El camp de tennis. Foto: TONY LARA

La Federació Andorrana de Tennis (FAT) està a la UVI. En estat molt greu va sobrevivint cada any que passa però no troba la manera de curar-se. La última notícia arriba d’Hèctor Hormigo, la principal i fins ara única promesa andorrana que ha decidit centrar-se en els estudis de la universitat i deixar una mica de banda l’esport de la raqueta.

Aquest any a l’ITF júnior d’Andorra la Vella, la única referència que tenim del tennis per saber com anem de jugadors de futur, ha tingut cinc representants del país. Albert Pintat va caure en la primera ronda de la prèvia i els altres quatre que entraven al quadre final van ser trets de competició també a les primeres de canvi. Pinta a que s’han donat les wild cards només pel fet de tenir representació tricolor, res més que per això... ¿Què està passant?

Primer cal recordar que l’ITF és la única competició que pot mantenir en el calendari l’entitat que presideix François Garcia en la segona desena del segle XXI i després d’una època dels noranta en la qual el Principat acollia diversos torneijos de prestigi que fins i tot van portar un jove talent conegut com Rafa Nadal que avui no hi ha qui el tregui del cetre mundial de l’ATP. En els darrers quinze o vint anys la FAT ha anat com els crancs i el discurs que tenen per argumentar els motius són els de sempre: «No tenim diners».

Un servidor va aterrar al Principat fa poc més de sis anys. Des de llavors, cada octubre que convoquen la roda de premsa de l’ITF, sento les mateixes paraules del director tècnic, Jordi Vila: «Ens falten pistes». I en això també anem com els crancs. Al 2004 ho deien i al 2010 ho han tornat a dir, però ara és pitjor, la bola s’ha fet més gran. El que passa és que llavors hi havia l’Aldosa, els Serradells i Santa Coloma per a que la FAT fés la seva. Ara l’Aldosa és com un edifici en runa i les altres dues van pel mateix camí perquè estan destroçades. Afegit per als pares dels alumnes de l’Escola Andorrana: l’edifici està tancat i, com ja saben, els nens no hi poden accedir. Corroboro que no hi ha perill per a ells.

Continuo. El tema del dia publicat el divendres passat 22 d’octubre va ser més que un reportatge denúncia per les infraestructures que tenim de tennis; més que l’escriptura va ser una manera gràfica de fer veure que les queixes no són en va, perquè les imatges estaven en la línia de la que poden veure en aquesta contraportada. Fa vergonya veure que en una pista amb forats per tot arreu –al terra, com es pot veure a la fotografia però també al sostre, que provoquen goteres– ha acollit l’únic torneig que ens queda amb vida.

Jo defenso que la retallada en la subvenció de 100.000 a 90.000 euros és justa perquè el Govern aplica uns criteris. D’acord. Però no entenc com podem permetre que vinguin a jugar aquí nanos de fora i li preguntin als nostres: «¿No teniu més pistes? ¿Com podeu entrenar aquí?». I això, als nostres joves, els acaba afectant. Quan arriben a la majoria d’edat veuen que el tennis, aquí, està deixat de la mà de Déu. I prefereixen estudiar. És així. L’escola de tennis de formaciço la FAT va a menys i continuarà així si no tenim un principi bàsic: pistes en condicions.

L’entitat que regula els torneijos internacionals ITF ja ha avisat en diverses ocasions a la FAT que així no pot seguir. I això –no ho puc evitar– em recorda a les amenaces entre línies de la UEFA a la Federació Andorrana de Futbol que va acabar pagant el Pidasa i que han servit per decidir fer el ditxós camp. ¿I el tennis? El projecte per fer el famós complex esportiu a la Massana va per llarg, el centre de tecnificació d’Ordino no tindrà pistes de tennis mínim fins el 2013... I ens queda el de sempre: Serradells i Santa Coloma. Com deia: el malalt està en la UVI... fins que el llit es trenqui.

Per a més informació consulti l'edició en paper.