Metayer, en el primer assaig dels Cantors Lliures al Fener, el 5 d'octubre. Foto: TONY LARA

Han transcorregut poc més de trenta dies des del daltabaix nacional –amb crisi política inclosa– que va comportar la traumàtica destitució de Catherine Metayer com a directora del Cor Nacional.Temps suficient perquè es refredin les passions que va suscitar el cas i es consolidi el nou projecte en què es va embarcar immediatament després dels fets d’octubre. El cert és que mentre el Ministeri intenta aixecar un nou Cor Nacional a empentes i rodolons –fins a la data només s’hi han interessat quatre nens, i comença a ser dubtós que arribi a temps del tradicional concert de Nadal a l’Auditori– la formació de Metayer, que va integrar en bloc els 34 antics cantors, ja prepara el concert de presentació. La directora reflexiona sense rancúnies sobre el passat immediat i esbossa el futur de la formació, en la primera entrevista que concedeix des que va esclatar el cas.

–Treballa am els mateixos nens, així que la feina ja està pràcticament feta. ¿Quan debutaran, els Petits Cantors Lliures?

–És veritat que la dinàmica de treball és idèntica: assagem a l’església del Fener tres dies a la setmana, una hora i mitja per sessió. I només vam deixar de fer-ho durant aquella setmana horrible. Així que es pot dir que no hem deixat de cantar. L’objectiu és oferir un concert de presentació a la segona setmana de desembre. Molt probablement serà a Sant Esteve, a Andorra la Vella. Paral·lelament, estem preparant un repertori per acompanyar la Missa. La idea és cantar a partir de novembre un diumenge a cada parròquia. Però ho hem d’acabar de lligar.

–¿Quin serà el repertori de la primera temporada?

–Nadales i peces clàssiques –el Cant dels Ocells, Missatgers dels Àngels, Adeste Fideles, Santa Nit i un parell d’Ave Marias– així com el Magnificat de Rutter, un compositor contemporani, que cantarem amb el Cor de Cambra.

–¿S’ha constituït ja l’associació que ha de donar personalitat jurídica i cobertura legal a la nova formació?

–Els estatuts estan redactats i els tràmits estan pràcticament tancats. Només falten quatre detalls.

–Passat l’entusiasme dels primers moments, ¿tenen garantida la continuïtat, els Petits Cantors Lliures? ¿Com es finançarà, la formació?

–La voluntat i el compromís de la mitja dotzena de patrocinadors privats que ja tenim és precisament que el cor tingui una llarga vida. Que no sigui flor d’un dia. De moment tirarem endavant amb el suport econòmic d’aquests espònsors, i també mirarem de captar socis que facin aportacions individuals a l’entitat. Qui vulgui, ja se’n pot fer, de soci. Només ha de passar pels locals del Fener, cada dia feiner a partir de les 18 hores.

–¿Continua en peu la idea d’assistir aquest Nadal al Congrés internacional de Pueri Cantores de Roma?

–És temptador. Amb el Cor Nacional ja hi vam participar a principis dels 90. Però hem de mirar també la butxaca. Un congrés són tot despeses. Crec que no és el moment. Ara toca treballar i deixar les sortides internacionals per a la gira d’estiu, que és on pots recaptar fons.

–¿Va pensar mai a tirar la tovallola?

–Davant d’una situació així, et passen moltes coses pel cap. Sents que viatges en una nau sense rumb, que no saps on et portarà. I la solució fàcil és deixar-ho tot. Però vaig voler continuar. Per mi, perquè abandonar era donar la raó als que m’acusaven. I pels nens, perquè l’important són ells. L’únic que volia era que ells continuessin cantant, demostrar que el cor viu. Amb un nom o amb un altre, això és el de menys.

Per a més informació consulti l'edició en paper.