Hi ha partits que tenen una rellevància especial respecte a la resta. L’FC Andorra n’afrontava un d’aquests, després d’una setmana complicada per la marxa de Riera. Va saber suplir la seva absència superant a l’FC Martinenc (2-1), un dels equips més en forma de la categoria però que ben poca cosa va demostrar sobre el terreny de joc.
 

Quan la pilota comença a rodar s’ha de prestar atenció. Van passar només disset segons per a que el marcador es mogués. Ludo tallava una passada i es decidia a realitzar un xut llunyà veient al porter avançat per fer un gol molt similar a l’aconseguit precisament davant els del Guinardó tres temporades enrera, i que van valer els tres punts en aquella ocasió. El Martinenc va aportar perill amb el seu pitxitxi. Arranz enviava incomprensiblement una pilota massa alta quan ho tenia tot per marcar. Els tricolors sabien agafar l’esquena a la defensa rival, el que servia a Arturo per arribar en carrera davant el porter. A la mitja hora no va saber superar-lo en un u contra u. I posteriorment el mateix porter li va fer en un clar penal que l’àrbitre no va decidir xiular-lo. Els andorrans se sentien més còmodes sobre el camp, però no definien. I van trobar-se amb el gol de l’empat al minut 44, obra d’Arranz, aprofitant un desajust defensiu. Abans d’arribar al descans, Juli amb un xut des de fora l’àrea enviava l’esfèrica al travesser.
 

 El conjunt barceloní no va aprendre i el matx es va reprendre com en la primera part, amb un gol local dins el primer minut de joc. Victor Hugo entrava des de la banda dreta i al primer pal Arturo, amb la canya a punt, marcava. El desencert del primer temps va deixar-lo enrera. En aquesta segona part l’FC Andorra va saber mantenir el ritme de joc i no haver de patir enrera, intentat sorprendre al contraatac. Arranz, amb una mitja xilena, va tenir la millor ocasió, amb Pol aturant en dos temps. Estava millor posicionat i només podia patir perquè la diferència era mínima al marcador. L’agonia es va allargar perquè el col·legiat va prologar el matx en excés.
 

Guanyar aquest partit era important no només en facetes de classificació, sinó de cop de moral pel que havia succeït durant la setmana. «Hi ha victòries que arriben en moments importants de la temporada», exposava l’entrenador andorrà, Justo Ruiz, destacant que el grup que dirigeix sempre es creix davant les situacions problemàtiques que apareixen: «L’equip ha demostrat que està compromès, unit i es deixa la pell al camp».