cap d’Àrea d’Arxius i Documents, Susanna Vela. Així, actualment, els internautes ja tenen accés als fons fotogràfics que més es consulten a les dependències de l’Arxiu i les col·leccions que disposen de la descripció feta, d’autors com Guillem de Plandolit, Joan Vehils, Narcís Casal o Daniela Sirés; fons estrangers com el del Centre Excursonista de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya o el del francès Henri Gausen; o fons institucionals com el de FEDA. D’altra banda, la ministra de Cultura, Olga Gelabert, va indicar durant la mateixa roda de premsa d’ahir que és conscient de la manca d’espai que té actualment l’Arxiu Nacional, i que està estudiant opcions d’edificis propietat del Govern per ubicar-lo, i va apuntar que una possibilitat seria l’antiga clínica de Santa Coloma o Casa Parramon de la Massana.
«Avui és un dia important perquè ens obrim al món i tothom ens podrà consultar». Són paraules del tècnic de l’Àrea d’Arxius i Documents, Isidre Escorihuela, durant la presentació, ahir, de la posada en marxa de l’arxiu en línia de l’entitat, que compta de moment amb un fons inicial de 4.120 documents, segons informava l’Agència ANA.
Aquest projecte és fruit de la tasca de digitalització que fa anys que l’Arxiu porta a terme –actualment hi ha més d’un milió de documents digitalitzats– i té com a objectiu fer-los arribar al gran públic i potenciar la interactivitat amb els ciutadans per tal que els ajudin a identificar paisatges o personatges que han immortalitzat les imatges. La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, va destacar la importància de la digitalització dels fons de l’Arxiu «per preservar-lo i facilitar-ne la difusió», i va garantir les partides que el Govern destina anualment a aquesta tasca.
El 2015 els treballs de digitalització van comptar amb un pressupost de 52.562 euros. Tant Escorihuela com la cap d’Àrea d’Arxius i Documents, Susanna Vela, van destacar ahir que el procés de digitalització i posterior ingrés en línia és una tasca complexa, ja que han patit molts canvis de programari i del sistema de classificació i descripció dels documents.
4.000 fotografies en l’actualitat / Actualment ja es poden consultar en línia 4.000 fotografies i ben aviat també estaran disponibles documents notarials del Tribunal de Corts, uns arxius que són molt consultats a l’Arxiu Nacional. Aquest mateix any també estaran a la xarxa documents sonors de l’antiga Ràdio Andorra, i també hi ha la intenció de començar a penjar el fons fotogràfic de Fèlix Peig, tot i que la tasca es pot allargar anys perquè consta de 60.000 fotografies i encara no estan totes digitalitzades, o les 16.000 imatges que hi ha digitalitzades del fons Alsina. De fet, Vela va posar de manifest que «és una feina d’anys». Pel que fa a documents audiovisuals, Susanna Vela va explicar que la seva introducció a l’arxiu en línia dependrà dels drets d’autor de les pel·lícules.
D’altra banda, la ministra Olga Gelabert va afirmar també que és conscient de la manca d’espais de les dependències de l’actual Arxiu –dividides entre un espai a Prada Casadet i una planta de l’edifici dels Marginets–, i que necessitarien 6.000 metres quadrats mentre que actualment només en disposen d’uns 1.700. En aquest sentit, la ministra va explicar que està estudiant quina disponibilitat podrien tenir edificis propietat del Govern, i va apuntar que entre les possibilitats hi hauria l’antiga clínica de Santa Coloma o l’edifici Casa Parramon de la Massana.
Amb tot, Gelabert va indicar que encara no s’ha estudiat en quin estat es troben aquests immobles, ja que en el cas de l’antiga clínica es troba en mal estat i és en una zona amb risc de caiguda de rocs. De la seva banda, Susanna Vela va afegir que edificis com hospitals o presons són idonis per ubicar-hi un arxiu, perquè el circuit documental s’assembla molt a la distribució que presenten aquestes infraestructures.
«Avui és un dia important perquè ens obrim al món i tothom ens podrà consultar». Són paraules del tècnic de l’Àrea d’Arxius i Documents, Isidre Escorihuela, durant la presentació, ahir, de la posada en marxa de l’arxiu en línia de l’entitat, que compta de moment amb un fons inicial de 4.120 documents, segons informava l’Agència ANA.
Aquest projecte és fruit de la tasca de digitalització que fa anys que l’Arxiu porta a terme –actualment hi ha més d’un milió de documents digitalitzats– i té com a objectiu fer-los arribar al gran públic i potenciar la interactivitat amb els ciutadans per tal que els ajudin a identificar paisatges o personatges que han immortalitzat les imatges. La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, va destacar la importància de la digitalització dels fons de l’Arxiu «per preservar-lo i facilitar-ne la difusió», i va garantir les partides que el Govern destina anualment a aquesta tasca.
El 2015 els treballs de digitalització van comptar amb un pressupost de 52.562 euros. Tant Escorihuela com la cap d’Àrea d’Arxius i Documents, Susanna Vela, van destacar ahir que el procés de digitalització i posterior ingrés en línia és una tasca complexa, ja que han patit molts canvis de programari i del sistema de classificació i descripció dels documents.
4.000 fotografies en l’actualitat / Actualment ja es poden consultar en línia 4.000 fotografies i ben aviat també estaran disponibles documents notarials del Tribunal de Corts, uns arxius que són molt consultats a l’Arxiu Nacional. Aquest mateix any també estaran a la xarxa documents sonors de l’antiga Ràdio Andorra, i també hi ha la intenció de començar a penjar el fons fotogràfic de Fèlix Peig, tot i que la tasca es pot allargar anys perquè consta de 60.000 fotografies i encara no estan totes digitalitzades, o les 16.000 imatges que hi ha digitalitzades del fons Alsina. De fet, Vela va posar de manifest que «és una feina d’anys». Pel que fa a documents audiovisuals, Susanna Vela va explicar que la seva introducció a l’arxiu en línia dependrà dels drets d’autor de les pel·lícules.
D’altra banda, la ministra Olga Gelabert va afirmar també que és conscient de la manca d’espais de les dependències de l’actual Arxiu –dividides entre un espai a Prada Casadet i una planta de l’edifici dels Marginets–, i que necessitarien 6.000 metres quadrats mentre que actualment només en disposen d’uns 1.700. En aquest sentit, la ministra va explicar que està estudiant quina disponibilitat podrien tenir edificis propietat del Govern, i va apuntar que entre les possibilitats hi hauria l’antiga clínica de Santa Coloma o l’edifici Casa Parramon de la Massana.
Amb tot, Gelabert va indicar que encara no s’ha estudiat en quin estat es troben aquests immobles, ja que en el cas de l’antiga clínica es troba en mal estat i és en una zona amb risc de caiguda de rocs. De la seva banda, Susanna Vela va afegir que edificis com hospitals o presons són idonis per ubicar-hi un arxiu, perquè el circuit documental s’assembla molt a la distribució que presenten aquestes infraestructures.