LA SEU D'URGELL
La Pietat torna a casa
El retaule renaixentista de l’església de la Pietat, que forma part del Museu Diocesà d’Urgell, ha estat restaurat a fons durant l’últim mig any
El retaule de la Pietat retorna a casa, al Museu Diocesà d’Urgell. La peça s’està tornant a muntar a l’equipament cultural després de passar uns mesos a Valldoreix –des del juliol passat– per ser restaurat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC). La restauració ha estat la primera intervenció realitzada al retaule renaixentista, que data del segle XVI i que es considera una de les obres artístiques més importants construïdes a la Seu d’Urgell. La recol·locació definitiva de l’obra d’art renaixentista al Museu Diocesà d’Urgell, que pertany al Bisbat d’Urgell, finalitzarà avui.
La restauració ha consistit en una neteja integral de les policromies i s’han revertit les problemàtiques més destacades de la peça, com la pèrdua d’elements decoratius, les esquerdes i obertures de la fusta, els aixecaments puntuals de les capes de preparació i la descohesió de les capes de preparació, pictòrica i de la dauradura.
Els treballs l’han executat un equip de conservadores-restauradores, sota la coordinació de l’especialista en pintura i escultura sobre fusta del CRBMC, Josep Paret. El 40% del cost total de la intervenció l’ha finançat el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, segons informa l’ANA.
El retaule de la Pietat és una de les obres més importants construïdes a la Seu d’Urgell durant el segle XVI i es manté al mateix lloc per on va ser creat, l’església de la Pietat. Actualment, l’església forma part del Museu Diocesà d’Urgell i, per tant, el retaule també és una peça que forma part de les obres que s’exposen a l’equipament.
Xanxo i Peitaví, els autors
La construcció del retaule de la Pietat s’atribueix a l’escultor Jeroni Xanxo (1548-1550), però la peça no va ser pintada i daurada fins anys més tard, al 1573, per Antoni Peitaví, pintor de Tolosa establert a Perpinyà. L’escultura exempta (és a dir, que no és relleu) de la Verge de la Pietat amb el Crist mort a la falda és la figura que centra la composició del retaule. La iconografia de l’obra es distribueix en diversos plafons treballats en baix relleu, en els quals es representen diversos episodis de la infància i la passió de Jesús.
En la predel·la del retaule s’hi representen els quatre evangelistes alternats amb els pares de l’Església, i al centre s’hi representa el moment de l’anunciació. A la part superior del retaule, a l’àtic, hi ha la representació de Déu Pare i als laterals dins de medallons Sant Ermengol i Sant Ot. La decoració de l’estructura arquitectònica i els motius decoratius propis del segle XVI completen l’ornamentació de la peça dedicada a la Pietat.
Aprofitant que és la primera vegada que s’intervé en el retaule renaixentista, el Museu Diocesà d’Urgell ha impulsat l’enregistrament d’un audiovisual que recull tota el procés d’actuació a l’obra d’art, des del seu desmuntatge i el procés de restauració fins al remuntatge definitiu.
La restauració ha consistit en una neteja integral de les policromies i s’han revertit les problemàtiques més destacades de la peça, com la pèrdua d’elements decoratius, les esquerdes i obertures de la fusta, els aixecaments puntuals de les capes de preparació i la descohesió de les capes de preparació, pictòrica i de la dauradura.
Els treballs l’han executat un equip de conservadores-restauradores, sota la coordinació de l’especialista en pintura i escultura sobre fusta del CRBMC, Josep Paret. El 40% del cost total de la intervenció l’ha finançat el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, segons informa l’ANA.
El retaule de la Pietat és una de les obres més importants construïdes a la Seu d’Urgell durant el segle XVI i es manté al mateix lloc per on va ser creat, l’església de la Pietat. Actualment, l’església forma part del Museu Diocesà d’Urgell i, per tant, el retaule també és una peça que forma part de les obres que s’exposen a l’equipament.
Xanxo i Peitaví, els autors
La construcció del retaule de la Pietat s’atribueix a l’escultor Jeroni Xanxo (1548-1550), però la peça no va ser pintada i daurada fins anys més tard, al 1573, per Antoni Peitaví, pintor de Tolosa establert a Perpinyà. L’escultura exempta (és a dir, que no és relleu) de la Verge de la Pietat amb el Crist mort a la falda és la figura que centra la composició del retaule. La iconografia de l’obra es distribueix en diversos plafons treballats en baix relleu, en els quals es representen diversos episodis de la infància i la passió de Jesús.
En la predel·la del retaule s’hi representen els quatre evangelistes alternats amb els pares de l’Església, i al centre s’hi representa el moment de l’anunciació. A la part superior del retaule, a l’àtic, hi ha la representació de Déu Pare i als laterals dins de medallons Sant Ermengol i Sant Ot. La decoració de l’estructura arquitectònica i els motius decoratius propis del segle XVI completen l’ornamentació de la peça dedicada a la Pietat.
Aprofitant que és la primera vegada que s’intervé en el retaule renaixentista, el Museu Diocesà d’Urgell ha impulsat l’enregistrament d’un audiovisual que recull tota el procés d’actuació a l’obra d’art, des del seu desmuntatge i el procés de restauració fins al remuntatge definitiu.