L’any 2015 ha estat un any força peculiar quant a l’aprovació de lleis. El fet de celebrar-se eleccions generals l’1 de març va provocar un període entre el final d’una legislatura i l’inici de l’altra sense activitat legislativa. Entre el mes de febrer i el mes d’abril no es va aprovar nova legislació fins que, arran del cas BPA, va entrar en vigor la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries. Des d’aleshores, cinc noves lleis han vist la llum, quatre d’elles de modificació d’una llei existent. Curiosament, abans de les eleccions, al final de la legislatura anterior, es van aprovar sis noves lleis. En total, durant el 2015, si exceptuem la del pressupost, el Consell General ha aprovat 15 lleis.
 

El 2015 va començar com un període de final de legislatura amb la data de l’1 de març per celebrar les eleccions generals. L’any anterior va ser de molta activitat parlamentària i es va aprovar una llei darrera l’altra, mostra del període de reconversió i actualització del sistema andorrà en tots els camps. Finalment, el 15 de gener, el Consell va rebre una bateria de lleis per tancar una legislatura durant la qual s’havien aprovat un total de 142 lleis, 124 a iniciativa de l’Executiu i 18 procedents dels grups parlamentaris. 

 

Les sis lleis que es van aprovar en aquella sessió són les següents:

 

Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia / L’objectiu del text era el de corregir la inconstitucionalitat d’un dels seus articles. El text aprovat millora la regulació dels batlles i magistrats substituts, fixant que el seu nomenament sigui per un període mínim d’un any, ampliable per a períodes successius de sis mesos. A més, es delimita l’ordre a aplicar en el torn rotatori per cobrir les baixes, i s’estableix que la inscripció a les llistes es fa per períodes de sis anys.

 

Llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme / La Llei regula, principalment, les competències i funcions de la Uifand, la seva composició i estableix normes específiques i particulars de nomenament i destitució del cap de la UIFAND, regulant-se igualment el règim d’incompatibilitats. 

Amb aquesta reforma legislativa, Andorra reforça el seu compromís en el compliment dels estàndards internacionals mitjançant un procés d’adaptació constant de l’ordenament jurídic andorrà.

 

Llei dels transports per carretera / Malgrat que va comptar amb els vots a favor dels tres grups parlamentaris, la Llei dels transports per carretera no va convèncer del tot l’oposició, que va alertar que la creació de la figura del lloguer de vehicles amb conductor (pensant en un client de luxe), podria afectar al sector dels taxis i fer-los important una competència. DA va argumentar que la nova figura no és competència directa pels taxistes i va dirigida a un públic més exclusiu. La llei també prohibeix als hotels fer serveis de transport en el cas que no disposin d’una flota pròpia i de conductors.

 

Llei de societats cooperatives d’Andorra / El Consell General va aprovar de manera unànime la proposició de llei de societats cooperatives presentada pels socialdemòcrates. Una llei que cerca buscar noves fórmules de negoci per sortir de la crisi i incentivar l’economia. El text va ser modificat en comissió en alguns punts, com l’eliminació d’un règim especial fiscal per a les cooperatives.

 

Llei del Fons de reserva de jubilació / Garanteix que el fons de reserva de jubilació de la CASS es destini únicament a les pensions. El text permet que en aquesta matèria Andorra se situï entre els països amb una legislació més avançada i amb un nivell de control més rigorós, alhora que es professionalitza la gestió del fons i es blinda el seu ús, de manera que el fons no es pugui utilitzar per una altra cosa que no siguin les pensions. La llei fixa  una auditoria anual obligatòria, la necessitat d’informar periòdicament la ciutadania sobre la política inversora, la gestió dels riscos i els resultats, el fet que es fixi un màxim de concentració en renda variable del 35%, i les mesures per evitar que la gestió es concentri en una sola entitat gestora.

 

Llei per a l’eradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica / La norma aborda l’assistència integral a les víctimes des dels vessants social, sanitari, psicològic i jurídic, i té un paper preventiu, ja que preveu actuar a les escoles per educar i sensibilitzar les generacions futures. 

 

El Consell General va aturar-se per celebrar les eleccions de l’1 de març. El 10 de març va esclatar el cas BPA, amb la intervenció del banc per part de l’INAF. Tota l’activitat parlamentària es va centrar en la creació de l’anomenada Llei BPA:

 

Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries / Amb aquesta llei es va crear el marc legal per permetre la sortida que es decideixi per a Banca Privada d’Andorra, i es va crear el Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries, amb una dotació immediata de 30 milions d’euros per part de les entitats bancàries. Els grups parlamentaris demòcrata i liberal van donar suport a la llei, mentre que al grup mixt, els consellers del PS també hi van votar a favor, però els d’SDP es van abstenir manifestant els dubtes sobre la constitucionalitat de la llei pel fet que consideraven que volia eximir de responsabilitats el Govern i els administradors designats per l’INAF de forma retroactiva.

 

Posteriorment, el 16 de juliol es van aprovar quatre noves lleis al Consell General: 

 

Llei de modificació de la Llei del Fons de reserva de jubilació / Les modificacions aprovades amb aquesta llei no comporten cap canvi conceptual de la mateixa, sinó únicament una ampliació del període transitori i del procediment a seguir en el traspàs dels actius de les reserves disponibles i immobilitzades del fons de reserva de la branca de jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat.
 

Així mateix, i amb la finalitat de limitar els costos fiscals, s’estableix la no-subjecció de les operacions de traspàs de béns immobles de la Caixa Andorrana de Seguretat Social al Fons de reserva de jubilació a cap dels impostos que normalment graven les transmissions patrimonials immobiliàries, i la reducció dels honoraris notarials; s’estableix igualment la no-subjecció a l’IGI dels arrendaments o lliuraments de béns i de les prestacions de serveis que es realitzin posteriorment entre ambdós entitats públiques.

 

Les altres tres lleis són un paquet de modificacions legislatives per complir amb les recomanacions del Moneyval, l’òrgan del Consell d’Europa encarregat de lluitar contra el blanqueig de capitals. Els textos de les noves modificacions van rebre els vots en contra del grup parlamentari liberal, que va argumentar que posava en dubte que els canvis proposats poguessin permetre assolir els objectius plantejats:

 

 

 

 

Finalment, per tancar aquest any tan poc productiu pel que fa a la confecció de lleis, el Consell General  va aprovar en la sessió del 24 de setembre l’última llei del 2015:

 

Llei de creació del Col·legi Oficial de Podòlegs d’Andorra / Una norma amb l’objecte de l’organització col·legial de la podologia, determinar l’àmbit territorial del col·legi, la titulació i la integració dels professionals concernits, l’estructura interna i el funcionament del col·legi i els ministeris del Govern i les administracions públiques amb els quals el col·legi s’ha de relacionar.