Andorra la Vella
Nou clam contra la guerra
El Comitè andorrà d’Unicef s’afegeix a la demanda internacional per aturar els conflictes a Síria
Independentment del temps que hagi pogut transcórrer des que les Nacions Unides llançaven per primera vegada un clam al firmament en què es troben les atuoritats políticoeconòmiques per tal de suplicar que aturin la guerra a Síria, aquesta petició ha hagut de tornar a sortir a la llum. El que per a nosaltres han estat tres anys d’immobilització des que es feia aquesta demanda, per a ells n’han estat sis de conflicte. O el que és el mateix, una eternitat per als afectats. Unicef Andorra s’ha adherit a aquesta súplica encarada no només als poders executius de tot el món sinó també a les persones a qui administren. A nosaltres.
Les demandes/ La crida fa, en resum, quatre peticions: en primer lloc i, com a mínim –ja que no s’actua en pro de l’alto al foc–, la permissió de dur a Síria ajuda humanitària. De poder portar als 14 milions de persones productes bàsics per a la subsistència sense haver de topar constantment amb obstacles. La segona és l’evident necessitat de parar els bombardejos, els tirs, de d’acabar amb les armes, bàsicament. Un alto el foc increbantable, que permeti repartir entre les famílies no només alimentació; també els medicaments necessaris per a guerir les ferides que encara tenen cura, així com infeccions i altres afectacions a la salut. Un alto el foc que també ha de permetre als infants sirians tornar als seus centres educatius.
Conscients d’això, les organitzacions humanitàries i de les agències de les Nacions Unides d’arreu del món han reprès el «Ja n’hi ha prou» difós ara fa tres anys per tal que, aquells qui en tinguin la capacitat, aturin l’infern en què viuen gairebé 14 milions de persones. I el comitè nacional d’Unicef va optar per afegir-se a la petició de participació social per tal que els de dalt actuïn d’una vegada per totes. Per tal que els ciutadans ens involucrem en aquesta xacra que ha provocat l’abandó de les seves llars per part d’un nombre que ja borda els cinc milions de persones. I que dia a dia va en augment.
En aquesta ocasió no se cerca únicament la determinació governamental d’uns executius que d’altra banda –i sobretot al centre d’Europa– es veuen incapaços de gestionar l’arribada massiva de refugiats. El que es busca aquesta vegada és la involucració de la població, dels «ciutadans del món» per a que «alcem les nostres veus amb la finalitat d’aturar aquesta carnisseria. Per exhortar a totes les parts a que alcin un acord per parar el foc i busquin un camí vers la pau».
La petició, en què el comitè andorrà d’Unicef consta com a sol·licitant, ha estat feta pública a través d’un manifest, però també arrel de vídeos, d’escrits, de fotografies.
El manifest és únicament un complement a les notícies que diàriament hem de lamentar llegir als mitjans. Per les dues persones mortes per hipotèrmia mentre fugien del calor –i del perill– del foc. Per les persones sense res a veure amb les diferències entre milícies i que per contra han estat tancades als seus barris, als seus pobles, a les seves llars, sense més sosteniment que la terra i els cucs.
Les demandes/ La crida fa, en resum, quatre peticions: en primer lloc i, com a mínim –ja que no s’actua en pro de l’alto al foc–, la permissió de dur a Síria ajuda humanitària. De poder portar als 14 milions de persones productes bàsics per a la subsistència sense haver de topar constantment amb obstacles. La segona és l’evident necessitat de parar els bombardejos, els tirs, de d’acabar amb les armes, bàsicament. Un alto el foc increbantable, que permeti repartir entre les famílies no només alimentació; també els medicaments necessaris per a guerir les ferides que encara tenen cura, així com infeccions i altres afectacions a la salut. Un alto el foc que també ha de permetre als infants sirians tornar als seus centres educatius.
A aquestes dues necessitats se suma la d’aturar els atacs contra infraestructures civils, però també, en darrer lloc i per aturar una llista que podria ocupar el periòdic sencer, l’aixecament dels setges perquè els habitants puguin moure’s sense impediments.