Descartada l’ambiciosa exposició que havia de portar des de Chicago el dibuix a llapis i tinta Pageses d’Andorra, de Picasso, i més obres d’un dels pintors més influents del segle XX, sí que progressa adequadament la publicació de l’estudi crític sobre el petit dibuix i l’evolució del geni malagueny. El pressupost per al 2016 del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports (11,4 milions d’euros) reserva una partida de 65.000 euros per a la publicació del catàleg intitulat Picasso: de Pageses d’Andorra a Senyoretes d’Avinyó, un viatge. El catàleg inclou articles de Conxita Boncompte, Rosa Alcoy i Josefina Roma, entre d’altres autors.
 

De fet, va ser la pintora i doctora en història de l’art Conxita Boncompte que el maig del 2010 va revelar en una conferència que The Art Institute of Chicago conserva el dibuix a llapis i tinta que Pablo Picasso (1881-1973) va pintar a Gósol, poble als peus de la muntanya del Pedraforca on el 1906 el pintor va passar uns quatre mesos en companyia de Fernande Olivier.
 

Boncompte ha publicat la tesi Iconografia picassiana entre 1905-1907. Influència de la pintura pompeiana, en què parla de les relacions entre el poble berguedà de Gósol i Andorra a principis del segle XX i de la impressió que li va causar a Picasso. L’especialista en Picasso ha afirmat que «les Pageses d’Andorra porten la llavor de la pintura més important del segle XX, Les senyoretes d’Avinyó».
 

Segons la historiadora, abans de viatjar a Gósol, Picasso feia més d’un any que treballava amb models extrets de frescos pompeians i estava molt «interessat en els processos realitzats per Gauguin en el món primitiu». El pintor va escollir Gósol per trobar-se en un món rural, primitiu, i ple d’art romànic. El paisatge i els seus habitants li van inspirar, entre d’altres obres, les Pageses andorranes. De retorn a París, Picasso va fer evolucionar el dibuix fins a pintar Dues dones nues (1907) i a Les demoiselles d’Avignon (1907).
 

Per a la doctora en art, no és estrany que Picasso pogués conèixer pageses andorranes ja que, a principis del segle XX, a Gósol hi arribaven veïns de les valls properes, com la Vansa i Andorra, que es dedicaven al contraban, a treballar a les mines i també es llogaven minyones i treballadores temporeres. De fet, les andorranes eren «més pobres que en altres regions» i emigraven per treballar, argumenta Boncompte. Als andorrans que arribaven a Gósol se’ls coneixia com a «pagesos d’Andorra».  «Picasso podia veure en dues andorranes el símbol d’un món més primitiu que el gosolà», conclou Boncompte.
 

El dibuix Pageses d’Andorra arribar a Chicago l’any 1930 amb dues inscripcions a llapis al dors: la signatura de l’autor i el títol Paysannes d’Andorre. L’any 1980, després de la mort del pintor, Palau i Fabre va reanomenar el dibuix Dues andorranes i rostre de gosolana, fet que ha provocat dubtes sobre si les pageses eren o no andorranes, però Boncompte assegura que ho poden ser.

 

PER ALS FRESCOS I EL THYSSEN / El pressupost 2016 de Cultura també inclou una partida de 50.000 euros per al projecte Frescos de Santa Coloma. De fet, la ministra Olga Gelabert va anunciar a principis de la legislatura que es preveu construir un edifici  al costat de l’església de Santa Coloma, d’on provenen les pintures murals, per habilitar un espai permanent d’exposició per als frescos que continuen guardats per Patrimoni Cultural i inaccessibles al públic.
 

Una altra partida important és la de 140.000 euros per al Museu Carmen Thyssen Andorra. De fet, el Govern i la família Thyssen ja han signat els estatuts de la Fundació Museu Andorra, amb què tira endavant el projecte del museu als baixos de l’hotel Valira. El Govern paga el condicionament del local per acollir el Museu Thyssen, i el Comú d’Escaldes-Engordany es farà càrrec del lloguer de l’espai.